He rebut queixes perquè no actualitzava o m'han convidat a fer-ho. Fa dies que hi penso, però malauradament, gaudeixo de poc temps.
Ara bé, hi ha una cèlebre frase que diu "renovar-se o morir", oi? Doncs això és el què faré: canviar el tipus de posts durant una temporadeta (fins que el pic de feina estigui més coll avall). Ara us aniré posant articles que llegeixo i m'han cridat l'atenció. No són les meves reflexions però passen pel meu sedàs.
Avui he descobert una realitat xinesa que desconeixia. És conegut que a la Xina que es mostrarà de 21 botons pels Jocs Olímpics s'executen més persones que enlloc al món. Doncs bé, avui a La Vanguardia he llegit un article sobre els fills orfes de pares executats o empresonats amb penes dures (sovint per matar l'altre progenitor) i la seva dificultat per encaixar en societat i, encara més, per fer-ho en una com la xinesa. Mai es ppoden extrapolar situacions, però podem pensar en els fills de parelles en què un dels cònjuges ha matat l'altre i posteriorment s'ha suicidat.
Us convido a llegir: "Las lágrimas matinales de China".
Saturday, February 23, 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment