Saturday, February 23, 2008

Un article interessant

He rebut queixes perquè no actualitzava o m'han convidat a fer-ho. Fa dies que hi penso, però malauradament, gaudeixo de poc temps.

Ara bé, hi ha una cèlebre frase que diu "renovar-se o morir", oi? Doncs això és el què faré: canviar el tipus de posts durant una temporadeta (fins que el pic de feina estigui més coll avall). Ara us aniré posant articles que llegeixo i m'han cridat l'atenció. No són les meves reflexions però passen pel meu sedàs.

Avui he descobert una realitat xinesa que desconeixia. És conegut que a la Xina que es mostrarà de 21 botons pels Jocs Olímpics s'executen més persones que enlloc al món. Doncs bé, avui a La Vanguardia he llegit un article sobre els fills orfes de pares executats o empresonats amb penes dures (sovint per matar l'altre progenitor) i la seva dificultat per encaixar en societat i, encara més, per fer-ho en una com la xinesa. Mai es ppoden extrapolar situacions, però podem pensar en els fills de parelles en què un dels cònjuges ha matat l'altre i posteriorment s'ha suicidat.

Us convido a llegir: "Las lágrimas matinales de China".

Friday, February 22, 2008

Kosovo


"We, the democratically elected leaders of our people, hereby declare Kosovo to be an independent and sovereign state”


(haig de confessar que llegir aquesta frase que recorda el “We the people” de 1787 resulta emocionant)


Suposo que a ningú sorprendrà que jo em posicioni a favor de la independència de Kosovo, com ho faria de la independència de qualsevol territori que unilateralment i per una majoria àmplia la declarés. Ho entenc com l’acte més pur de sobirania, per mi, n’és la gènesi. No obstant, no en faré paral·lelismes amb els Països Catalans. No podem fer abstracció de les circumstàncies que han envoltat aquest esdeveniment històric malgrat ens alegrem (o somiem) amb les reaccions de reconeixement internacional.

Els meus coneixements d’història, relacions internacionals, política... són insuficients per poder explicar sintèticament (perquè quan algú sap de què parla és capaç de condensar-ho de manera planera i entenedora) totes les raons que porten a la situació actual d’aquest racó del polvorí dels Balcans, per tant, simplement explicito la raó que considero que ens separa: la lluita ètnica. Si nosaltres fóssim (ja sabeu que no sóc pas optimista de mena) un dia independents, no veuríem famílies desplaçades sense recursos creuant la frontera (la definició de multiètnic continguda en la declaració d’independència em temo que és previsible que sigui simplement “fum”). La independència, la mereix la comunitat albano-kosovar que ha patit atrocitats, però temo que la mala gestió internacional del conflicte constant a la zona que no havia resolt l’estatus de la ja ex-província del sud de Sèrbia hagi reobert ferides que desemboquin, de nou, en matances. Haig de reconèixer, però, que desconec quin procés és el viable per afrontar els casos on mai hi podrà haver un diàleg en pla d’igualtat. I parlo de diàleg, no pas de declaració d’independència bilateral que és quelcom contradictori sota el meu punt de vista. Tampoc crec que aquells qui desitjaven la independència estiguessin disposats a ser pacients ni si ho havien de ser davant la no voluntat de l’altre part. Em remeto als articles que trobareu a la web d’aquest think-tank sobre relacions internacionals força imparcial. www.cfr.org

I per acabar, el text complet "Text of Kosovo's declaration of independence".