Avui us poso tres cartells que m’han cridat l’atenció al llarg del dia.
- El d’un parqueadero, és a dir, un aparcament... Si un euro val aproximadament 3500 pesos... imagineu-vos quina ganga!
- El segon és de publicitat institucional de l'alcaldia de Bogotà: Armando Calles y el reparche... I jo creia que només l'Ajuntament de Barcelona era "cutre" amb els cartells.
- El darrer es troba al Transmilenio, una mena d'autobus però amb estacions a l'aire lliure tipus les del metro custodiades per policies (que per postres, van vestits de verd militar i fan mitja por). Us pot espantar, però realment crec que respon a la situació de fa uns anys.
Avui ja he pres contacte amb la Universitat de los Andes y la Procuraduría General de la Nación. Increïbles les mesures de seguretat en ambdós llocs. Us imagineu haver d'entrar a la universitat amb un carnet de lectura magnètica i si ets visitant et fan una foto instantània fins i tot. Infranquejable. A la Procuraduría m'han pres les empremptes digitals! La coordinadora d'estudiants estrrangers m'ha donat tota una sèrie de pautes... M'han fet molta gràcia les guies referents a les begudes alcohòliques com la barreja entre cervessa i "aguardiente".
A la tarda m'he dedicat a passejar sense fer res. Volia anar de museus però he pensat que abans em calia veure la zona de shopping per jutjar realment la ciutat. Les botigues que m'han cridat l'atenció (i sense treure'm la son pas) són de marques internacionals o catalanes (Mango, Tous...) i els preus estan pels núvols perquè és exclusiu de la jet. M'he aventurat a agafar tota sola el Transmilenio i de nou, contrastos. Frissava per fer fotos i poder-les ensenyar però m'estic tornant paranoica i no he gosat obrir la bossa enmig de la llauna de sardines que era l'autobúis. Per berenar, fruites tropicals... són tan bones com impossible és recordar-ne el nom... Llavors he anat a buscar un llibre per un treball i he vingut xino-xano cap a "casa".
Això és tot amics per avui... Em pregunto si hi ha molts afiliats a l'associació ja!
3 comments:
Vanessa lo que cuentas es muy interesante!!! Vaya choque cultural no? Pero bueno tú eres una chica 4x4 así que te adaptarás en un momento.
Esto del blog nos va bien, así nos enseñas un poco como es la vida allí. Ya te iré escribiendo, suerte guapa!!! Muuuua!
P.D:Disfruta mucho del café que sé que te encanta y allí lo tienen bueno!
Home, i jo inconscient de mi sense pensar que ja eres a l'altra punta del món!! Seria tonteria preguntar-te com et va després d'aquests posts plens de detallets que ens ajuden a entendre el que fas i el que sents!
No dubtis que seguiré de prop el blog. Com tampoc dubtis de que ja estic apuntat a APEDMV. ;D
Una abraçada!
Helen! El café aquí no es como el nuestro, és molt més aigualit! I jo ja busco llocs on facin espressos perquè això sí, la matèria prima és boníssima! Moltes gràcies per seguir-me, que vagi molt bé a Oxford nena! I ja tens aquí a Simon? Espero notícies teves!
Home Pau! Ja t'ha respòs el mail la APEDMV? Són seriosos, eh? Confio en què durant la meva absència aguanteu el país, eh? Continuaré gaudint de comentaris teus al bloc, oi? ës una ordre suggerència... ja saps!
Petons
Post a Comment