Dat i beneït. Demà marxo cap als US. Caram.
Sembla mentida. Ha arribat després de la cursa d’obstacles burocràtics. Les maletes estan fetes (també sembla mentida, oi?). Els meus amics i companys en deveu estar ben farts.
Una fita assolida o per assolir? Segons com es miri. És allò de l’ampolla mig plena o mig buida. Trobaré a faltar a gent important, però espero no enyorar-me. I espero no enyorar-me no per un excés de feina sinó perquè trobi el meu lloc allà enllà: Chicago, the windy city.
Segur que de tant en tant si passeu per aquí, us explico alguna història d’aquestes que a mi
I llavors, serà l’hora de la veritat acadèmicament parlant. Crescat scentia, vita excolatur. University of Chicago.
Una forta abraçada!
I com que d’alguna manera és una nova etapa, he decidit rentar la cara (o canvi de look segons quant cool vulgueu ser) al meu blog que ha anat evolucionant al llarg de gairebé dos anyets!
3 comments:
Caminants dels perfils del món, de destins valents, de llocs inventats...
Vanessa! Aquest canvi de look...genial! M'encanta, bien! Visca, ja tocava! Lluny d'aquella verdor esperançada ara hi ha l'elegància del teu superjo.
Passatgers de la immensa nau, compartint la llum, travessant l'espai...
MOLT BON VIATGE.
Anna E.!
Jo diria quw també vas ser una de les primeres en visitar el bloc quan va néixer!:-)
Sempre tan poèticament supraempírica, tu!
Un petó...
Comença l'aventura... molta sort encara que no et fa falta
Post a Comment