Que em fascina menjar bé, ho sabeu de sobres. Però avui no dedico aquest post al millor
restaurant de Bogotà. Ni al més típic. Ni al pitjor. Fins i tot, sabeu que no sóc massa fan de les cadenes i "Crepes" com l'anomenen ho és. És molt net però tampoc això m'empenta a escriure. Llavors us podeu demanar perquè coi escric sobre aquest restaurant. Doncs bé, tot i que les racions generoses no massa cares de les seves sopes, de les seves amanides, de les seves crêppes, de les seves pites i dels seus gelats siguin massa bons, el motiu és el seu concepte d'empresa.
Creppes&Waffles té totes les "meseras" (cambreres) i cuineres dones. Us demanareu si és una qüestió discriminatòria suposo. Res més lluny de la realitat. Són dones perquè contracten dones que són caps de família que han de mantenir-la. Tenen a més un complexe on poden viure. Els donen crèdits tous. Han fet diners els amos, evidentment, però tot i així no han perdut la seva vocació perquè per exemple, el porcés de producció no està gens mecanitzat perquè prefereixen que tot es faci a mà i així no acomiadaar personal. Sabeu en què desemboca això? En un servei excepcional.
Resulta que l'amo va fer una tesi de final de carrera sobre aquest projecte i li van rebutjar. Em pregunto què deu pensar el professor cada vegada que passa per un dels vint i escaig establiments de Bogotà o els que té a la resta de Colòmbia o en cinc països més del món. A Madrid ja ha arribat, l'esperaré a la Ciutat Comtal...
restaurant de Bogotà. Ni al més típic. Ni al pitjor. Fins i tot, sabeu que no sóc massa fan de les cadenes i "Crepes" com l'anomenen ho és. És molt net però tampoc això m'empenta a escriure. Llavors us podeu demanar perquè coi escric sobre aquest restaurant. Doncs bé, tot i que les racions generoses no massa cares de les seves sopes, de les seves amanides, de les seves crêppes, de les seves pites i dels seus gelats siguin massa bons, el motiu és el seu concepte d'empresa.Creppes&Waffles té totes les "meseras" (cambreres) i cuineres dones. Us demanareu si és una qüestió discriminatòria suposo. Res més lluny de la realitat. Són dones perquè contracten dones que són caps de família que han de mantenir-la. Tenen a més un complexe on poden viure. Els donen crèdits tous. Han fet diners els amos, evidentment, però tot i així no han perdut la seva vocació perquè per exemple, el porcés de producció no està gens mecanitzat perquè prefereixen que tot es faci a mà i així no acomiadaar personal. Sabeu en què desemboca això? En un servei excepcional.
Resulta que l'amo va fer una tesi de final de carrera sobre aquest projecte i li van rebutjar. Em pregunto què deu pensar el professor cada vegada que passa per un dels vint i escaig establiments de Bogotà o els que té a la resta de Colòmbia o en cinc països més del món. A Madrid ja ha arribat, l'esperaré a la Ciutat Comtal...
No comments:
Post a Comment