Darrers dies

He fet 24 anys. Em faig gran, eh? (Segons qui ho llegeixi es mirarà la pantalla i la seva cara dirà "Pobra xiqueta, la innocència de la joventut"- ho he suavitzat) Recordo quan era petita i pensava en els 20 i escaig i els veia lluny, lluny i gran s, grans. Total ja són aquí i no sé pas que em depararan però el cas és que els passaré allà enllà. Per això, les celebracions d'aniversari s'han ajuntat amb els comiats i m'han deixat més tocada que de costum. Ja sabeu que no m'agrada això de les celebracions que em tenen com a protagonista. Això sí, és bonic rebre felicitacions i regals sentits. Us estalvio la crònica "sentimentaloide" (li manllevo la paraula a la Patty perquè jo sempre dic pastel i aquesta queda com més tècnica),i hi afegeixo algunes fotos.

Pel què fa als comiats, cafès, esmorzars, trobades, abraçades, consells... semblen succeir-se. No me'n vaig a la guerra (tot i que la meva iaia pensi que sí i se n'encarregui de que tingui reserves calòriques per si m'atrapa una fam) i l'abscència temporal no es nota perquè el ritme ens absorbeix. Compto que coneixeré gent nova (de fet ja la conec perquè facebook i l'allau d'informació dels americans fa molt de mal i em té la mar d'entretinguda), però la gent que em té el cor guanyat aquí, confio que hi continuarà sent. Jo hi continuaré sent, només em cal el portàtil i la connexió a internet per ser tan pesada com sempre.

I finalment, l'odissea de fer les maletes.

Duré tres maletes. 69 kg en total. I la de cabina i el portàtil. Doncs jo tota decidida em posa a triar la roba que me'n volia endur i a col·locar-la sobre el llitet. Quan me'n vaig adonar, tenia el llit colgat i necessitaria un contenidor d'aquells del port per endur-m'ho tot. Ja sabeu que m'agrada la roba, bosses, sabates... És molt complicat escollir, eh? Molt, però molt. Ja n'he tancada una de maleta seient-m'hi a sobre. Encara hauré d'anar a comprar bosses compresores com em va aconsellar una noia que no sé com es diu quan em va trobar per la biblioteca. I la meva mare encara suggereix si no em calen jocs de llit, tovalloles... El més divertit serà quan us expliqui com les transportava per Chicago...

Després va tocar triar sabates i la història es va repetir. Havia triat 20 parells. Ja sé que sóc molt exagerada però estiu, mig temps i hivern... Quan em veieu disfressada i sense gota d'estil a les fotos no censurades de Chicago tingueu pietat de mi, eh?

Definitivament necessito que em visiteu i abans feu una paradeta a casa per endur-vos la meva roba. I no (resposta al públic en general), no m'ho penso comprar tot allà perquè la meva roba m'agrada i punt. Serà qüestió d'agafar forces i fer una tria de la selecció. De moment, he fet una check-list de memòria entenent que el què hi he col·locat ha de ser indispensable. El petit problema és que la check list té 4 pàgines de llibreta de mig foli... La duc sempre a la bossa i hi vaig apuntant el què no em puc deixar.

Però si fins i tot els documents i algun paper que me'n vull endur pels primers dies ocupen molt lloc. Sort que des de la upf m'enviaran algunes fotocòpies i llibres perquè si no ja hauria begut oli i entre "Don Eduardo" o l'abric de pell no sé pas qui guanyaria...

Això sí, al fons de la maleta ja hi tinc el calendari del Petit Príncep, alguna postal, fotos... per decorar les parets despullades del meu estudi.

Doncs res - si no em passa cap imprevist (que et robin la cartera, que el portàtil no funcioni i que se't rebenti la roda del cotxe ja és prou) del tipus: una maleta aliada amb la meva iaia es rebel·la i explota tot impedint la meva sortida de l'habitació sense causar ferits greus- en breu marxaré als US. En 3 dies segons el meu countdown (el dia d'avui no es compta perquè ho diu el 121-23 CCC (Codi Civil de Catalunya) i el dia 10 perquè a les 10 ja haig de ser a l'aeroport i ja no és un espera/desespera!