Colòmbia IX: Cap de setmana a la "finquita"

Em disposo a explicar-vos el meu cap de setmana acompanyada d'un got de llet calentona en pols (aquí és la més emprada i ja m'hi vaig acostumant).

Aquest pont (el divendres era festa) em van dur a una caseta que tenen a un complexe residencial. No és res luxós per més que pugui semblar (tot i que és innegable que la família no està malament dins la societat colombiana), he vist cases de veïns realment impressionants: jacuzzis, orquidiari...

Vam sortir de Bogotà amb els nebots de la família (és increïble perquè els fills de la casa on estic i aquests es van criar plegats i un de cada han fet la mateixa carrera i han estat a l'estranger: 2 enginyers industrials, dos arquitectes i dos dissenyadors industrials). Vam parar a un poble " de cuyo nombre no puedo acordarme" a menjar pa de yuca i veure un batut d'avena... Tot tan deliciós com hipercalòric. Arribats a la finca i "desempacados" (jo dormia a una habitació moníssima amb mosquitera al llit -perquè hi fa calor i els mosquits ataquen- que em recordava als llits de princeses que jo volia de petita i de no tan petita) vam fer crispetes i vam jugar a cartes amb la baralla de piques, diamants, cors i trèbols (no sé com es diu... la no espanyola) a un joc que s'anomena la vidua negra... Molt divertit, un ambient distès, amb trampes incloses i abandonant-me al plaer de parlar sense preocupar-me si el tema m'interessa.

L'endemà vam anar caminant pel bell mig de paratges espectaculars (hi ha tants tons de verd... tants!) fins a un hostal a esmorzar. En tornant, van preparar paella peerquè un dels familiars és aficionat a la cuina. Molt bona tret que l'arròs el mengen massa passat.

Avui hem anat a la piscina -amb l'Hernán (l'home de la casa), la Cynthia (una canadenca amb ascendència oriental que també s'allotja a la casa fins la setmana vinent) i el seu xicot, en Paul (que l'ha conegut al curs que ha fet a Bogotà de castellà. El parlen molt i molt bé)- a un centre proper a la finca i he conegut la Lorena... I qui és la Lorena? Doncs la tortuga de la foto! Una cucada! En acabat hem anat a veure el mercat de Sasaima que era una explosió de fruites i verdures de tots els colors, crits dels camperols, peix en cubells...Un desordre maravellós que col·lapsa els sentits. Per dinar, hem decidit quedar-nos per allà i us juro que he dinat al lloc més "cutre" (i no vull ser pejorativa) que he dinat mai. Això sí per 3 euros i escaig. De primer, sopa amb arròs, frijoles i uns tallets de carns de formes i textures extranyes i no identificables. De segon, gallina (no sé com la cuinen però la tenen a un aparador no refrigerat) molt i molt dura acompanyada de yuca(mmmmm............) i patata al caliu. Per beure, gasosa la colombiana (un gust molt estrany) i de postres, mantecados (un pa de pessic, no allò típic d'Estepa que es troba per Nadal).

De tornada, congestions perquè hi havia una curse de carrets esferos (o un nom semblant... Parlen tan estrany i hi ha tantes paraules que desconeixo que arriba un punt que em sap greu preguntar...) que són carrets de nadons conduits per quitxalla o jovent i que baixen muntanya avall.

Us poso algunes fotos: amb la paella, al "restaurant" (a la foto no es veu la magnitud de la diferència amb qualsevol establiment català, us ho ben juro) i amb la Lorena.