Llàgrimes. Sí, no me n’amago. Em va impressionar arribar a la “meva” ciutat. Això sí, com si de la Pantoja (crec que ella era el referent) es tractés, ho vaig amagar sota les ulleres de sol.
Primera parada, Greek town. Un restaurant grec on ens van dur moltíssim, però moltíssim menjar i on hi havia un cambrer superautèntic. Com per fer l’anunci del iogurt de Danone. Res de la iaia aquella del “joronya que joronya”. Després vam anar a veure la skyline des de l’altra banda del llac i WOW, de debò, és una ciutat ben pensada. Oberta al mar, lluminosa i amb arquitectura d’impressió. La veritat és que no acabo d’entendre perquè volen edificis de 100 pisos, però vaja, ells sabran. Després de desembarcar a l’hotel, ja gairebé era hora de sopar. Vam anar al Navy Pier. Una mena de zona on hi ha una nòria i moltes paradetes com si fos una mena de parc d’atraccions. Vam sopar a un restaurant que ja va anar a parar a la Moleskine. Amb vistes al llac. Fantàstic i el menjar força lleuger (tot i així, no va deixar de fer honor al nou lema de la Caixa: “Mengem?”). Espero fotos de la resta de rebecaris... No és que hagi entrat en un programa de desintoxicació de facebook, sinó que la càmara no tenia la targeta perquè havia baixat fotos.
(Renuncio a entendre els canvis de format del blog...)
3 comments:
no ho puc evitar però és q feu una parella estupenda: la foto amb les ulleres de sol parla per si sola... resten les paraules, com hi diu a la sortida de plataforma!
Ei!
Quina plataforma? Jo em perdo!
Podries felicitar-me per l'actualitzacio del blog, no? Haig de revisar els nous posts perque sense accents i a corre-cuita perque no quedessin molt desfasats!
Mira que t'agrada burxar!
Petons i fisn aviat, quina il.lu!
V.
Post a Comment