Colòmbia XXXIV: Curiositats diverses

(A Usaquén, un barri colonial preciós. Perquè veieu quines cosetes fa la càmera!)

(el Parc Nacional: ni més ni menys que 83 hectàrees i amb alçades compreses entre els 2.600 y los 3.154 metres. Res a envejar al Central Park! Tot i que és el Parc Simon Bolívar el que té la mateixa mida que el parc novaiorquès)

Ah, ja sabia jo que us havia d’explicar una cosa: tinc un club de fans (sense menysprear la APEDMV)! Sí, sí! Us estic “mamant gallo” (prendre el pèl). Em refereixo a les persones de la tercera edat de la torre B dels edificis Bavaria del Centro Internacional, és a dir, on visc. I tot perquè com que sempre saludo a l’ascensor, tots acaben parlant amb mi i em regalen articles, m’arreglen el meu anell (aquell que ja té més d’una dècada i que sempre duc tot i que té de tot menys glamour) gratis...

Cues de pansa, això em cal! No us vaig explicar que la setmana passada un dia ens van enviar a casa més aviat de la feina pel risc de terratrèmol. Aquests desallotjaments, els enginyers que treballen amb mi diuen que són l’estupidesa més gran del món perquè els sismes són impredictibles. A sobre vaig escoltar que havien desallotjat el Centre Internacional, però era una falsa alarma. Jo ja pensava, au, a viure sota un pont. Baixava per l’ascensor (error, ja ho sé) i la gent de la Procu fent comentaris macabres. I truco a gent que conec i em prenen per mig boja (no els confirmeu que ho estic del tot).

I a falta de notícies sobre el Barça in situ, ja vaig assabentant-me del futbol colombià. Participo a palpentes (vull dir, sense tenir-ne massa idea, provant sort) a la “polla” (porra) setmanal de l’oficina on ens juguem esmorzars. A Bogotà hi ha 3 equips a 1a: el Santa Fe (el poso primer perquè tinc de company un cèlebre seguidor), el Millonario i la Equidad (que va pujar enguany i va primer invicte!). La rivalitat a més de la del derbi de la ciutat Santa Fe vs. Millonario, també n’hi ha amb el Nacional, que és de Medellín, ciutat que visito aquest cap de setmana. Sabeu com es diuen les aficions? “Barras”. I a Panaca, quan era al Eje Cafetero, hi havia un show de porquets (sí era un zoo peculiar) i duien les samarretes dels clubs i la gent ho vivia, eh?

Més curiositat sabeu què és molt comú a aquest país? Que tot t'ho portin a casa, no només la pizza. La pizza, els queviures, els medicaments, que et vinguin a fer la manicura, els raviolis cuinats, les sabates arreglades, la roba de la tintoreria... I sense cost adicional!

Bé i per continuar una mica de vocabulari. La paraula “vieja” que no és una dona vella sinó qualsevol noia o dona, però a mi em sembla que té un to un xic despectiu. El “pijama” li diuen la piyama i ja vaig buscar que piyama està acceptat però amb gènere masculí. Brasier són els sostens. Saco és el jersei (aquesta no m’he acostumat a emprar-la a més no tinc clar a què diuen saco i a què buzo). Diuen video y no vídeo i chofer i no chófer. I finalment, “arrunche” (jo per mi que aquesta se la treuen de la màniga perquè al diccionari de la RAE que limpia, fija y da esplendor no surt) que és estar arraulit al sofà, jo diria que en companyia. Ja m’he acostumat a veure la gent riure quan dic alguna cosa perquè segur que aquí té connotacions o sentit diferent. Ai, recordo un dia que després de renyar per no cuidar-se i no anar abrigat vaig dir: “yo es que soy muy mami”, volent dir que sóc com una mare, ja em coneixeu, bé, segurament sóc més com una iaia! Bé, doncs aquí vol dir “estic bona”. Em volia fondre. I finalment una expressió més que crec que ja havia sentit a l’Edu: "poner los cachos" que és posar les banyes!

Aprofito l’avinentesa per explicar-vos que dimecres a la tarda vaig anar al Museu Nacional, l’edifici és preciós, una antiga presó crec i seria delictiu no visitar-lo perquè el tinc just al davant de l’apartament. Més avorridet que el Museo Botero però amb una exposició sobre “Centralisme i federalisme” i una mica d’història de Colòmbia que va ben bé per veure l’orgull que senten d’haver-se desfet del colonialisme espanyol, però en canvi, perdura allò de la “madre patria”. Em va cridar l’atenció que al mig de retrats antics han col.locat fotografies de dones maltractades vestides amb guarniments antics i amb marcs d’aquells daurats. Realment és un problema arreu. Guaiteu!

No sé si en algun post us he parlat d'una incitativa solidària que consisteix en quê agafen una escultura feta per un artista colombià i diferents pintors també nacionals la decoren. Després d'exposar-los a diversos indrets de la ciutat es subhasten i els fons són per obra social. Enguany toquen cavalls, hi ha hagut papallones, arbres...Aquest és el meu preferit! Palmes de colors!

Ja sabeu que sempre acabo fregant els terres d'aquesta ciutat, oi? Jo sóc un desastre, efectivament, però les evidències parlen per si soles... amb voreres així...