Colòmbia XXVI: Eje Cafetero

Bueno, bueno... Un resumet del cap de setmana per vostès? Uhm... Un seguit de paraules que el descriurien: sola, animals, colombians encantadors, sol, aigua, natura, cafè i dormir. Afegiré que hi corre poca gent perquè aquí és temporada baixa perquè les vacances solen ser al desembre o gener i no pas pel clima perquè aquí la temperatura no té calendari, esquemes...

Era el primer cop que viatjava soleta i el balanç és positiu per bé que prefereixo tenir algú a qui escalfar el cap amb la meva xerrera inesgotable la veritat! Això sí, estant sola dormo moltíssim, deu ser que no em sóc prou interessant!

Veiam que no em deixi res que us pugui divertir... Divendres em vaig adormir i em despertava una hora abans que sortís l'avió i tinc en cotxe 25 minuts a l'aeroport... I vaig constatar que no sé pq cada dia trigo tant en arreglar-me si l'altre dia en 7 minuts de rellotge em vaig vestir, pentinar, tancar la maleta i baixar a demanar un taxi. Total, vaig arribar i a les 7 i escaig del matí ja era a Armenia (una de les tres ciutats del Eje Cafetero, situat al Departament del Quindío, juntament amb Pereira i Manisales que hauré de conèixer en futurs viatges a Colòmbia). M'esperava un taxista que em va dur a la finca los Girasoles, una finca cafetera, envoltada de camps de blat de moro, plantacions de plàtan (que està substituint el cafè ara que va de baixa) i de cafè. Un luxe d'allotjament. Una habitació per tres persones per mi soleta. Piscina i jacuzzi. I els àpats, colombians, és a dir: papa+arròs+plàtan amb el què sigui!

D'allà em van dur al Parc del Cafè... un parc temàtic on t'ensenyen tot el procés i la idiosincrasia de la producció cafetera. Molt molt molt "chistoso" el que feia de Juan Valdés... un showman en majúscules! Perquè veieu que no només no tinc vergonya per demanar que em facin una foto ni per acceptar espontàniament l'oferiment de quedar en evidència...

Hi havia telesfèrics per moure't, però jo tinc dos peus ben eixerits que vaig destrossar caminant i donant voltes per evitar els ponts penjats... El paisatge increïble! Vaig pujar només a una atracció: la dels troncs, com la de Port Aventura però amb un soroll de llaunes que feia... Una por... Total, tancaava els ulls fins que no notava que em mullava que volia dir que ja era al pla...

Per cert, per cert, enviem en Mikimoto a Colòmbia! al Parc vaig trobar els primers catalans de la meva estada!

Fins i tot vaig muntar a cavall. Com sempre, només aposto pel cavall guanyador i clar, en Babetes (el vaig batejar així perquè quan li tibava les regnes deixava anar babes. En realitat es deia Indio), volia anar sempre el primer del grup de 6 i s'esverava de mala manera i jo que tenia por perquè feia deu anys que no muntava d'ençà que un cavallet em va tirar... A més, el senyor, devia saber que em feien por els ponts i total, que tan bon punt ens aproximavem a un pont, au, a córrer! Per dinar, patacón (ja sabeu què és, oi? O no passeu l'examen?) amb truita de riu! Una delícia pels sentits i més quan abogotà, al ser interior, la gent menja poc peix i jo l'enyoro!). De tornada a l'hotel, relax a la piscina i al jacuzzi. Sopar, un bon llibre i a fer nones. Us volia comentar que és increïble l'atenció que paren a l'estranger i el misstge que reps constantment de no tots som dolents, els bons som més, som gent treballadora que volem construir un país en pau.

L'endemà, tenia planificat anar a Panaca, que jo no sabia què era perquè m'ho van escollir a la casa on m'estic. És el parc de la cultura agropecuaria. Pel meu gust massa parc, jo sóc més de turisme lliure i no tan turístic, ja m'enteneu. Però, aviso que el "sightseeing" que fem a Europa no es pot fer a Colòmbia perquè l'encant és la natura, no les ciutats!

A Panaca veus tota classe d'animals domèstics i ja sabeu que els animalons em fan caure la baba a mi. Sóc com una criatura. A destacar: vaig donar biberó a un xaiet (com en Plàtan, la meva mascota de petita) i a un porquet, vaig munyir una vaca i vaig adoptar temporalment un gosset petit que s'enyorava perquè el tenien en una gàbia i me'l van deixar una estona. Ah, sí, i vaig estar amb el burro català (que és el que fan servir per barrejar amb una euga i que surtin les mules... Veus, això no ho sabia!). La placa del burro, per això...un petit error ;-). De tornada, vaig visitar Armenia (la ciutat de l'abans i el després del terratrèmol de 1999, que com no podia ser d'altre manera va afectar més a la part pobre de la ciutat... Encara s'està reconstruint o hauria de dir, construint?) y Salento (un poblet colonial molt maco pero no en tinc fotos perquè la càmara va decidir que tenia la bateria esgotada).

I avui, diumenge, balsaje! M'ha fascinat! És baixar en una superfície de guadua que desumnten cada dia per un riu tot el sant dia. Et pots llençar a l'aigua, nedar, remar... Una passada, en sèrio! El meu moreno "camarón" també és una passada :-P! Almenys no m'han picat els mosquits. Deu ser que la meva sang no és bona. Erem 8 persones i els dos bogas (els conductors, en Germán i el Nane). En el grup: cinc eren d'una família del Valle del Cauca (capital Cali) i una de les filles viu a Madrid i hi està de vacances; un matrimoni (ell pediatre grec que porta 25 anys aquí perquè va venir amb una beca, es va enamorar de la que ara és la seva dona i després de viure a Itàlia, Grècia... van tornar-se a aquesta terra. Curiosament tenen una de les seves filles que es diu com jo. M'han convidat a dinar a casa seva per conèixer els seus fills i a la seva finca. De fet, també a anar a Cartagena però no teniem dates en comú) i jo (el burro, darrera... Ja ho he après). Hem arribat en Willy. I què és un Willy? Doncs un Willy és una institució nacional en aquest país. Un Willy és un jeep que pot datar de 1950 a 1980 i que serveix pper transportar fins a 20 persones que treballen a les finques cafeteres fins als pobles: drets, penjats, apilats... I el millor de tot, és que és legal!

Al riu de la Vieja només ens hem banyat en Dimitri i jo, deu ser per allò de "yo nací en el Mediterráneo". El dinar, a la llera del riu. Embolicat en fulles com de plàtan: pollastre, arròs, plàtan i patata, òbviament. Molt bo, o més ben dit , com diu la meva iaia: "més val bona gana que bona vianda". De veritat, que el viatge en balsa serà de les coses que més em quedin de Colòmbia en el record. El paisatge em deixava bocabadada contínuament. 6 hores que s'han fet curtes.

El viatge de tornada també en avió molt bé, però algunes cosetes per comentar-vos:
1. Un matrimoni molt amable com tots els colombians amb qui he compartit seient, m'ha convidat a la seva finca. Jo em quedo sorpresa amb l'hospitalitat de la gent. Són tots encantadors.
2. A l'avió m'ha tocat a les portes d'emergència i m'han informat que les normes internacionals m'obligaven a ajudar a la tripualció en cas d'accident. Demanaven en les instruccions una racionalitat que jo crec que perds en el moment de nervis, però bueno...
3. Sabeu què venien en la revista de l'aerolínia? Números de Loteria de Nadal española! M'ha sorprès de valent!