Sunday, October 26, 2008

Northwestern LLM v. Chicago LLM

Publica un missatge


Hem perdut 4-1 tot i que hem guanyat el campionat de seguidors (cheerleaders) i sense necessitat de minifaldilles i pompons! N’hi ha prou amb deixar-nos idear els càntics més divertits. Més enllà de cantar el nom dels jugadors (i, jugadores!) i el Maroons!!!, hem invocat a Posner o els hem cridat que teniem més premis Nobel que ells… El It’s for today! ha fet fortuna i és el lema de l’equip.

Sóc una entrenadora (necessitaven algú que cridés i enviés correus per organitzar els entrenaments) orgullosa del meu equip! Han corregut un munt. Hem jugat en un camp gran. Tot i que tenim bons jugadors, els de Northwestern eren més professionals, de debò, no és una excusa.


I després d’un àpat de germanor (tot i que per alguns el partit no semblava de costellada), cap a casa a barallar-nos amb els assignments.


La tornada a la primavera... que avui ja han caigut els primers flocs de neu (que s’han fos immediantament).

My kind of town, Chicago is


(citant Sinatra)



(Rockefeller Chapel)

A les ciutats mai es fa fosc. Mai és de nit. Sempre hi ha mil fanals il•luminant el carrer. Em costa agafar el son acostumada a Santa Eulàlia.

La tardor, que sempre m'ha semblat encantadora, ja ha arribat. Una tardor prou càlida. En té fama. En canvi, la primavera, que esperaré amb candeletes, es veu que és fresqueta. Els arbres muden el verd pel groc, el vermell, el taronja i, més endavant, el marró. I les fulles faran crec-crec.

Continuo buscant l’ossa rentadora (perquè ens entenguem, el mapache) que vam veure un dia que passejàvem amb bici amb l’Albert. Viu a l’arbre del jardí d’una senyora que ens va explicar que té unes pautes de conducta habituals aquell animaló. Quan em cau una castanya borda al cap anant per aquests carrers de Hyde Park, sempre miro enlaire a veure si l’enxampo.

Hyde Park i, sobretot, el campus són la mar de bufons. Carrers tranquils amb arbres i casetes. Algunes d’aquelles d’estil anglès (ja sé que no és una bona definició, però tots em compreneu). És conegut per ser un barri intel•lectual. Sembla un poblet estrany, però ja és com si en fos un xic autòctona. De fet, anar a Downtown és per mi, com diu l’André per criticar el fet que jo sigui tan cassolana (textualment, una old lady), anar a una altra ciutat.

La tardor acabarà. I vindrà l’hivern. Ja m’he comprat l’abric de plomes. Faré unes pintes i això que no m’he adjudicat un d’aquells de ski que em farien semblar encara més el nino de Michelin (i sense necessitat de cookies).

Qui dies passa, anys empeny. L'estiu serà aquí tot d'una, sense adonar-me'n. De mica en mica, Chicago és una mica més meu. Ja he trobat una emissora de ràdio. Sempre vaig al mateix supermercat. He trobat una bona fleca. De tant en tant compro el diari. Em farà gràcia preparar la carbassa per Halloween sense deixar d’enyorar les castanyeres a les cantonades de Granollers i Barcelona. Però tot i així, mai deixo de fer una mirada a la Vanguardia i a l’Avui. No deixo d’aprendre amb la contra per salvar-me alguna que altra conversa de cafè. No perdem la tradició de mirar Polònia. I de tant en tant, suco el pa amb tomàquet (tot i que a vegades sigui un baggel).





Friday, October 17, 2008

Entre assignment i assignment ...



  • Em pregunto si alguna vegada seré eficient i aprendré a distribuir el meu temps d’acord amb una anàlisis cost benefici. El temps que inverteixo per una ínfima millora és clarament més costós que els beneficis que n’obtinc.

  • Ja sabeu que tinc una estreta relació amb Internet i que acompleixo el perfil de persona que si té l’ordinador a davant comprova si algú li ha escrit un correu cada 2 minuts (val, cada minut…). Doncs als Estats Units estic patint el fenomen contrari. Has de mirar el correu constantment. Tothom envia de tot. Rebo una mitjana de 40 correus al dia i no puc desxifrar quins m’interessen de quins són tonteries. M’estan estressant, imagineu-vos!

  • Estic en el país de Silicon Valley. El més avançat del món. Hauríeu de veure els cables de telèfons fets un cabdell. 2 mesos aquí i 5 reparacions. Ni Telefònica a Santa Eulàlia de Ronçana.

  • I per postres va l’operari d’at&t i em demana que d’on era i li dic de Barcelona. I em diu que el què parlàvem l’Albert i jo no semblava espanyol sinó algun idioma de l’Europa de l’Est, txec potser. Seria polac?

  • Als americans el perfum n o els agrada molt però que hi havia gent tan al·lèrgica que no pot tenir una entrevista amb tu si en portes, no ho sabia. Ja vaig procurar anar-me a dutxar.

  • Han format uns grups de 8 LLMs i 4 JDs que volen ser els nostres amiguets(apadrina un LLM...) i ens donen una suma considerable de diners per fer activitats plegats. A mi, se m’ha acudit proposar alguna cosa tipus portar regals a ancians o nens orfes com fèiem al meu col·legi i m’han mirat com si fos una comunista extraterrestre.

  • A la Law School molts seminaris i conferència a l’hora de dinar són amb “lunch -hipercalòric- provided” (tot i que Milton Friedman ja deia que there’s no such a thing as a free lunch, els free riders són també una espècie comú).

  • M’haig d’entrevistar amb un profe que ha estat a les administracions de Bush pare i de Bush fill...

  • RSVP, ASAP, PYI, BTW... No és cap llenguatge codificat però és que són tan in i estan tan busy i volen ser tan cool que clar...

  • Hi ha gent que diu que té bus mentality i només va amb bus. El món és ple de bojos, però en aquest país sembla que es concentrin.

  • He fet un pit de pollastre al forn per sopar i ha saltat el detector de fums. M’he esverat tant... Ja em veia als bombers aquí. I a la garjola perquè segur que no he seguit l’estàndard de diligència i he comès un delicte penat als 50 estats, al districte de Columbia i també a la legislació federal. No han vingut els bombers afortunadament. Penseu que a Chicago amb el foc hi tenen una flaca i t’envien 4 camions pel cap baix.

  • I el cuinava amb oli d’oliva. Sempre packed a Italy, però product of Spain, Italy, Greece o Turkey. L’etiqueta és l’exemple més clar de protecció del consumidor, oi? (ja sabeu la meva flaca pels productes de menjar d’ençà que treballava a la Sala).





Saturday, October 11, 2008

Multicultural diversity, it's for today!

El "ticket" per a representants del LL.M.
That's a good laugh!

Thursday, October 09, 2008

Aspectes més o menys quotidians que em sorprenen


(un paisatge quotidià: el suro del meu escriptori)


  • Reclamo el meu dret a tenir un quiosquer. N’he vist un en tot Hyde Park i a l’altra punta. El diari el puc comprar a Starbucks, al supermercat o en aquella mena de bústies del carrer. Però jo vull el senyor X que em saludi. Estava tan mal acostumada... al quiosc on comprava sempre el diari em regalaven piruletes i, fins i tot, la Rosa per Sant Jordi.
  • Els diumenges el diari val 5 dòlars. És com comprar-te una novel·la. No te l’acabes ni en tota la setmana. De fet, com que els fulls són més grans i el meu estudi petitó, potser me’l puc empaperar.
  • Abandono la dieta mediterrània. No pas perquè no trobi els productes ni perquè ja m’hagi americanitzat i adori les hamburgueses amb mil tones de ketchup i mostassa o les patates fregides (o, millor dit, submergides en oli). Em passo a la dieta kosher (en català, caixer) perquè jo no sé què els donen als jueus en general i als israelites en particular que tots són tan llestos (el meu trauma ve d’intentar comentar criticant un article).
  • Vaig anar a la bilbioteca a demanar si tenien un llibre d’una sèrie (Economics of Administrative Law) perquè no el trobava al catàleg i al veure que no el tenien, el bibliotecari (que ja m’agradaria tenir a mi el currículum de molts d’ells) es va disculpar i va fer l’ordre per comprar-lo. Demano un segon llibre perquè no el trobava tampoc i em diuen que hi ha una còpia a una altra biblioteca de la facultat, però que no patís que també en compraven un.
  • Són tan egocèntrics que a la màxima competició de beisbol (on s’enfronten els guanyadors de la American i de la National (la divisió té motius històrics) leagues) li diuen World Series.
  • Es vota el primer dimarts de novembre després del primer dilluns de novembre perquè els dimarts és l’únic dia no conflictiu per cap religió.
  • Ja estic experimentant la por al mètode socràtic. El professor pregunta aleatòriament per veure si has llegit el què tocava i has d’argumentar. A federal jurisdiction (l’estudio no fos cas que un dia tinguéssim a l’estat un poder judicial descentralitzat) no hi pateixo pas perquè tant el professor com els de darrer curs de dret em miren amb condescendència.
  • Una curiositat: les quatre estrelles de la bandera de Chicago. Commemoren les fites en la història de la ciutat: el foc de 1871 (del qual es van recuperar ben aviat gràcies a l'empenta que caracteritza els habitants de la ciutat), l'Exposició Universal de 1893 i l'Exposició del segle del progrés de 1933. Potser la propera seran les Olimpíades de 2016. Em penso que competeixen amb Rio perquè Madrid ho té ben cru.
  • Illinois, land of Lincoln. Això és el què apareix a les matrícul·les. Cada estat té les seves. N’hi ha de curioses, mireu els altres nicknames. Faré fotos de les matricules divertides.
  • Les eleccions estan molt presents (la crisi més però sobre ella no en sé opinar gens ni mica). Hi ha dues webs interessants al respecte.
  • Ara ja sé que aquí la bona fruita i la bona verdura ve de Idaho o d’Iowa. Si abans a casa comprava patatas canabec, aquí les d’Idaho.

(la planta)