Colòmbia XVIII: Una novetat a la meva vida!

Doncs sí, vull fer la presentació en societat d'un nou element en la meva vida... S'admeten apostes! Aviam qui ho endevina...

De ben segur que ningú hi ha caigut: la novetat és l'ascensor! Sí, com ho llegiu (és l'equivalent a "com ho sentiu" que se sol dir)! I direu què s'empatolla aquesta ara? Doncs penseu en què jo visc al camp i que a la upf tenim unes fabuloses escales perquè tenim tanta feina que com que saben que no podem anar al gimnàs. Per tant, tret de comptades excepcions no entro en contacte amb els ascensors... però ara visc a un 15è pis i treballo a un 14è i pateixo dia rera dia els embussos a les hores punta quan no hi ha qui enxampi l'ascensor! I a la Procuraduría ja és tot un xou: hi ha 7 ascensors. Dos van a pisos parells, dos a imparells, un té ascensorista, un va del 16 al 30 i l'altre del 25 al 30... Total que el primer que arriba t'hi puges i voltes amunt i avall fins que aconsegueixes que s'aturi al teu pis o un amunt o un sota i fas cames. Avui he provat de pujar els 14 pisos a peu... i ho he aconseguit! Segur que algú mentre ho llegia ha pensat que no hauria estat capaç... quina poca confiança en mi! això sí, sent honesta haig de dir que he arribat treient la llengua que ni el meu gosset, en Puppy, que té ja 14 anyets. Però tinc una bona explicació a partir de la combinació de dos elements: la meva escassa forma física i l'alçada que impedeix aquells qui no en som naturals o no hi hem viscut molt de temps tenir massa resistència, sort que només sóc fumadora passiva perquè si tingués encara menys capacitat pulmonar... Ara que si diuen que qui crida té bons pulmons, jo en dec estar ben servida!

Però gràcies a ell, tinc aquestes vistes des de l'ordinador!

Colòmbia XVII: La Candelaria i d’altres coses del cap de setmana

Dissabte vaig sortir per La Candelaria, el Born de Bogotá juntament amb la Macarena. Anomeno aquests dos barris Aixa perquè és on es congreguen artistes bohemis i té aquella deliciosa pinta de desordre, de barri acabat de llevar tot el sant dia. S’hi poden trobar bars d’allò més acollidors, restaurants deliciosos o cantonades amb "cuenteros" (titellaires o simplement gent que explica contes). I sí, com podeu comprovar vaig sortir amb bambes i amb el mateix look esport del matí

Ahir vaig visitar un mercat de les puces (un mercat d’artesanies al carrer) al barri d’Usaquén… Us parlaré d’aquests mercats en properes ocasions, quan en conegui de debò, perquè aquest és massa polit, massa professionalitzat… fins i tot els mercats setmanals catalans són menys tocats i posats. Em penso que em caldrà fer un post sobre centres comercials perquè estan en auge a Colombia. A Bogotà n’he compatat més de 15 i tots estan farcits de gent els caps de setmana… També aquí s’està perdent la tradició d’anar de botigues (petites, als carrers no en espais tancats!) i comprar el peix a la peixeteria, la carn a la carnicería, la fruita a la fruiteria… (de la Plaça o mercat central a ser posible que sabeu que em fascinen!).

Com a fet destacable i per fer-vos riure una mica, us diré que a Bogotà l’estat de les voreres ès pitjor que el de Barcelona i que si una servidora pot caure tota llarga a terra sense obstacles, imagineu-vos quan hi ha rajoles aixecades o sots que si hi poses la cama t’arriben fins al genoll… a partir d’aquí que cadascú imagini el què li sembli perquè el meu orgull m’impedeix fornir-vos més detalls…

Ja us toquen les vacances a la majoria, així que gaudiu-ne!!!! (però sense oblidar el meu bloc i envieu-me alguna postaleta o correu electrònic que el ritme d'aquests ja veig que baixarà... ). I aquells qui treballem, ànims!

Colòmbia XVI: Trobin les 7 diferències!

No pretenc ser irreverent, per tant, potser cal que m’expliqui. Dissabte vaig aanr a mb en Javier (i aguantar-me tot el dia, planyeu-lo) a la Catedral de Sal de Zipaquirá que està construida sota terra en unes mines de sal, la pedra de les quals está composada de sal en un 85% i per això al no ser completament pura no es veu tot blanquet. Bé, doncs les dues fotos d’aquí sota pertanyen a dues estacions diferents del Via Crucis (em va fer gràcia el comentari del guia dient que n’hi havia 15 però el Vaticà n’inventà una més). Com veieu s’assemblen força, però se les han enginyat per trobar un simbolisme diferent a la formació natural o fruit de la dinamita dels minerals. De fet, per crear la que han afegit un cop ja les tenien construides ho han trobat fácil: una pedra Grossa que es veia per allà és la pedra que Jesús va arrossegar per surtir de la tomba un cop ressucitat.

Més enllà d’aquesta lliçó religiosa que us acabo de donar, us haig de dir que a Colòmbia hi ha arrelat més el protestantisme que al nostre país. Jo per acompanyar el matrimoni, diumenge vaig anar a una missa en una mena d’esglèsia que tenia pinta de nau industrial amb una litúrgia d’allò més animada amb cançons ben alegres que congregava molts (vora 500) fidels i això que hi havia tres torns. Haig de dir que el missatge semblava menys derrotista i jutjador que el que he sentit fins ara. Tot i aixì em va semblar curiós que venguin els cd’s de les prèdiques. Jo tinc la meva postura, però haig de destacar que la gent semblava trobar-hi consol.

Colòmbia XV: Poti-poti

Avui toca una entrada d'aquelles lleugeres i ràpides de llegir perquè contindran comentaris sobre curiositats, notícies, troballes... curtets que confio en què siguin amens.

• Els motoristes porten una hermilla amb la matrícula de la moto.




• Els cotxes per carretera duen les llums enceses també de dia.




• Ja començo a distingir accents dins dels colombians: els del Vall del Cauca (Cali) i els costenys són els més marcats.




• Ahir vaig anar a una conferència que es titulava: el paper del comissari de govern francès en el dret administratiu francès front el dret europeu i les distàncies entre aquesta tradició romano-germànica i el sistema de common law. Jo no parlo massa bé francès però qui feia la traducció del ponent francès menys!




• Ahir al matí bogotà era un caos. Els taxistes des de les 4 de la matinada feien vaga perquè n'han assassinat forces i ahir en va morir un. Per solidaritat o por de represàlies s'hi van afegir els consudctors de buseta i transmi(lenio). A la tarda ja l'havien aixecat.




• A la Procuraduría es veu la diferent dotació de recursos públics que hi ha entre l'Estat espanyol i Colòmbia perquè allà els posen problemes per adquirir el toner o és la norma haver d'emprar el paper per dues cares i han de sol·licitar poder imprimir en color... Són mesures de racionalització que a Catalunya ens anirien bé, però aquí no es tracta de racionalitzar sinó de necessitat. Quan els retallen el pressupost no poden ni viatjar a tutoritzar els càrrecs públics de pobles o controlar els incompliments.




• A la carrera 7 (per la qual paso gairebé cada dia per anar a la feina. I dic gairebé perquè haig d'anar fent rutes alternatives segons les recomanacions de la gent) em vaig trobar les totxanes que veieu. Cadascuna amb el nom d'un mort en mans de la guerrilla o en la lluita. Els colombians "de a pie" senten molta pena per com es tracta el tema de les víctimes. L'altre dia em deien tots amoïnats que al Congés no les havia escoltat ningú i que quan hi havien anat les FARC era ple de gom a gom. Ahir també a la plaça Bolívar feien un concert i sembraven arbres pels desplaçats (aquells qui per por han de marxar o a la força els fan traslladar-se. Estic parlant de comunitats camperoles a qui els roben els fills...)




• I no em puc deixar una cosa superimportant que em penso que encara no us he comentat i que em va sorprendre a l'inici però que ara ja forma part del meu paisatge familiar: els venedors de minuts de mòbil. Els preus varien segons la zona de la ciutat on estiguis. Es posen a les cantonades i duen els mòbils penjats al coll. Molt curiós. N'hi ha de polivalents que a més venen carmels o cigarretes individuals.

Colòmbia XIV: Procuraduría II

Bé, senyors, ja sabeu que la feina que faig és molt important per mi i per tant us haureu de cruspir algun altre mail sobre el tema...


Tinc una notícia bona, una dolenta i una regular... Com a les pelis us podria demanar quina voleu primer, però no ho faré perquè a Economia de l'Empresa ens van explicar tota una teoria sobre agregar males notícies i desagregar bones (crec que era així, si algú recorda com anava correegiu-me si-us-plau) que em condueix a dir-vos primer la regular (per allò de preparar el terreny), continuar per la dolenta (tot i que aliena) i finalitzar per la bona (que és un d'aquells petits detalls que fan feliç).



La regular és que ahir ens van evacuar com a simulacre... però això de que era un simulacre va circular molt després de que haguéssim sortit. Ens fan anar a una plaça que s'anomena Parc dels Periodistes i compteu que en el meu edifici hi treballen 1500 persones i sense ascensor... Déu ni dó! Evidentment a la gent important la van evacuar individualment. Podeu trobar l'informe a aquest link http://www.procuraduria.gov.co/html/noticias_2007/noticias_302.html. Està bé que informin quan triguem en sortir perquè si algú vol atemptar no sabrà pas quan caldrà activar l'artefacte, oi? Quan erem al parc ens va començar a ploure i una senyora que venia paraigües a 1500 pesos (0.50 cèntims d'euro) va fer l'agost! Després donat l'embús per pujar amb els del meu equip vam anar a fer un cafè i un postre (leche asada amb crema anglesa) i com sempre aquí, em van convidar!

La dolenta és que la vigilant de seguretat de l'altra seu de la Procuraduría de la capital es va matar perquè se li va disparar la pistola o perquè es va suicidar.

I finalment la bona: veieu la tassa? Doncs bé jo me n'havia comprat una perquè la Joana (la noia que ens duu els cafès, millor dit els tintos =cafè aigualit. La veritat és que ja m'hi he acostumat i ja me'l prenc sense llet ni sucre!) em va dir que portés el meu "posillo" perquè el tingués personal. Però aquest matí la Caro(lina) que és qui coordina el tema de transferències de sector elèctric que tracto me n'havia dut una nova de trinca... M'ha fet feliç, així de simple! És un sol!

Ai! Us haig de presentar un personatge: JJ! El que s'encarrega d'informàtica a la planta... És tan "friki"... qualsevol amplitud de la definició de freak l'abasta segur! Va amb hermilla i vestit, unes ulleres fosques i parla poc, però quan parla es fa molta gràcia a sí mateix i riu d'una manera ridícula i no l'entenc. Total que quan em parla desconnecto, assenteixo amb el cap i intento expressar alguna interjeccció i ell feliç. Avui em parlava de no sé què i ha passat de parlar del sistema informàtic de l'organisme a Dinamarca i les guerres mundials.

També hi ha la Carla que va estudiar quatre anys a la Universitat de Sevilla perquè hi té família i devia ser una nena posh que per postres s'ha casat amb un madrileny amb pentinat Mario Conde (que jo dic "lamido de vaca").

I avui han arribat la Luci i l'Andrés, que m'ha encertat el perfum :-O, que eren investigant un paratge on neix un riu i l'autoritat local ha donat una llicència perquè s'hi exploti una mina a cel obert. Són les més joves i crec que m'hi portaré bé! De fet avui ja he tornat en "buseta" (el primer cop que hi pujava per l'aversió al robatori) amb ella!

Sóc com l'atracció de la planta... Tothom que hi treballa o té algun tracte em ve a saluda ri presentar-se, xerrem una estona, els explico qui sóc... Són molt macos i l'ambient és genial. Per exemple, cada vegada que algú viatja per feina porta el dolç típic d'allà on va per tots!

Sento atabalar-vos amb tants posts... De fet sou lliures de llegir-los, eh? Però ara tot és nou, segurament baixaré el ritme més endavant "sus mercedes"!

Colòmbia XIII: Bon profit

En molts dels escrits us he parlat del menjar de passada i no tan de passada perquè ja sabeu que a mi m'agrada menjar bé i que endrapo molt (aquí diuen "ser de buena muela"), doncs bé, avui us parlaré de molts dels plats típics que ja he provat... Però tranquils, aquest mail tindrà continuació (com les nissagues de les sèries televisives) perquè per bé que sempre em queixo de les calories no m'estaré de tastar tot allò nou, com el tamal que és un esmorzar que se serveix amb xocolata, banano, arròs, carn... tot embolicat amb fulles de banano (que és com anomenen el plàtan. Bé, de moment em quedo amb el de Canàriestot i que aquí no mengen allò que rebem nosaltres com a bananes). Particularment parlaré de coses elaborades avui i en properes entregues, de "jugos" (que no suc) i fruites(quan m'hagi après el reguitzell de noms diferents i estranys).



El plat títpic bogotenc (es dirà així el gentilici? qui sap...) és l'Ajiaco (foto) una mena d'escudella que la fan amb pollastre i que serveixen en forma de sopa amb arròs, tres tipus de "papa", el pollastre trinxadet i una "mazorca" de blat de moro sencera. A més, l'acompanyen d'alvocat (és realment deliciós aquí... La veritat és que veure els fruits tropicals penjats dels arbres com aquest cap de setmana se'm fa estrany), crema de llet i tàperes. N'he menjat a casa i a un restaurant molt bo que es diu Casa Vieja.

Ara ja passem a l'apartat de pecats i dic pecats perquè no són pròpiament un àpat sinó que són d'aquelles coses per fer passar la gana però que passen sense ganai jo sovint els tasto a l'hora d'esmorzar:

Achiras (la foto que és com em paren la taula per esmorzar). Les achiras són les galetes que veieu. El formatge és per la xocolata! Sï, com ho sentiu! sucadet!

Leche asada (no confondre amb la "leche frita", típica de Santander, que fan de maravella a ca la Carmen). Sembla un flam de mató.

Pandebono (sí, s'escriu junt) o Pan de yuca que l'acompanyan d'una malteada (batut) d'avena o majiaco d'arròs)

Huevos pericos (un esmorzar amb ous amb pebrot, ceba...)

Arequipe o manjar blanco (és el dulce de leche argentí. Es diu manjarblanco a la zona de Cali que és una ciutat colombiana que us deu sonar pel càrtel)

Sobrebarriga (cansalada cuinada de mil maneres)

Almojábana (un panet de blat de moro amb formatge. De fet tot és farina de blat de moro amb alguna variació... però us asseguro que és per llepar-se els dits).

Arepa (a l'enllaç surt amb formatge però també en fan de soles per acompanyar qualsevol àpat)

Ah! I molt important: el pa amb tomàquet amb fuet! És que els hi he fet per la meva família colombiana i els ha semblat excel·lent! Això sí em suc... El vi català els el presento en una altra ocasió que aquí en prenen xilè o argentí no saben el que és bo.

Us he fet dentetes? :-P

Colòmbia XII: Chévere!

Aquest post serà curtet i sense foto però cal fer homenatge a la paraula que els colombians empren a tort i a dret. El faig avui i no ahir ni demà perquè m'he assabentat d'on ve aquest mot. Resulta que a mitjans del segle XX (el passat... encara costa parlar de segle XXI,, oi? Almenys a una servidora) va arribar un "carro" chevrolet a Colòmbia i aixecà tanta admiració que dóna lloc CHÉVERE!

I amb aquest mot tan positiu us definiria a tots vosaltres que tot i que per aquí tot em va de perles, us enyoro un xic.

Colòmbia XI: tot i res

Aquest post és simplement per comentar petites coses que m'ha cridat l'atenció o que em fa gràcia comentar:

• Al centre em trobo venedor que criden el següent: "mapa de Colombia, mapa de Bogotá, reforma del Código Penal" Sí, reis, això venen i ho vaig ppreguntar a la família i em diuen que hi ha molts advocats... però a Barcelona es sol dir que dones una patada i et surten 15 advocats i no ocorren aquestes coses.



• Ahir vaig sortir a prendre alguna cosa i a sopar. Per aquest ordre. Un dilluns. Com veieu em transformo. I per més indicacions, vam començar (sobre les 7) per una cervessa, per continuar amb ron Viejo de Caldas amb Ginger Ale i acabar amb una aigua mineral i res (vedella) asada amb papa (no em puc estar de dir patata) criolla. (Fotos)



• A Bogotà, l'Alcaldia fa una campanya (el cartell d'Armando Calles hi pertany) que es diu Bogotà, la indifferencia (trobes pintades que diu Bogotà, la vergüenza). Dins la mateixahi ha persones encarregades del següent: sostenir una pancarta que crida al civisme i a abandonar l'estrés (pels embussos) i la despleguen quan el semàfor es posa vermell i els vianants podem passar (això a una avinguda gran perquè normalment de pas de vianants no en trobes).



• La Líbia, la dona de la casa em mima molt. Sobretot a base de fer-me menjars i més menjars. És un sol, en sèrio. A més és com si t'adoptés perquè els fills li han marxat fa poc de casa... Això sí, quan es posa a parlar de religió i valors... Però ja sabeu que jo a la gent gran li tinc la mida agafada.



• Em fan broma dient-me Wendy Vanessa perquè és una protagonista de "culebrón" aquí. Com si no tingués prou pena amb el meu nom.



• El meu anell (sabeu el que duc sempre sempre, que està molt vellet i és horrible i sembla no anar amb mi? Doncs aquell) s'ha trencat... Veiam si me'l poden arreglar...



• M'ha afectat una mica el "soroche" aquesta setmana. El mal d'alçada vaja. Jo no sabia que afecta al cap d'un dies. Per postres el clima és molt variable però durant el emu temps lliure ha estat sempre ennuvolat... Crec que hauré de parlar amb els "chamáns" perquè facin una dansa que em porti el Sol. M'estic descolorint... Per això prefereixo no ser el personatge de les fotos.

Colòmbia X: La niña nueva de la madre patria...

¿Cómo estuvieron? (frase que t’engalten cada dos per tres els colombians) i mai sé què dir de resposta.

Ara he arribat a casa després de la feina (el meu horari és de 8 a 12 i de 13 a 17) i de fer unes compres (és increïble la quantitat de coses petites que un té a casa, que són necessàries però que no t’adones fins que no ets fora). He pensat que millor actualizaba el bloc i em posava a fer peineta importada de Barcelona.

Començaré per presentar-vos el lloc on treballo: un edifici de 30 plantes al bell mig del centre de Bogotà, però amb unes bones vistes (prometo fer-ne una foto. Es veu Montserrate que és el santuari del qual ja us vaig parlar) des de la planta 14 que és on es troba la Delegada de la Procuraduría per temes de medi ambient i agraris. La filosofia de la Procuraduría es reflexa en l'himne, realment, us ho creieu o no (espero que confieu en el meu criteri), és un organisme independent que fiscalitza l'actuació de l'administració i no es ven a interessos polítics i econòmics. He estat en dues taules institucionals amb agents públics i privats sobre els dos temes que estic treballant (un impost mediambiental sobre generació d'electricitat - a Barcelona vistes les apagades no recaptarien pas gaire- i els efectes nocius per la salut de les ones electromagnètiques) i els he vist batallar amb la patronal elèctrica i amb els del ministeri que defensen les companyies mòbils. Suposo que si el país fos com cal, l'organisme on treballo no caldria. Hi ha un fotimer d'organismes que no tenen homòlegs a Catalunya i que quan me'n parlen estic ben perduda: personería, contraloría... Fan una feina que crec que s'ajusta prou bé al què a mi m'agradaria, ja veurem.

L'organisme té "caché" i és bastant respectat per la població. Em recorda els meus temps de pràctiques a Uría quan em parlaven de temes dels quals no entenia res i em manaven feines de poca entitat que fèien que m'avorrís, però també és cert que gaire més no sé ni hagués sabut fer. Això sí, ara he pujat de nivell, m'anomenen Doctora i assisteixo a reunions on ens serveixen esmorzar i tot. Això sí, ens donen coses que no sé què són i mai sé si m'agradaran o no. Avui, per exemple he esmorzat (després d'haver-ho fet a casa on la Líbia em mima d'una manera increïble) almojarrabas i suc de Lulo (mireu el link de wiki pq jo en català no sé què és!). La Pilar ens porta el cafè (colombià, per tant, aigualit. Són molt gringos i haig de dur la meva pròpia tassa) al matí i a la tarda. Imagineu-vos quina categoria que m''han fornit un mail institucional vcasado@procuraduria.gov.co. I em descuidava d'un fet que m'ha cridat molt l'atenció: ve un senyor a embetumar les sabates a l'oficina.

Us deia que em diuen Doctora a les reunions però en canvi tothom se'm ve a presentar i em diu "usted es la niña espanola", això anant bé perquè algun em venta la "niña de la madre patria" i a mi m'encén una mica la sang (i dic una mica, perquè pobres ho fan sense cap mala intenció i no tenen culpa de la seva ignorància :-P. Ja els hi vaig explicant). tots em pregunten com estic i jo ja no sé què dir perquè no m'han donat teca (em refereixo a feina) i llegir regulació és molt aspre. Hi ha uns quants personatges a comentar, però ex-ante haig de dir que són gent molt maca. Avui us presento a en Felipe (un enginyer civil que treballa a la meva esquerra i q´ue té pinta i veu semblant a la de qualsevol humorista caspós espanyol), en Juan Carlols (un procurador judicial que és economista i amb qui treballo, que parla d'una manera molt afectada i no sé si té un posat afeminat o es passa d'amable) i la Perla (sí, aquest és el seu nom... Una dona que porta un tallat de cabell superextremat, que és grossa , llueix unes ulleres toticolori i deu rondar els 60 i li encanta explicar-me que llegia "La Passionaria" en les seves èpoques de jove tirapedres. Ella m'ajuda amb el treball per Teoria Política que haig de fer per en Ferran Requejo perquè coneix força els temes indígenes). En general l'actuació de la guerrilla amb els camperols i els indígenes és deplorable. Hi ha molts desplaçats i entre això i l'homogeneïtzaió cultural per part del govern que pertany a la majoria blanca, l'aniquilació cultural és impressionant.

Espero que en els propers dies em donin més feineta per engrescar-me!

Aquí teniu l'himne de l'organisme (la música es decarrega regular, però és chistoso!)

CoroTe ofrecemos, Procuraduría

homenaje y mención sin igual,

tu existencia engrandece a Colombia

cual estrella con brillo inmortal (bis)

ITú naciste al forjarse la patria

tú has crecido con ella a la par,

hoy te eriges cual faro en el cielo

con luz propia en justicia e igualdad (bis)

IIEres sol que aclara el horizonte

eres fuente de la honestidad

con tu manto abrigas al débil

con tu ciencia buscas la verdad (bis)

Coro
IIIMinisterio de los colombianos

sin distingos de estirpe o color,

proteger los derechos humanoses

tarea en su noble misión (bis)

IVHoy al mundo le muestras tu ejemplo

de eficiencia y de imparcialidad,

eres grande Procuraduría

en defensa de la humanidad (bis)

Colòmbia IX: Cap de setmana a la "finquita"

Em disposo a explicar-vos el meu cap de setmana acompanyada d'un got de llet calentona en pols (aquí és la més emprada i ja m'hi vaig acostumant).

Aquest pont (el divendres era festa) em van dur a una caseta que tenen a un complexe residencial. No és res luxós per més que pugui semblar (tot i que és innegable que la família no està malament dins la societat colombiana), he vist cases de veïns realment impressionants: jacuzzis, orquidiari...

Vam sortir de Bogotà amb els nebots de la família (és increïble perquè els fills de la casa on estic i aquests es van criar plegats i un de cada han fet la mateixa carrera i han estat a l'estranger: 2 enginyers industrials, dos arquitectes i dos dissenyadors industrials). Vam parar a un poble " de cuyo nombre no puedo acordarme" a menjar pa de yuca i veure un batut d'avena... Tot tan deliciós com hipercalòric. Arribats a la finca i "desempacados" (jo dormia a una habitació moníssima amb mosquitera al llit -perquè hi fa calor i els mosquits ataquen- que em recordava als llits de princeses que jo volia de petita i de no tan petita) vam fer crispetes i vam jugar a cartes amb la baralla de piques, diamants, cors i trèbols (no sé com es diu... la no espanyola) a un joc que s'anomena la vidua negra... Molt divertit, un ambient distès, amb trampes incloses i abandonant-me al plaer de parlar sense preocupar-me si el tema m'interessa.

L'endemà vam anar caminant pel bell mig de paratges espectaculars (hi ha tants tons de verd... tants!) fins a un hostal a esmorzar. En tornant, van preparar paella peerquè un dels familiars és aficionat a la cuina. Molt bona tret que l'arròs el mengen massa passat.

Avui hem anat a la piscina -amb l'Hernán (l'home de la casa), la Cynthia (una canadenca amb ascendència oriental que també s'allotja a la casa fins la setmana vinent) i el seu xicot, en Paul (que l'ha conegut al curs que ha fet a Bogotà de castellà. El parlen molt i molt bé)- a un centre proper a la finca i he conegut la Lorena... I qui és la Lorena? Doncs la tortuga de la foto! Una cucada! En acabat hem anat a veure el mercat de Sasaima que era una explosió de fruites i verdures de tots els colors, crits dels camperols, peix en cubells...Un desordre maravellós que col·lapsa els sentits. Per dinar, hem decidit quedar-nos per allà i us juro que he dinat al lloc més "cutre" (i no vull ser pejorativa) que he dinat mai. Això sí per 3 euros i escaig. De primer, sopa amb arròs, frijoles i uns tallets de carns de formes i textures extranyes i no identificables. De segon, gallina (no sé com la cuinen però la tenen a un aparador no refrigerat) molt i molt dura acompanyada de yuca(mmmmm............) i patata al caliu. Per beure, gasosa la colombiana (un gust molt estrany) i de postres, mantecados (un pa de pessic, no allò típic d'Estepa que es troba per Nadal).

De tornada, congestions perquè hi havia una curse de carrets esferos (o un nom semblant... Parlen tan estrany i hi ha tantes paraules que desconeixo que arriba un punt que em sap greu preguntar...) que són carrets de nadons conduits per quitxalla o jovent i que baixen muntanya avall.

Us poso algunes fotos: amb la paella, al "restaurant" (a la foto no es veu la magnitud de la diferència amb qualsevol establiment català, us ho ben juro) i amb la Lorena.

Colòmbia VIII: Monserrat(e), la Moreneta en terres sudamericanes

Ja sabeu que no tinc una posició hostil cap a la religió, no m'ha generat anticossos haver estudiat a escoles religioses, però l'entenc dins d'uns límits i responent a unes necessitats, és obvi que la manipulació m'empipa sobiranament. Més enllà d'aquest excurs, que segurament no venia a "cuento", avui us volia explicar que he anat a Montserrat(e). És una muntanya que està a uns 3200 metres i que el desnivell des de la capital se solventa amb un funicular o amb telesfèric i jo he pujat amb funicular (que és el que va per terra i no penjat... De fet, fins avui, mai m'havia plantejat que fossin coses diferents).

El santuari es va constituir en honor al santuari català i la Moreneta està presidida per una senyera i una bandera colombiana... M'ha fet com una mena d'il·lusió. M'ha sorprès la missa (he fet un mini video de molt mala qualitat. Espero ensortir-me'n i poder-lo penjar diumenge al vespre quan torni) perquè era gairebé tota cantada i alegre, molt diferent a les que he assistit generalment.

Avui, 20 de juliol, és la Festa de la Independència de Colòmbia i és festiu. La carrera 7, que és d eles més concorregudes, es converteix en ciclovía (per vianants i bicis) i hi he ensopegat amb una desfilada quan pujava cap a Montserrate. Els militars més que por semblaven majorets... Ben diferents que alguns amb fusil que he trobat en pujant a la muntanya.

Tornant a aspectes més quotidians i banals, me'n vaig a una finca a passar el cap de setmana a dues horetes de Bogotà i espero que hi hagi sol perquè els dies núvols m'omplen d'enyor de Catalunya. També haig d'anunciar a la humanitat que ja tinc secador amb difusor! Però res de bo perquè el secador té poca potència i la follia del meu cabell no es porta bé amb l'aigua de Bogotà... Què hi farem...

Colòmbia VII: Sensacions olfactives

Em disposo a escriure un post que ex-ante ja sé que no em satisafarà. Ho sé perquè plasmar allò imperceptible que és fruit de l'apreciació de tots els sentits a l'hora, és pràcticament impossible i no crec que ni tan sols les grans plomes de la història de la literatura ho fessin 100% bé i essent jo a anys llum d'ells doncs només em resta confiar en la vostra benevolència.

El sentit que s'ha vist més sobrepassat per noves sensacions a la meva aventura colombiana és l'olfacte. Les sensacions olfactives són molt variades. No puc parlar només d'olors, però tampoc de pudors, però hi ha flaires nous que no sé com classificar perquè no els puc ni tan sols captar plenament. Us pot semblar que exagero però de debò que és increïble. Al mercat de Sasaima no vaig ser capaça d'aprendre tanta varietat de fruites noves per mi, apilades de qualsevol manera i a preus irrisoris. Em va soprendre trobar-hi peix en un cubell, sense res més. Cada dia al carrer descobreixo coses comestibles (o almenys això diuen). Hi ha una infinitat de carrets venent des de pollastre amb patates a aigua de panela (una mena de concentrat de sucre que creuen que va bé per absolutament tot), passant per galetes o fruites trinxades. A qualsevol carrer hi ha botiguetes on pots comprar tot tipus de queviures elaborats, això sí, cadascuna està especialitzada en un producte. També hi ha molts carrets amb carmels de tot tipus. De moment, encara recelo de comprar en qualsevol d'aquests llocs, la higiene no la duen pas als nostres extrems. Suposo que quan torni se m'hauran tret les manies, ja heu vist la meva descripció de la sopa i del restaurant, on amés un gos petaner et creuava per sota les cames. Els colors i les decoracions de les botiguetes també mereixen ser esmentats. Sovint penso en aquest país com un indret d'anar fent, sense massa alegria, però tampoc amb tristor, simplement com el seu clima, s'ennuvola bastant. A les fotos hi teniu un dels carrets en una zona "posh", una paredeta al carrer i el mercat amb el gibrell de peix al fons.

Hores d'ara ja puc dir que bogotà no "me mueve el piso" (tenir predilecció) front a ciutats europees, però té el seu encant. Tots els indrets el tenen i més a mesura que els coneixes. No serà la ciutat dels meus somnis on em trobareu si un dia deixo la meva terra, però segur que en guardaré un bon record i mirare enrera amb estimació, almenys la gent d'aquí s'ho mereix per la seva amabilitat.

Colòmbia VI: cartells

Avui us poso tres cartells que m’han cridat l’atenció al llarg del dia.

• 
  
• El d’un parqueadero, és a dir, un aparcament... Si un euro val aproximadament 3500 pesos... imagineu-vos quina ganga!
  


• El segon és de publicitat institucional de l'alcaldia de Bogotà: Armando Calles y el reparche... I jo creia que només l'Ajuntament de Barcelona era "cutre" amb els cartells.
  


• El darrer es troba al Transmilenio, una mena d'autobus però amb estacions a l'aire lliure tipus les del metro custodiades per policies (que per postres, van vestits de verd militar i fan mitja por). Us pot espantar, però realment crec que respon a la situació de fa uns anys.

Avui ja he pres contacte amb la Universitat de los Andes y la Procuraduría General de la Nación. Increïbles les mesures de seguretat en ambdós llocs. Us imagineu haver d'entrar a la universitat amb un carnet de lectura magnètica i si ets visitant et fan una foto instantània fins i tot. Infranquejable. A la Procuraduría m'han pres les empremptes digitals! La coordinadora d'estudiants estrrangers m'ha donat tota una sèrie de pautes... M'han fet molta gràcia les guies referents a les begudes alcohòliques com la barreja entre cervessa i "aguardiente".
A la tarda m'he dedicat a passejar sense fer res. Volia anar de museus però he pensat que abans em calia veure la zona de shopping per jutjar realment la ciutat. Les botigues que m'han cridat l'atenció (i sense treure'm la son pas) són de marques internacionals o catalanes (Mango, Tous...) i els preus estan pels núvols perquè és exclusiu de la jet. M'he aventurat a agafar tota sola el Transmilenio i de nou, contrastos. Frissava per fer fotos i poder-les ensenyar però m'estic tornant paranoica i no he gosat obrir la bossa enmig de la llauna de sardines que era l'autobúis. Per berenar, fruites tropicals... són tan bones com impossible és recordar-ne el nom... Llavors he anat a buscar un llibre per un treball i he vingut xino-xano cap a "casa".

Això és tot amics per avui... Em pregunto si hi ha molts afiliats a l'associació ja!

Colòmbia V: la Universitat

Demà aniré ja a la universitat... La perillositat allà és de nivell 1 pq hi tinc una caserna a la porta... Es veu ben "posh" a la foto... Ja us diré què tal si hi arribo i no em perdo per l'entramat interminable de carrers desordenats i amb números no correlatius! Això comença a semblar un fotolog...

Colòmbia IV: "amorcitos, mamitas, papitos..."

Com ja sabeu aquells qui em coneixeu, no em caracteritzo per ser massa dolça ni massa carinyosa... Doncs bé, els colombians són tot el contrari, tot el dia estan que si amor, mamita, papito... i a mi em sobta... Prou feines tinc amb emprar vostès enlloc de vosaltres i dir "chao" enlloc de "deu" o fe run petó enlloc de dos. I això quan no cometo l'error d'entrar en una botiga i demanar en català... Ai senyor!

A més, en el llenguatge empren habitualment un doble sentit sexual i encara em venten que a Espanya ho "som" més barroerament... I ja sabeu quen jo sóc una noia molt formaleta i recatada... Reconeixen però que ells tenen una doble moral perquè la promiscuitat, sobretot a les zones caluroses és quelcom acceptat. I no només això, sinó que haig d'anar amb peus de plom amb els gestos i ja sabeu que jo a més de parlar "duro", gesticulo de manera exagerada...Doncs bé, determminats gestos poden ser tremendament malinterpretats...

Per fer la gràcia, us poso un cartell que comparava en una cervesseria (on m'han servit una cervessa d'un litre pq jo le tema de les mides en "oz" ni idea!) les cerveses amb les dones... Noies, ens guanyava la beguda 11 a 7... Compto que alguna comparació es veurà tot i l'escassa qualitat de la foto...!

Per continuar amb el vocabulari: es diu levantar i no "lligar".

Colòmbia III: coses que m'han cridat l'atenció

Avui he anat a voltar amb en Tito, el fill de la família, i m'ha dut fins i tot per barris de tolerància (eufemisme per dir barris perillosos on hi ha droga -la casa on es ven droga es diu "olla"-, prostitució...). En canvi a la tarda he voltat per la zona alta i no hi ha color... He pres un cafè al starbucks colombià que s'anomena Juan Valdés que és un punt que val la pena comentar perquè pel que bonament he entès l'empresa propietaria és la cooperativa de tots els camperols cafeters.

A la zona "pija" (aquí no fan servir aquesta paraula) he constatat que els "pijos" són iguals arreu: materixa roba, mateixos tallats de cabell, mateixa patata a la boca per parlar...

M'ha sorprès trobar encara "limpiabotas" (no em surt en català... aquest és l'efecte de les pelis en castellà de Walt Disney!). Perquè us feu una idea del nivell de vida (demà prometo entrar a un Mc.Donalds i veure l'índex Big Mac per poder ser objectiva): com que aquí la corrent és de 110 (més baixa que el 125 que hi havia a les masies santaeulalienques quan vaig néixer i el més fort és que em diuen que als EUA tb és així...), he anat a comprar un transformador per poder carregar el cel·lular (mòbil) i m'ha costat ni més ni menys que 10000 pesos= 3 euros aproximadament...

Impressionant el trànsit... Impressionant... La gent creua avingudes de 6 carrils (cuatre per cotxes i dos pel transmilenio -el seu emtro però que és un bus amb un carril propi) sense passos de vianants tot i dir que el cotxe sempre té la prelació expressant que "los carros tienen la vía tu tienes la vida así que...". També m'ha sobtat que a les hores pico (hores punta per nosaltreS) tenen contraflujo, és a dir, determinades avbingudes canvien de direcció i sense guàrdies urbans donant la tabarra...

Ja els tinc ensinistrats sobre els Països Catalans, eh? Diuen que som com els de Medellín (anomenats paisas)...Ja investigaré les similituds... Ah i cal remarcar que com que per aquí no em coneix ningú (:-P ja m'enteneu) encara duc la pulsera de l'Acampada... Flipeu, oi? hahahah!

Ah! i no sé si us he dit que visc en un edifici de Le Corbusier! Amb parc dins i tot... Ja he provat els gronxadors... Sóc com una criatura!

Colòmbia II: crònica de la presa de contacte

Per aquí tot molt "chevere" i "chistoso"... Els faig una gràcia amb el meu castellà, us quedareu bocabadats quan torni amb el meu español (ja veureu l'apèndix de vocabulari al final i la propera entrada)!

Ahir vaig parlar de les busetas... Doncs avui us n'he fotografiada una de les més modernes (no faig broma!) que conviuen amb ciclistes que carretegen sacs de papas (que no patates) o carros (no caotxes, sinó carros en el nostre sentit) amb cavalls dels drapaires o cotxes dels rics de la zona... L'estratificació fa por...

Avui m'han explicat cinc maneres com em poden robar: a l'autobús si m'assec i m'amenacen perquè no digui res, a l'autobús dreta si m'emputxen, al carrer si algú m'embruta i un altre em neteja, que m'envoltin cinc persones... En resum, aniré a peu (tot i les pujadetes d'algunes zones on els meus talons i jo podem patir...) i sense un "duro".

Porto bé el tema de la potabilitat de l'aigua però em sobta veure l'aigua filtrada a la cuina de la casa en un gibrell o olla que diu: aigua bullida...

Us en volia explicar tantes de coses... I se m'ha anat el sant al cel... Demà us presentaré les arepas que ve a ser una mena de pa de blat de moro que esmorzo als matins... Demà quan surti de la Procuraduría ja aniré a proveïr-me de coses light i a comprar un secador de cabell... Ja sabeu: jo "genio y figura hasta la sepultura".


Ja us aniré atabalant en futures entrades! Però abans d'acabar, el vocabulari:

- Mamao (mamado)=molt cansat en bajo perfil (barriobajero)
- regalar= comprar. Imagineu-vos la meva cara quan en Tito li diu a la dependenta: "m'he regales si-us-plau".
- provocar=que et ve de gust prendre
- rumbear=anar de festa
-esfero= bolígraf

Colòmbia I: L'arribada

Durant uns dies el meu bloc deixarà de tenir un contingut (pretesament) jurídic, polític, econòmic, d'actualitat... per passar a ser més personal. Us hi explicaré les meves peripècies per terres colombianes...

Doncs sí, avui he arribat a aquest país sudamericà on tot sembla fer olor a menjar i els taxis són tan grocs com els de NY però condueixen com si encara no haguéssin sortit de la selva... De l'aeroport a casa (són molt acollidors aquesta família... molt! Massa i tot!) he patit per la meva integritat, ningú posava els intermitents... Respecte la perillositat, jo crec que no cal amoinar-se perquè no he vist gent amb pistoles arreu! Els he regalat un llibre de Barcelona (de Santa Eulàlia de Ronçana - ja sabeu quant m'agrada el nom del meu poble- city no n'hi havies :-S) i he intentat explicar-los que som com som...

Ara escric sota els efectes del jet lag perquè tot i anar en la millor direcció per no notar-lo en excés i haver menjat coses estranyes i no identificades a l'avió a horaris encara més estranys... en aquests moments estic baldada... El viatge es fa llarg pq sempre és de dia i perquè sempre torbes personatges.,. Tenia un senyor colombià que no callava amb un "pitu" de veu que ni jo supero que tirava els trastos a tort i a dret de la manera més barroera (ja m'han advertit que t'has d'acostumar al seu "savoir faire"), principalment a les hostesses (també hi havia hostessos als quals no crec que els molestés que els tirés la canya aquest home) que llueixen una fantàstica cara d'amargades en els seus uniformes sempre conjuntats... De fet tenen la versió elegant i la versió funcional que empren durant el viatge... I el més important de tot: no m''ha perdut la maleta, ué! Jo ja patia... Ja ho sabeu prou. Finalment podria haver portat el meu secador pq eren 40 kg però jo creia que em passava... Demà prometo posar una foto del meu armari aquí pq comproveu que seré capaç de superar dos mesos amb poques mudes... Un altre tema a comentar és l'aire acondicionat... Em queixo sempre que som poc sostenibles pel medi ambient i per la meva gola però avui a l'avió m'han rematat! Hi creixien estalactites! Això sí et donen una manta polar...

Gaudeixo ja del meu portàtil (amb un ratolí nou que li he comprat que fa llums de colors que sembla una discoteca) amb connexió a internet...(que ben bé adsl, no és...)! I per postres no tinc corrector de català... ai... les meves mancances ortogràfiques... ara veuran la llum!

Avui he vist poc de la ciutat... Els voltants de l'edifici i poca cosa més. La meva primera constatació: l'olor a menjar arreu... I tot ben hipercalòric... que no saben què és l'enciam? Com sabeu beec molta molta aigua... Doncs bé aqúí em posen suc de mango (no de la botiga.,. Qui m'ha d'entendre la broma ja ho farà!). La segona constatacíó: els horaris de llevar-se, àpats i feina, són més europeus que els nostres! La tercera constació és que el meu castellà fa curt... Segur que torno parlant encara més resaberuda! Us aniré culturitzant: mesero és un cambrer.

Demà espero fer-me alguna idea més concreta de la ciutat i tastar els plats típics... A més de començar a fer feina per la upf... Ja us explicaré! Sento si avui les idees són inconnexes i la redacció us fa replantejar la bona (o això espero) consideració que teniu de mi. Espero que no em trobeu molt a faltar... Algú, que està com un llum de petroli, em feia broma amb l'Associació de Persones Enyorades i Damnificades per la Marxa de la Vanessa (APEDMV)... Jo us puc dir hores d'ara que tot i que sóc una inconscient i no vaig valorar del què m'esperava o el perquè ho feia i que hores d'ara no puc respondre tampoc aquestes preguntes indirectes... És ben cert, que ser fora de casa, et fa pensar quines petites coses et fan feliç... i són tan petites, creieu-me!

Gaudiu de l'estiu i del sol( jo el trobaré a faltar i la meva pell també. De fet a la familia els vaig enviar al foto que apareix al bloc retallada i es pensaven que tenia ascendència africana...).

La foto d'avui... L'aeroport de El Dorado (ja us n'explicaré la llengenda si no la coneixeu) de Bogotà... Sembla més del què és... Per cert, afortunadament a Barajas no he anat a parar a la T4 i m'he estalviat una rabieta... I haig de dir que el dutty free de Barcelona té més glam! I sóc objectiva! Us ho ben juro!