El dia següent va tocar visitar la University of Indiana. És molt bonica. Vam visitar el museu i encara estic en estat de xoc perquè una de les guies va dir que no tenien masses fons. Jo crec que si els portem a una universitat catalana creuen que els estem prenent el pèl. El guia del meu grup era un professor jubilat, gros, amb barret i collarets de llavors penjats al coll. Tot un personatge. Només ens va donar temps de veure l’art africà i alguna cosa clàssica. Però es veu que tenen una bona col•lecció que inclou Picassos i Van Goghs Vam fer un recés per fer un mos (no fos cas que no ens donessin prou menjar... Deu ser que volen que acabem amb kilos de mes per poder semblar Americans) i visitant la botiga del museu vam trobar un Van Gogh de peluix que tenia l’orella enganxada amb velcro. Se les estudien totes aquests americans. Totes.
Després vam visitar la Lilly library. Rep el nom de qui va donar més fons, el titular de la farmacèutica d’Indiana Lilly. Tenen un llibre d’ocells del qual passen cada setmana una fulla, una habitació dedicada a Lincoln (que és d’Illinois) on es reprodueix fins i tot el paper de la seva habitació, manuscrits d’Ian Fleming... El més destacable va ser la bibliotecaria. Li encantava la seva feina. Feia goig de sentir-la tan apassionada. Ens va ensenyar, per exemple, un llibre amb les pàgines daurades i que si intentaves que s’obrís com un ventall hi havia una pintura en miniatura. També vam veure un exemplar de la Declaració d’Independència. Fruit de la deformació professional, l’Albert i jo ens la vam llegir. I, finalment, vam fer el ganso amb l’Òscar de Ford per “Grapes of Wrath”. Un dinar que es veu que no era formal però el presidia un vice-rector i era en un saló preciós. Van parlar dos professors d’Indiana. Entre ells un dels entrevistadors del meu panell de les beques de la Caixa. Ens va fer un quiz sobre cultura americana. No el recordo exactament però algunes eren freaks com en quina posició del rànking de consum d’alcohol per càpita es troba US i d’altres posaven en evidència la nostra incultura demanant-nos qüestions de geografia o dades demogràfiques. Vaig quedar en un merescut segon lloc empatada amb l’Edu i de premi una moneda de mig dòlar poc comú.
A la tarda vam fer una visita frustrada a un centre de recerca en conducta sexual i ja va ser hora de preparar-nos pel sopar formal a la Universitat d’Indiana.
Els becaris Caixa vam fer la nostra pròpia interpretació de la formalitat. Arribats a l’edifici central, ens condueixen a una sala propia de Howard’s (o com es digui) de Harry Potter on dominava la fusta fosca i era presidida per banderes de les diferents facultats. A cada taula, tres globus: una estrella blava i dues esferes, una vermella i una groga. Us sona? Sí, el logo del nen llençant la moneda de la Caixa. Tot molt yankee. I el pastís també era corporatiu tot i que era massa bomba pel meu gust. La Vicky ens va amenitzar amb unes peces al piano i tots plegats vam fer el ganso. M’hi van faltar els ramilletes i els balls típics de sèries americanes. Quant de mal ha fet “Salvados por la campana”!
No ens vam estar de “liar-la”. Ens van regalar un osset a cadascú de la Universitat d’Indiana i en Jorge (enginyeria aerinàutica) va lligar-hi globus per fer-lo volar.
Després vam visitar la Lilly library. Rep el nom de qui va donar més fons, el titular de la farmacèutica d’Indiana Lilly. Tenen un llibre d’ocells del qual passen cada setmana una fulla, una habitació dedicada a Lincoln (que és d’Illinois) on es reprodueix fins i tot el paper de la seva habitació, manuscrits d’Ian Fleming... El més destacable va ser la bibliotecaria. Li encantava la seva feina. Feia goig de sentir-la tan apassionada. Ens va ensenyar, per exemple, un llibre amb les pàgines daurades i que si intentaves que s’obrís com un ventall hi havia una pintura en miniatura. També vam veure un exemplar de la Declaració d’Independència. Fruit de la deformació professional, l’Albert i jo ens la vam llegir. I, finalment, vam fer el ganso amb l’Òscar de Ford per “Grapes of Wrath”. Un dinar que es veu que no era formal però el presidia un vice-rector i era en un saló preciós. Van parlar dos professors d’Indiana. Entre ells un dels entrevistadors del meu panell de les beques de la Caixa. Ens va fer un quiz sobre cultura americana. No el recordo exactament però algunes eren freaks com en quina posició del rànking de consum d’alcohol per càpita es troba US i d’altres posaven en evidència la nostra incultura demanant-nos qüestions de geografia o dades demogràfiques. Vaig quedar en un merescut segon lloc empatada amb l’Edu i de premi una moneda de mig dòlar poc comú.
A la tarda vam fer una visita frustrada a un centre de recerca en conducta sexual i ja va ser hora de preparar-nos pel sopar formal a la Universitat d’Indiana.
Els becaris Caixa vam fer la nostra pròpia interpretació de la formalitat. Arribats a l’edifici central, ens condueixen a una sala propia de Howard’s (o com es digui) de Harry Potter on dominava la fusta fosca i era presidida per banderes de les diferents facultats. A cada taula, tres globus: una estrella blava i dues esferes, una vermella i una groga. Us sona? Sí, el logo del nen llençant la moneda de la Caixa. Tot molt yankee. I el pastís també era corporatiu tot i que era massa bomba pel meu gust. La Vicky ens va amenitzar amb unes peces al piano i tots plegats vam fer el ganso. M’hi van faltar els ramilletes i els balls típics de sèries americanes. Quant de mal ha fet “Salvados por la campana”!No ens vam estar de “liar-la”. Ens van regalar un osset a cadascú de la Universitat d’Indiana i en Jorge (enginyeria aerinàutica) va lligar-hi globus per fer-lo volar.
No comments:
Post a Comment