Colòmbia I: L'arribada

Durant uns dies el meu bloc deixarà de tenir un contingut (pretesament) jurídic, polític, econòmic, d'actualitat... per passar a ser més personal. Us hi explicaré les meves peripècies per terres colombianes...

Doncs sí, avui he arribat a aquest país sudamericà on tot sembla fer olor a menjar i els taxis són tan grocs com els de NY però condueixen com si encara no haguéssin sortit de la selva... De l'aeroport a casa (són molt acollidors aquesta família... molt! Massa i tot!) he patit per la meva integritat, ningú posava els intermitents... Respecte la perillositat, jo crec que no cal amoinar-se perquè no he vist gent amb pistoles arreu! Els he regalat un llibre de Barcelona (de Santa Eulàlia de Ronçana - ja sabeu quant m'agrada el nom del meu poble- city no n'hi havies :-S) i he intentat explicar-los que som com som...

Ara escric sota els efectes del jet lag perquè tot i anar en la millor direcció per no notar-lo en excés i haver menjat coses estranyes i no identificades a l'avió a horaris encara més estranys... en aquests moments estic baldada... El viatge es fa llarg pq sempre és de dia i perquè sempre torbes personatges.,. Tenia un senyor colombià que no callava amb un "pitu" de veu que ni jo supero que tirava els trastos a tort i a dret de la manera més barroera (ja m'han advertit que t'has d'acostumar al seu "savoir faire"), principalment a les hostesses (també hi havia hostessos als quals no crec que els molestés que els tirés la canya aquest home) que llueixen una fantàstica cara d'amargades en els seus uniformes sempre conjuntats... De fet tenen la versió elegant i la versió funcional que empren durant el viatge... I el més important de tot: no m''ha perdut la maleta, ué! Jo ja patia... Ja ho sabeu prou. Finalment podria haver portat el meu secador pq eren 40 kg però jo creia que em passava... Demà prometo posar una foto del meu armari aquí pq comproveu que seré capaç de superar dos mesos amb poques mudes... Un altre tema a comentar és l'aire acondicionat... Em queixo sempre que som poc sostenibles pel medi ambient i per la meva gola però avui a l'avió m'han rematat! Hi creixien estalactites! Això sí et donen una manta polar...

Gaudeixo ja del meu portàtil (amb un ratolí nou que li he comprat que fa llums de colors que sembla una discoteca) amb connexió a internet...(que ben bé adsl, no és...)! I per postres no tinc corrector de català... ai... les meves mancances ortogràfiques... ara veuran la llum!

Avui he vist poc de la ciutat... Els voltants de l'edifici i poca cosa més. La meva primera constatació: l'olor a menjar arreu... I tot ben hipercalòric... que no saben què és l'enciam? Com sabeu beec molta molta aigua... Doncs bé aqúí em posen suc de mango (no de la botiga.,. Qui m'ha d'entendre la broma ja ho farà!). La segona constatacíó: els horaris de llevar-se, àpats i feina, són més europeus que els nostres! La tercera constació és que el meu castellà fa curt... Segur que torno parlant encara més resaberuda! Us aniré culturitzant: mesero és un cambrer.

Demà espero fer-me alguna idea més concreta de la ciutat i tastar els plats típics... A més de començar a fer feina per la upf... Ja us explicaré! Sento si avui les idees són inconnexes i la redacció us fa replantejar la bona (o això espero) consideració que teniu de mi. Espero que no em trobeu molt a faltar... Algú, que està com un llum de petroli, em feia broma amb l'Associació de Persones Enyorades i Damnificades per la Marxa de la Vanessa (APEDMV)... Jo us puc dir hores d'ara que tot i que sóc una inconscient i no vaig valorar del què m'esperava o el perquè ho feia i que hores d'ara no puc respondre tampoc aquestes preguntes indirectes... És ben cert, que ser fora de casa, et fa pensar quines petites coses et fan feliç... i són tan petites, creieu-me!

Gaudiu de l'estiu i del sol( jo el trobaré a faltar i la meva pell també. De fet a la familia els vaig enviar al foto que apareix al bloc retallada i es pensaven que tenia ascendència africana...).

La foto d'avui... L'aeroport de El Dorado (ja us n'explicaré la llengenda si no la coneixeu) de Bogotà... Sembla més del què és... Per cert, afortunadament a Barajas no he anat a parar a la T4 i m'he estalviat una rabieta... I haig de dir que el dutty free de Barcelona té més glam! I sóc objectiva! Us ho ben juro!