Aquest cap de setmana m’he quedat més o menys a Bogotá. Divendres vaig anar a la perruqueria a veure si solucionava l’escarola que duia com a cabell i tot i que no era la meva perruquera, el lloc que em van recomanar va resultar poc glamurós però hi van tenir traça tot i que com sempre, els agraden massa les tisores.
Dissabte vaig visitar Villa de Leiva i rodalies. Villa de Leiva, el poble dels estels, té la plaça més gran de tota Colòmbia, no és la de Tian'anmen però fa fila (la podeu veure a la foto de la chiva de l’anterior post). Una arquitectura molt castellana.
Dissabte vaig visitar Villa de Leiva i rodalies. Villa de Leiva, el poble dels estels, té la plaça més gran de tota Colòmbia, no és la de Tian'anmen però fa fila (la podeu veure a la foto de la chiva de l’anterior post). Una arquitectura molt castellana.
Com deia la guia, sembla un poblet preservat en formol. Vam arribar i el poble era mort, només hi faltaven les boles aquelles d’herba seca de les pelis de l’oest americà. Tothom era al mercat setmanal. La veritat és que era meravellós el mercat: mil fruites desconegudes, peix en una camioneta, parades de menjar cassolà... I jo, ben fascinada per les fruites i amb escàs sentit del ridícul, em vaig cruspir un zapote. Aquí teniu les proves que en Javier no va dubtar a recopilar per deixar-me en evidència...
Em va fascinar especialment els rams de pebre que venien al terra (ells en diuen al piso) perquè eren tan bonics... Mireu la foto... Bonica, oi?
Havent dinat, molt bé per cert, vam anar a visitar les rodalies: Sachira, Ráquira (la Breda o la Bisbal colombiana perquè s’especialitzen en ceràmica), Tinjaca(on treballen la Tagua, una llavor que per les seves qualitats anomenen el marfil vegetal. Són increïbles les miniatures que fan!),
a veure un fóssil d’ictosaurus (no us confongueu, el dinosaure aquàtic és el del terra), a Sutamarchán(on vam menjar llonganissa -aclareixo que no és de gos atropellat-, que no és com un fuet ample sinó com botifarra crua a la brasa però amb la carn no tan picada.)... Vaig tornar a casa ben farcida de cosetes: llonganissa, almojbanas, garullas(crec que es diuen així perquè la meva regla memorística és el supermercat 24h de Bogotà: Carulla però amb g. Total, unes pastetes que no sabria si qualificar de dolces o salades), un ram de pebre, frutalia (que són unes infusions de fruites que venen en forma de gelatina), coses de Tagua... Evidentment, res de rumba el dissabte. A les 10 ja dormia perquè vam sortir a les 6 del matí i estava “mamada”, rebentada.
Ah, i vaig parendre què és el Tejo! Una mena de joc que es juga amb un disc metàl·lic i l'has d'encertar en un tub per obtenir la màxima puntuació. També hi ha uns pals amb pólvora que també et donen forces punts... Res a veure amb l'animaló, vaja, crec. Bé, més informació a wikipedia: tejo colombià.
Ah, i vaig parendre què és el Tejo! Una mena de joc que es juga amb un disc metàl·lic i l'has d'encertar en un tub per obtenir la màxima puntuació. També hi ha uns pals amb pólvora que també et donen forces punts... Res a veure amb l'animaló, vaja, crec. Bé, més informació a wikipedia: tejo colombià.
De tornada, veient la carretera que des de Boyacà ens duia a Bogotà, vaig constatar que a Colòmbia mengen molt: vinga fàbriques (botigues) d'arepes, fleques, carbasses a peu de carretera... El meu dubte és quina de les paradetes tries si vols alguna cosa?
No comments:
Post a Comment