Segur que al llarg d’aquests dies algun cop he mencionat els taxis. A Bogotà, i m’atreviria a dir que a tota Colòmbia en general (almenys d’acord amb el que he conegut), són un transport més comú que a Barcelona, també perquè el preu és més raonable comparativament parlant. A més, els taxis són cotxes petits, per exemple, un Hunday Atos perquè us feu una idea. No sé si al mala fama dels taxistes colombians ha arribat a les vostres orelles, eprò us explicaré que tothom et recomana no agafar un taxi al carrer sinó demanar-lo per telèfon on et donen una clau perquè el taxista et reconegui i al matrícula del taxi. Ho fan perquè diuen que et poden robar portant-te a llocs allunyats del centre, fer-te víctima del passeig milionari –que és una forma de robatori consistent a passejar-te per tots els caixers i fer-te treure tota la plata que les teves targes et permetin.
Jo sovint m’he passat la recomanació per la galeta (és com aquí diuen “el forro”) i els he agafat a peu de carrer i la veritat és que no m’ha passat res, ans el contrari, he trobat taxistes ben amables. Un em va regalar un cd de salsa després de felicitar-me perquè com a precaució quan pujo al taxi anoto el nom i número de taxista al celular per si les mosques i un altre duent-me a l’aeroport al detectar que era estrangera em va posar dvd’s de música típica i m’anava culturitzant. Per la nit sí que em fan por però només perquè els senyors se salten els semàfors en vermell sense respectar res, en sèrio. El primer cop que se’n van saltar un, vaig fer un crit que els qui m’acompanyaven pensaven joqueséquè. Ara ja m’hi eh acostumat i simplement no paro atenció. Ahir, però, vaig passar por perquè el conductor es discutia amb la dona pel mòbil i parava escassa atenció, les marxes raspaven de mala manera!
En general però, haig de dir que quan senten el meu accent tots es posen a fer-la petar amb mi mentre dura el trajecte. L'altre dia un taxista em demana a mi com arribaven on li demanava que em portés i li vaig dir pensant-me que em demanava si tenia alguna preferència per on volgués que jo ni idea. Es veu que ell tampoc i ja ens veus preguntant... Llavors em trobo amb uns amb qui havia quedat i una em venta: "a Colòmbia tot pensionat (jubilat) té taxi!". Doncs això...
A Cartagena, és una altra història. Vas pel carrer i els taxis et van pitant per si els vols agafar. Abans de pujar és recomanable demanar quan et cobraran perquè no s’aprofitin de tu i evidentment regatejar! Et cobren més si et posen l’aire acondicionat.
Una menció especial mereix l’Álvaro, el taxista que em duia arreu quan estava sola al Eje Cafetero perquè les flotes (busos) a les finques com la que jo estava perquè s’hi arriba per camins de cabres.
Parlant de flotas, és tota una enginyeria saber distingir entre buseta, flota, ejecutivo... Total, que jo us volia explicar una anècdota a una buseta. L’altre dia vaig voler fer-los el dinar i tornant de la feina em vaig aturar al supermercat i com que anava carregada, vaig pensar, calla, agafa una buseta que et dugui avall (sabeu de quina cosa m’he adonat aquí? Que tinc la mania de dir baixo a baix i pujo a dalt... Un nou embolic pel meu pujar i baixar de Barcelona que mai sé què haig de dir). Normalment no les agafo perquè resulta que no hi ha línies públiques sinó que són explotades per empreses privades i se solapen entre unes i altres i per saber on va has de mirar el cartell de davant (a vegades fet a mà) on diu alguns dels llocs per on passa, ara com arribi d’un a l’altre ja són figues d’un altre paner. No m’han agradat mai els transports públics a les hores punta, aquí pico, perquè les olors alienes són massa properes (que per cert, em van dir que les espanyols tenim - perquè m’hi incloïen- de no dutxar-nos...:-S) i a Bogotà encara menys perquè diuen que roben i t’aconsellen que sent noia segui sempre al costat del passadís perquè si estàs a la finestra se’t seu algú al costat, t’amenaça fent-se passar pel teu xicot , t’abraça i et roba, bé, no crec que se n’hagi de fer un gra massa perquè em sembla que la gent és excessivament alarmista. Total, pujo a la buseta on hi caben 15 persones i semblava d’allò més mona, neta, no treure el fum més negrós de totes... No hi havia lloc per seure, em poso al passadís i per la “bústia” em disposo a pagar els 1200 pesos ( 40 cèntims d’euro, era de les de nivell, de les cares). Un cop pagat intento trobar el millor espai al passadís i: primera relliscada. M’agafo on puc i va resultar ser l’esquena d’una dona. Pe`ro no caic. Tota digna jo, em poso ben dreta i crec que ja ho tinc controlat. Nova franda perquè algú va dir allò de “por acá por favor, sinònim de frenada i d’escupir el passatger al bell mig de la guia, això sí on ell hi ha demanat. Em van veure amb tants problemes que una senyora d’uns 70 anys m’oferia el seu seient. Una vergonya. En veure-ho un noi em va oferir el seu i sí, el vaig afectar perquè volia arribar sencera. I llavors, dues cuadras (illes) i ja érem a la carrera sèptima amb la 26 que és on visc i em va tocar saltar aprofitant que el semàfor era vermell.
Ah, i falten les “chivas”, busos com els d’abans on els camperols carregaven de tot i ara les han preparat per turistes i pots ballar-hi a dins tot passejant per la ciutat. Atenció al cartell!
A Cartagena, és una altra història. Vas pel carrer i els taxis et van pitant per si els vols agafar. Abans de pujar és recomanable demanar quan et cobraran perquè no s’aprofitin de tu i evidentment regatejar! Et cobren més si et posen l’aire acondicionat.
Una menció especial mereix l’Álvaro, el taxista que em duia arreu quan estava sola al Eje Cafetero perquè les flotes (busos) a les finques com la que jo estava perquè s’hi arriba per camins de cabres.
Parlant de flotas, és tota una enginyeria saber distingir entre buseta, flota, ejecutivo... Total, que jo us volia explicar una anècdota a una buseta. L’altre dia vaig voler fer-los el dinar i tornant de la feina em vaig aturar al supermercat i com que anava carregada, vaig pensar, calla, agafa una buseta que et dugui avall (sabeu de quina cosa m’he adonat aquí? Que tinc la mania de dir baixo a baix i pujo a dalt... Un nou embolic pel meu pujar i baixar de Barcelona que mai sé què haig de dir). Normalment no les agafo perquè resulta que no hi ha línies públiques sinó que són explotades per empreses privades i se solapen entre unes i altres i per saber on va has de mirar el cartell de davant (a vegades fet a mà) on diu alguns dels llocs per on passa, ara com arribi d’un a l’altre ja són figues d’un altre paner. No m’han agradat mai els transports públics a les hores punta, aquí pico, perquè les olors alienes són massa properes (que per cert, em van dir que les espanyols tenim - perquè m’hi incloïen- de no dutxar-nos...:-S) i a Bogotà encara menys perquè diuen que roben i t’aconsellen que sent noia segui sempre al costat del passadís perquè si estàs a la finestra se’t seu algú al costat, t’amenaça fent-se passar pel teu xicot , t’abraça i et roba, bé, no crec que se n’hagi de fer un gra massa perquè em sembla que la gent és excessivament alarmista. Total, pujo a la buseta on hi caben 15 persones i semblava d’allò més mona, neta, no treure el fum més negrós de totes... No hi havia lloc per seure, em poso al passadís i per la “bústia” em disposo a pagar els 1200 pesos ( 40 cèntims d’euro, era de les de nivell, de les cares). Un cop pagat intento trobar el millor espai al passadís i: primera relliscada. M’agafo on puc i va resultar ser l’esquena d’una dona. Pe`ro no caic. Tota digna jo, em poso ben dreta i crec que ja ho tinc controlat. Nova franda perquè algú va dir allò de “por acá por favor, sinònim de frenada i d’escupir el passatger al bell mig de la guia, això sí on ell hi ha demanat. Em van veure amb tants problemes que una senyora d’uns 70 anys m’oferia el seu seient. Una vergonya. En veure-ho un noi em va oferir el seu i sí, el vaig afectar perquè volia arribar sencera. I llavors, dues cuadras (illes) i ja érem a la carrera sèptima amb la 26 que és on visc i em va tocar saltar aprofitant que el semàfor era vermell.
Ah, i falten les “chivas”, busos com els d’abans on els camperols carregaven de tot i ara les han preparat per turistes i pots ballar-hi a dins tot passejant per la ciutat. Atenció al cartell!
No comments:
Post a Comment