Colòmbia VII: Sensacions olfactives

Em disposo a escriure un post que ex-ante ja sé que no em satisafarà. Ho sé perquè plasmar allò imperceptible que és fruit de l'apreciació de tots els sentits a l'hora, és pràcticament impossible i no crec que ni tan sols les grans plomes de la història de la literatura ho fessin 100% bé i essent jo a anys llum d'ells doncs només em resta confiar en la vostra benevolència.

El sentit que s'ha vist més sobrepassat per noves sensacions a la meva aventura colombiana és l'olfacte. Les sensacions olfactives són molt variades. No puc parlar només d'olors, però tampoc de pudors, però hi ha flaires nous que no sé com classificar perquè no els puc ni tan sols captar plenament. Us pot semblar que exagero però de debò que és increïble. Al mercat de Sasaima no vaig ser capaça d'aprendre tanta varietat de fruites noves per mi, apilades de qualsevol manera i a preus irrisoris. Em va soprendre trobar-hi peix en un cubell, sense res més. Cada dia al carrer descobreixo coses comestibles (o almenys això diuen). Hi ha una infinitat de carrets venent des de pollastre amb patates a aigua de panela (una mena de concentrat de sucre que creuen que va bé per absolutament tot), passant per galetes o fruites trinxades. A qualsevol carrer hi ha botiguetes on pots comprar tot tipus de queviures elaborats, això sí, cadascuna està especialitzada en un producte. També hi ha molts carrets amb carmels de tot tipus. De moment, encara recelo de comprar en qualsevol d'aquests llocs, la higiene no la duen pas als nostres extrems. Suposo que quan torni se m'hauran tret les manies, ja heu vist la meva descripció de la sopa i del restaurant, on amés un gos petaner et creuava per sota les cames. Els colors i les decoracions de les botiguetes també mereixen ser esmentats. Sovint penso en aquest país com un indret d'anar fent, sense massa alegria, però tampoc amb tristor, simplement com el seu clima, s'ennuvola bastant. A les fotos hi teniu un dels carrets en una zona "posh", una paredeta al carrer i el mercat amb el gibrell de peix al fons.

Hores d'ara ja puc dir que bogotà no "me mueve el piso" (tenir predilecció) front a ciutats europees, però té el seu encant. Tots els indrets el tenen i més a mesura que els coneixes. No serà la ciutat dels meus somnis on em trobareu si un dia deixo la meva terra, però segur que en guardaré un bon record i mirare enrera amb estimació, almenys la gent d'aquí s'ho mereix per la seva amabilitat.