(aquestes avingudes les passem sense pas de vianants, sense semàfors...)
Ja us deia jo que a mesura que passessin els dies, actualitzaria menys sovint... La veritat és que aquesta setmana ha estat rutinària. Procuraduria, U(niversitat), preparar el treball sobre multiculturalitat (us faríeu creus de com perdo el temps, però és estiu tot i que faci un clima terriblement primaveral , tinc un món per descobrir, em moro de ganes de xerrar amb tothom, si fins i tot ja conec a mig edifici de tant fer-la petar a l’ascensor i compteu que són 19 plantes a 4 pisos per planta!). Demà volo a Cartagena... ué! Carib! Platja, sol, oceà, història i salsa! Quin gran còctel! Vaig amb la Carolina, la dona d’en Tito. No la conec molt, però de ben segur que de tornada jo haurem congeniat (i ella tindrà el cap com un timbal de mi!).
Els avions tot i l’alçada no em fan por… Vés quina cosa! Però demà vaig a Cartagena i a l’aeroport allà hi ha mpolts “chulos”. Els “chulos” no son pas els lladres d’allà que es veu que també abunden sinó uns ocells que causen problemas als avions… Això de treballar al departament de control ambiental em dóna un coneixement més estrany…
Però no us penseu que amb aquestes quatre ratlles estaré, eh? Tinc algunes cosetes per explicar, probablement no tant interessants com les dels primers dies però la intenció és el que compta (ara que també diuen que de bones intencions l’infern n’és ple!).
Veiam... em penso que si no pateixo ja demència, no us vaig explicar el “show” de seguretat i salut laboral? O sí? Ai, quin cap el meu! Bé, tant se val, per si algú es va saltar aquella entrada. El dia del meu aniversari a l’oficina ens van venir uns actors a ensenyar-nos què calia per no agafar mals posturals a la feina. D’entrada ens fan sortir al hall de la planta i apareix una disfressada de mà i s’amaga de l’home a qui suposadament pertanyia que arriba i li demana disculpes per tots els mals vicis que tenim quan treballem. Acaba la performance i vaig pensar que ja estàvem. Doncs no, falsa alarma. Resulta que ens van posar a fer uns exercicis útils, sí perquè em feia catacrec tots els ossos, però ridículs com ells sols. I se suposa que els hauríem de fer tots plegats dos cops al dia. Després ens posen a fer-los en parella. Quan vaig sentir-ho, vaig mirar al meu costat i per un moment se’m va parar el cor perquè pensava que em tocava amb el freaky d’informàtica que només parla sol tret quan fa algun comentari pujat de to amb cara de viciós. Afortunadament a ell li pertocava el de la seva esquerra... Per acabar ens van regalar una estora pel ratolí que prevé la malaltia del tub carpià del canell.
Aquest temps en farà un àpat de mi perquè si fa fred, doncs que en faci, però a les 8 del matí haver d’anar en màniga curta i a les 4 amb abric noooooooo! Hauré de parlar amb els indígenas perquè facin la dansa del sol!
A les tardes, darrerament fa un vent impressionant, l’edifici de la Procuradoria és el més alt de la zona i fa d’escut entre uns turonets i altres i les ventades fan un soroll increïble quan hi peten. És el més dels estels a la zona de Bogotà i en fan festivals, concursos... Els parcs els caps de setmana s’omplen de gent fent-los anar. A veure si puc pescar alguna foto bona...
Em fa molta gràcia perquè aquí diuen favor i no “por favor”.
Us voleu creure una cosa: a Colòmbia, el bressol del cafè, n’estic prenent molt menys, de fet, només al matí. I algun dia, havent dinar baixo a Juan Valdés on m’atenen superbé. Avui m’han mostrat per fi unes fotos de tot el procés cafeter que feia dies que em deien que les mirés però sempre vaig d’”afán” segons els “meseros”.
Com podeu comprovar continuo viva malgrat només em vaig en dur 7 pantalons.
De Barcelona, a més de feina del doctorat estava mirant unes ordenances de l’Ajuntament i em vaig emprenyar com una mona perquè us faríeu creus de la carretada de faltes d’ortografia en català...
Us haig d’explicar la varietat increïble de coses que hom pot comprar a un semàfor a Colòmbia. No només mocadors de paper (kleenex vaja), de fet, d’això no n’he vist, però sí he trobat: galetes, gelats, antiguitats, paquets de bosses d’escombreries, cd’s i dvd’d (però pronunciat sidi i dividi)... D’altres ja s’han apuntat a la moda alternativa i han apostat per fer malabars, espectacles de mim...
Avui toca vocabulari més d’argot juvenil:
Caerle= lligar
Echar los perros=echar los trastos
Mamado=cansat
Mamera=mandra
Man=noi
Rumbearse=liarse
Carretearse=liarse (el grau ja no el tinc tan clar)
Tendrás chance=tendrás suerte, la oportunidad
Els avions tot i l’alçada no em fan por… Vés quina cosa! Però demà vaig a Cartagena i a l’aeroport allà hi ha mpolts “chulos”. Els “chulos” no son pas els lladres d’allà que es veu que també abunden sinó uns ocells que causen problemas als avions… Això de treballar al departament de control ambiental em dóna un coneixement més estrany…
Però no us penseu que amb aquestes quatre ratlles estaré, eh? Tinc algunes cosetes per explicar, probablement no tant interessants com les dels primers dies però la intenció és el que compta (ara que també diuen que de bones intencions l’infern n’és ple!).
Veiam... em penso que si no pateixo ja demència, no us vaig explicar el “show” de seguretat i salut laboral? O sí? Ai, quin cap el meu! Bé, tant se val, per si algú es va saltar aquella entrada. El dia del meu aniversari a l’oficina ens van venir uns actors a ensenyar-nos què calia per no agafar mals posturals a la feina. D’entrada ens fan sortir al hall de la planta i apareix una disfressada de mà i s’amaga de l’home a qui suposadament pertanyia que arriba i li demana disculpes per tots els mals vicis que tenim quan treballem. Acaba la performance i vaig pensar que ja estàvem. Doncs no, falsa alarma. Resulta que ens van posar a fer uns exercicis útils, sí perquè em feia catacrec tots els ossos, però ridículs com ells sols. I se suposa que els hauríem de fer tots plegats dos cops al dia. Després ens posen a fer-los en parella. Quan vaig sentir-ho, vaig mirar al meu costat i per un moment se’m va parar el cor perquè pensava que em tocava amb el freaky d’informàtica que només parla sol tret quan fa algun comentari pujat de to amb cara de viciós. Afortunadament a ell li pertocava el de la seva esquerra... Per acabar ens van regalar una estora pel ratolí que prevé la malaltia del tub carpià del canell.
Aquest temps en farà un àpat de mi perquè si fa fred, doncs que en faci, però a les 8 del matí haver d’anar en màniga curta i a les 4 amb abric noooooooo! Hauré de parlar amb els indígenas perquè facin la dansa del sol!
A les tardes, darrerament fa un vent impressionant, l’edifici de la Procuradoria és el més alt de la zona i fa d’escut entre uns turonets i altres i les ventades fan un soroll increïble quan hi peten. És el més dels estels a la zona de Bogotà i en fan festivals, concursos... Els parcs els caps de setmana s’omplen de gent fent-los anar. A veure si puc pescar alguna foto bona...
Em fa molta gràcia perquè aquí diuen favor i no “por favor”.
Us voleu creure una cosa: a Colòmbia, el bressol del cafè, n’estic prenent molt menys, de fet, només al matí. I algun dia, havent dinar baixo a Juan Valdés on m’atenen superbé. Avui m’han mostrat per fi unes fotos de tot el procés cafeter que feia dies que em deien que les mirés però sempre vaig d’”afán” segons els “meseros”.
Com podeu comprovar continuo viva malgrat només em vaig en dur 7 pantalons.
De Barcelona, a més de feina del doctorat estava mirant unes ordenances de l’Ajuntament i em vaig emprenyar com una mona perquè us faríeu creus de la carretada de faltes d’ortografia en català...
Us haig d’explicar la varietat increïble de coses que hom pot comprar a un semàfor a Colòmbia. No només mocadors de paper (kleenex vaja), de fet, d’això no n’he vist, però sí he trobat: galetes, gelats, antiguitats, paquets de bosses d’escombreries, cd’s i dvd’d (però pronunciat sidi i dividi)... D’altres ja s’han apuntat a la moda alternativa i han apostat per fer malabars, espectacles de mim...
Avui toca vocabulari més d’argot juvenil:
Caerle= lligar
Echar los perros=echar los trastos
Mamado=cansat
Mamera=mandra
Man=noi
Rumbearse=liarse
Carretearse=liarse (el grau ja no el tinc tan clar)
Tendrás chance=tendrás suerte, la oportunidad
No comments:
Post a Comment