Colòmbia XI: tot i res

Aquest post és simplement per comentar petites coses que m'ha cridat l'atenció o que em fa gràcia comentar:

• Al centre em trobo venedor que criden el següent: "mapa de Colombia, mapa de Bogotá, reforma del Código Penal" Sí, reis, això venen i ho vaig ppreguntar a la família i em diuen que hi ha molts advocats... però a Barcelona es sol dir que dones una patada i et surten 15 advocats i no ocorren aquestes coses.



• Ahir vaig sortir a prendre alguna cosa i a sopar. Per aquest ordre. Un dilluns. Com veieu em transformo. I per més indicacions, vam començar (sobre les 7) per una cervessa, per continuar amb ron Viejo de Caldas amb Ginger Ale i acabar amb una aigua mineral i res (vedella) asada amb papa (no em puc estar de dir patata) criolla. (Fotos)



• A Bogotà, l'Alcaldia fa una campanya (el cartell d'Armando Calles hi pertany) que es diu Bogotà, la indifferencia (trobes pintades que diu Bogotà, la vergüenza). Dins la mateixahi ha persones encarregades del següent: sostenir una pancarta que crida al civisme i a abandonar l'estrés (pels embussos) i la despleguen quan el semàfor es posa vermell i els vianants podem passar (això a una avinguda gran perquè normalment de pas de vianants no en trobes).



• La Líbia, la dona de la casa em mima molt. Sobretot a base de fer-me menjars i més menjars. És un sol, en sèrio. A més és com si t'adoptés perquè els fills li han marxat fa poc de casa... Això sí, quan es posa a parlar de religió i valors... Però ja sabeu que jo a la gent gran li tinc la mida agafada.



• Em fan broma dient-me Wendy Vanessa perquè és una protagonista de "culebrón" aquí. Com si no tingués prou pena amb el meu nom.



• El meu anell (sabeu el que duc sempre sempre, que està molt vellet i és horrible i sembla no anar amb mi? Doncs aquell) s'ha trencat... Veiam si me'l poden arreglar...



• M'ha afectat una mica el "soroche" aquesta setmana. El mal d'alçada vaja. Jo no sabia que afecta al cap d'un dies. Per postres el clima és molt variable però durant el emu temps lliure ha estat sempre ennuvolat... Crec que hauré de parlar amb els "chamáns" perquè facin una dansa que em porti el Sol. M'estic descolorint... Per això prefereixo no ser el personatge de les fotos.