Ja sóc a yankeelandia!

I encara no m’ho puc creure. Oh My God!

El viatge ha estat dur. Masses hores. Si he sortit a les vuit i escaig de casa, he arribat a les 8 catalanes també a l’hotel. Comparteixo habitació amb l'Helena, una al·lota de la Pompeu amb qui ens hem avingut d'allò més bé.

En el vol de Barcelona a Philly he aprofitat per dormir una mica amb poc glamour ja sabeu. El final ha estat com un Dragon Khan perquè hi havia turbulències força fortes i ja sabeu que jo no sóc de les que aixequen les mans a les atraccions. Un cop a Philly, un smoothie (l'American cheesecake m'ha temptat però...) i dues horetes tancadets a l'avió perquè no podiem enlairar-nos: plovien gats i gossos. Però han arribat totes les maletes (una amb la nansa partida). Imagineu-vos la fila d’anar a creuar l’estret que feia jo amb tres maletes de més de 20kg, una de mà, el portàtil i el bolso...

Faré referència a una revista que mereix un comentari de totes, totes: Sky Mall. No té “desperdici”. Us citaré alguns dels articles que em van encisar... En fullejar-la, em preguntava si tot no estava inventat. Racing grannies. Un R2D2 que balla, canta, reprodueix diàlegs i poca cosa més. Un aparell per fer-se plantilles pels peus. Uns ultrasons que són capaços que 30 minuts de descans siguin equivalents a 3 hores...

De nit, abans d’arribar a Bloomingtoon vaig patir el meu primer xoc cultural. Un cartell lluminós que anunciava que el metge tal o Pasqual encara acceptava pacients... Un sistema mèdic ben diferent. Un xoc també és digerir la mà de coses que saben molts dels becaris.

En properes edicions, les activitats colonieres.