Endesa i el mercat energètic espanyol són una llaminadura que ningú vol deixar escapar. La troca s’embolica tant que és ben difícil no perdre el fill. Podria ser ben bé una “telenovel·la” i simplement cal esperar que no acabi com una tragèdia pels consumidors perquè al cap i a la fi és a qui de retruc pot afectar tot plegat, tot i que com vaig exposar en l’anterior article sobre el tema, una OPA tampoc és garantia de millora en la gestió i el servei.
La nova entrega d’aquesta història és que la Comissió Europea “picava la cresta” al govern espanyol per les condicions imposades a l’OPA d’E-on. Paral·lelament, s’ha produït l’entrada d’Acciona que ha adquirit un 10% dels valors d’Endesa, pretenent ampliar-lo fins al 25 que és el llindar que en cas de superar-se obliga al propietari, Acciona en aquest cas, a llençar una OPA sobre la totalitat.
Acciona, de la família Entrecanales (sector PP evidentment), ja té relacions amb Brufau (Repsol); per tant, com que La Caixa (que es veu que ara vol reduir el seu risc industrial), Gas Natural, Acciona... són els mateixos gossos amb collars diferents, s’alien contra els qui venen de fora, Endesa inclosa, que posava reticències (per dir-ho suaument) a Gas Natural. Zapatero ja va fer costat als alemanys. Què voleu que us digui, uns o altres, no crec que ho notem massa els consumidors, i gairebé m’atreviria a dir, que si ho notem, no serà per bé. I sí, com he sentit dir aquest cap de setmana, almenys a Berlín els òrgans fiscalitzadors, com el Consell de Seguretat Nuclear (www.csn.es), seran independents.
La nova entrega d’aquesta història és que la Comissió Europea “picava la cresta” al govern espanyol per les condicions imposades a l’OPA d’E-on. Paral·lelament, s’ha produït l’entrada d’Acciona que ha adquirit un 10% dels valors d’Endesa, pretenent ampliar-lo fins al 25 que és el llindar que en cas de superar-se obliga al propietari, Acciona en aquest cas, a llençar una OPA sobre la totalitat.
Acciona, de la família Entrecanales (sector PP evidentment), ja té relacions amb Brufau (Repsol); per tant, com que La Caixa (que es veu que ara vol reduir el seu risc industrial), Gas Natural, Acciona... són els mateixos gossos amb collars diferents, s’alien contra els qui venen de fora, Endesa inclosa, que posava reticències (per dir-ho suaument) a Gas Natural. Zapatero ja va fer costat als alemanys. Què voleu que us digui, uns o altres, no crec que ho notem massa els consumidors, i gairebé m’atreviria a dir, que si ho notem, no serà per bé. I sí, com he sentit dir aquest cap de setmana, almenys a Berlín els òrgans fiscalitzadors, com el Consell de Seguretat Nuclear (www.csn.es), seran independents.
6 comments:
Personalment, veig aquesta telenovel·la o colobrot de forma gràfica, com aquells acudits dividits en vinyetes. Primera: Endesa española (amb la cara d'un senyor complagut). Segona: Endesa catalana (i aquí el senyor s'esvera qui-sap-lo). Tercera: Endesa alemanya (cara de desconcert). Quarta: Endesa española (cara de gran alleugiment). Toques un tema interessant i amb diverses ramificacions, com ara la relació empreses, territoris i globalització, la qüestió de si els empresaris catalans són més empresaris o més catalans i el tema de les agències independents. Si no en són, d'independents, no fan cap falta, però, si ho són, davant de qui responen? I la qüestió dels consumidors o, més aviat, dels ciutadans. Tot això ens afecta, i molt, i no podem renunciar a intervenir en aquestes qüestions, com si ens fossin alienes i només estiguéssin en mans dels polítics, però crec que tots ens sentim una mica lligats de mans. En fi, que de temes per al blog no te'n falten. Molts ànims!
Molt encertat el matís entre consumidor i ciutadà doncs en els serveis bàsics un i altre conjunt són el mateix.
Gràcies pel comentari!
escolta, no et preocupis tan per les aparences, si t'he fet un comentari el pots acceptar, corregir-ho i posar un comentari teu dient "corrregit, gràcies". La honestedat és més important que les aparences
escolta, no et preocupis tan per les aparences, si t'he fet un comentari el pots acceptar, corregir-ho i posar un comentari teu dient "corrregit, gràcies". La honestedat és més important que les aparences
Gràcies mai9 pels consells i les correccions ortogràfiques del títol. No és que m'en preocupi tant, pensava que era una simple puntualització. D'errors d'ortografia i de contingut en cometo molts i no pretenia pas semblar perfecta. Suposo que com sempre, les aparences enganyen!
És veritat, sempre s'escapa alguna falta, a mi també em passa.
Post a Comment