Doncs sí, vull fer la presentació en societat d'un nou element en la meva vida... S'admeten apostes! Aviam qui ho endevina...
De ben segur que ningú hi ha caigut: la novetat és l'ascensor! Sí, com ho llegiu (és l'equivalent a "com ho sentiu" que se sol dir)! I direu què s'empatolla aquesta ara? Doncs penseu en què jo visc al camp i que a la upf tenim unes fabuloses escales perquè tenim tanta feina que com que saben que no podem anar al gimnàs. Per tant, tret de comptades excepcions no entro en contacte amb els ascensors... però ara visc a un 15è pis i treballo a un 14è i pateixo dia rera dia els embussos a les hores punta quan no hi ha qui enxampi l'ascensor! I a la Procuraduría ja és tot un xou: hi ha 7 ascensors. Dos van a pisos parells, dos a imparells, un té ascensorista, un va del 16 al 30 i l'altre del 25 al 30... Total que el primer que arriba t'hi puges i voltes amunt i avall fins que aconsegueixes que s'aturi al teu pis o un amunt o un sota i fas cames. Avui he provat de pujar els 14 pisos a peu... i ho he aconseguit! Segur que algú mentre ho llegia ha pensat que no hauria estat capaç... quina poca confiança en mi! això sí, sent honesta haig de dir que he arribat treient la llengua que ni el meu gosset, en Puppy, que té ja 14 anyets. Però tinc una bona explicació a partir de la combinació de dos elements: la meva escassa forma física i l'alçada que impedeix aquells qui no en som naturals o no hi hem viscut molt de temps tenir massa resistència, sort que només sóc fumadora passiva perquè si tingués encara menys capacitat pulmonar... Ara que si diuen que qui crida té bons pulmons, jo en dec estar ben servida!
Però gràcies a ell, tinc aquestes vistes des de l'ordinador!
No comments:
Post a Comment