Fi de la setmana de (des)orientation

La meva crònica sobre divendres serà escassa perquè l’Albert i jo vam abandonar el grup per anar a buscar les claus del nostre apartament (i sobre la meva nova llar vindrà un altre post). El grup va fer una “creuer” en vaixell pel riu Chicago on t’expliquen l’arquitectura de la ciutat. Nosaltres l’hauríem fet tres vegades si hi haguéssim anat perquè en tenim dos de previstos: un al curs d’estiu i l’altre a l’orientation (de tanta orientació, acabaré desorientada).

Del matí remarcar que la gent és molt amable. Una dona del servei de Housing que no s’ocupava dels graduate students, es va oferir a dur-nos al nostre edifici. I, per si això fos poc, ens va explicar alguna cosa de professors de la Law School (ja no sé com ho faré per no fer servir paraules en anglès... Tranquils, quan torni a casa, seré suportable) que ella havia allotjat. Vam treure el cap per la Law School. I l'atzar va voler que ens trobessim Omri... De tan "in", fa ràbia i tot.

A la tarda, compres a Michigan Avenue. Força bé. Vaig comprar-me un vestidet que em feia molta falta (és ironia) i vaig veure que tot i no ser Barcelona ni Granollers que s’adeqüen més al meu gust, podré continuar anant vestida (per ells dec anar disfressada d’europea o jo que sé) més o menys com sempre. Res de gorra, dessuadora ampla i texans.

I al vespre, glamour. Vam sopar al pis 95 de l’edifici Hancock. Amb vistes a la ciutat il·luminada. La Caixa ens mima massa. Molt, molt bonic. Vam riure molt amb les entregues de detalls pel Paul Fogleman (el coordinador americà del programa que treballa a la Universitat d’Indiana i “que te lo arrecla todo, todo y todo”) que ha patit els nostres càntics alabant-lo aquesta setmana i a la Sole i el seu marit Jaume que en representació de l’àrea de beques de la Caixa ens ha acompanyat. També vam enviar un detallet a la superEmilia que també ens ho solventa tot però des de Barcelona. En Carles i en Jorge ens van regalar una de les seves performances més autèntiques. Quin perill aquest parell. I a més, l’atzar va fer que compartissin habitació. Parlant d’això, aprofito per dir que jo també vaig fer molta sort perquè amb l’Helena ens hem avingut molt rebé.Vam acabar escoltant jazz i jo em vaig recollir aviat.

Dissabte va ser un dia tranquil. Una visita lliure al museu. Un dinar a un Thai. I volta en bici llogada amb l’Albert. El meu vestit blanc va acabar en un estat deplorable, però la veritat és que la volteta va valer la pena. La vora del llac amb platges incloses és ben bonica. La llàstima és que hi havia molta gent perquè feien un show amb avions militars. S’haurà de repetir, sobretot perquè aviat em compraré una bici. Al vespre sopar a un italià. De nou una quantitat industrial de menjar. Es van quedar sense deep cheese pizza els rebecaris. Així tenen excusa per fer-nos una visita.

Una setmana de (des)orientació la mar de divertida!