Brown County i un karaoke de l'Amèrica profunda

L’endemà, dia de relax. Hem anat al parc Brown County State i després d’un àpat a la cabana del “Tio Tom” (començo a avorrir el gall d’indi fred i en llenques), hem muntat a cavall. El meu era lent com una tortuga. Es deia Ally o Allie (no entenc la pronunciació de l’American English... Ai, que patiré!). No ens compensàvem. Jo ja podia parlar-li en totes les llengües que conec i en tots els tons (xiuxiueigs- puc xiuxiuejar, ho prometo-, crits...) i registres que no hi havia manera. Vam quedar ben endarrerits i amb algun entrebanc que va deixar els meus pantalons d’allò més bufons! En acabat, un bany i unes curses de calamars a una piscina perduda a la immensitat d’una vall. Realment no tenen el nostre concepte de distància i d’urbanització. El grup de l’escàndol d’en Carles, que no em tenia de GPS, es va perdre! Res greu.

He descobert d’on ve el canvi climàtic. Sí, sí, de l’aire acondicionat que posen arreu. Us diria la temperatura però no sé traduir Farenheits a Centígrads (es veu que el sistema de mesurar la temperatura és de les poques coses que singularitzen a US pel què fa a mesures.

Dutxa al fabulós hotel (els llits són king size) i un sopar tranquil per acabar a Blue Bird o un nom així. Un bar de l’Amèrica profunda amb gent de l’Amèrica profunda: Steve i el seu repertori de cançons romàntiques, l’avi amb pinta de psicòpata... Les clares consistents en un pint de cervesa amb llimona escorreguda... Sort que en Carles ja ha exportat el model clàssic i com si d’un brevatge miraculós es tractés, els cambrers posaven el millor de sí. Afortunadament els rebecaris van aportar el toc de glamour de la nit cantant "I will always love you". Han nascut unes estrelles (de la Caixa).