Ja sabeu que no tinc una posició hostil cap a la religió, no m'ha generat anticossos haver estudiat a escoles religioses, però l'entenc dins d'uns límits i responent a unes necessitats, és obvi que la manipulació m'empipa sobiranament. Més enllà d'aquest excurs, que segurament no venia a "cuento", avui us volia explicar que he anat a Montserrat(e). És una muntanya que està a uns 3200 metres i que el desnivell des de la capital se solventa amb un funicular o amb telesfèric i jo he pujat amb funicular (que és el que va per terra i no penjat... De fet, fins avui, mai m'havia plantejat que fossin coses diferents).
El santuari es va constituir en honor al santuari català i la Moreneta està presidida per una senyera i una bandera colombiana... M'ha fet com una mena d'il·lusió. M'ha sorprès la missa (he fet un mini video de molt mala qualitat. Espero ensortir-me'n i poder-lo penjar diumenge al vespre quan torni) perquè era gairebé tota cantada i alegre, molt diferent a les que he assistit generalment.
Avui, 20 de juliol, és la Festa de la Independència de Colòmbia i és festiu. La carrera 7, que és d eles més concorregudes, es converteix en ciclovía (per vianants i bicis) i hi he ensopegat amb una desfilada quan pujava cap a Montserrate. Els militars més que por semblaven majorets... Ben diferents que alguns amb fusil que he trobat en pujant a la muntanya.
Tornant a aspectes més quotidians i banals, me'n vaig a una finca a passar el cap de setmana a dues horetes de Bogotà i espero que hi hagi sol perquè els dies núvols m'omplen d'enyor de Catalunya. També haig d'anunciar a la humanitat que ja tinc secador amb difusor! Però res de bo perquè el secador té poca potència i la follia del meu cabell no es porta bé amb l'aigua de Bogotà... Què hi farem...
2 comments:
Vanessa CP!
Tu sempre tan nostrada, eh! Aidéumeusenyor! Escolta'm, ja els hi podies haver portat una Mare de Déu de Queralt i ensenyar-los uns passos bàsics de la meva Patum, no?
Ja tens pistola? Amb el teu grau de violència (si encara no us ha picat mai és que no us aprecia prou!) sembraràs el pànic pels carrers de Bogotà ben aviat.
El que si que veig que evoluciona favorablement és el club de fans, potser que fem samarretes (és clar que a conjunt de les ulleres i les sabates depén del moment...)...
Sí, sí, el club de fans que tu dius és una organització seriosa, eh? Responen als correus i tot! Samarretes? Per pagar el meu rescat, no? hahaha
No em cal la pistola, amb les mans en tinc prou. en tot cas, apostaré pel "machete" i llestos.
Ui, m0hauries de veure amb la poca roba que tinc aquí i encara lluint la pulsera de l'Acampada...
I per fer d'ambaixadora del berguedà potser que voltis tu pel món, eh? :-P
Un petó reina!
Post a Comment