Colòmbia XV: Poti-poti

Avui toca una entrada d'aquelles lleugeres i ràpides de llegir perquè contindran comentaris sobre curiositats, notícies, troballes... curtets que confio en què siguin amens.

• Els motoristes porten una hermilla amb la matrícula de la moto.




• Els cotxes per carretera duen les llums enceses també de dia.




• Ja començo a distingir accents dins dels colombians: els del Vall del Cauca (Cali) i els costenys són els més marcats.




• Ahir vaig anar a una conferència que es titulava: el paper del comissari de govern francès en el dret administratiu francès front el dret europeu i les distàncies entre aquesta tradició romano-germànica i el sistema de common law. Jo no parlo massa bé francès però qui feia la traducció del ponent francès menys!




• Ahir al matí bogotà era un caos. Els taxistes des de les 4 de la matinada feien vaga perquè n'han assassinat forces i ahir en va morir un. Per solidaritat o por de represàlies s'hi van afegir els consudctors de buseta i transmi(lenio). A la tarda ja l'havien aixecat.




• A la Procuraduría es veu la diferent dotació de recursos públics que hi ha entre l'Estat espanyol i Colòmbia perquè allà els posen problemes per adquirir el toner o és la norma haver d'emprar el paper per dues cares i han de sol·licitar poder imprimir en color... Són mesures de racionalització que a Catalunya ens anirien bé, però aquí no es tracta de racionalitzar sinó de necessitat. Quan els retallen el pressupost no poden ni viatjar a tutoritzar els càrrecs públics de pobles o controlar els incompliments.




• A la carrera 7 (per la qual paso gairebé cada dia per anar a la feina. I dic gairebé perquè haig d'anar fent rutes alternatives segons les recomanacions de la gent) em vaig trobar les totxanes que veieu. Cadascuna amb el nom d'un mort en mans de la guerrilla o en la lluita. Els colombians "de a pie" senten molta pena per com es tracta el tema de les víctimes. L'altre dia em deien tots amoïnats que al Congés no les havia escoltat ningú i que quan hi havien anat les FARC era ple de gom a gom. Ahir també a la plaça Bolívar feien un concert i sembraven arbres pels desplaçats (aquells qui per por han de marxar o a la força els fan traslladar-se. Estic parlant de comunitats camperoles a qui els roben els fills...)




• I no em puc deixar una cosa superimportant que em penso que encara no us he comentat i que em va sorprendre a l'inici però que ara ja forma part del meu paisatge familiar: els venedors de minuts de mòbil. Els preus varien segons la zona de la ciutat on estiguis. Es posen a les cantonades i duen els mòbils penjats al coll. Molt curiós. N'hi ha de polivalents que a més venen carmels o cigarretes individuals.