Aspectes més o menys quotidians que em sorprenen

(un paisatge quotidià: el suro del meu escriptori)

• Reclamo el meu dret a tenir un quiosquer. N’he vist un en tot Hyde Park i a l’altra punta. El diari el puc comprar a Starbucks, al supermercat o en aquella mena de bústies del carrer. Però jo vull el senyor X que em saludi. Estava tan mal acostumada... al quiosc on comprava sempre el diari em regalaven piruletes i, fins i tot, la Rosa per Sant Jordi.
• Els diumenges el diari val 5 dòlars. És com comprar-te una novel·la. No te l’acabes ni en tota la setmana. De fet, com que els fulls són més grans i el meu estudi petitó, potser me’l puc empaperar.
• Abandono la dieta mediterrània. No pas perquè no trobi els productes ni perquè ja m’hagi americanitzat i adori les hamburgueses amb mil tones de ketchup i mostassa o les patates fregides (o, millor dit, submergides en oli). Em passo a la dieta kosher (en català, caixer) perquè jo no sé què els donen als jueus en general i als israelites en particular que tots són tan llestos (el meu trauma ve d’intentar comentar criticant un article).
• Vaig anar a la bilbioteca a demanar si tenien un llibre d’una sèrie (Economics of Administrative Law) perquè no el trobava al catàleg i al veure que no el tenien, el bibliotecari (que ja m’agradaria tenir a mi el currículum de molts d’ells) es va disculpar i va fer l’ordre per comprar-lo. Demano un segon llibre perquè no el trobava tampoc i em diuen que hi ha una còpia a una altra biblioteca de la facultat, però que no patís que també en compraven un.
• Són tan egocèntrics que a la màxima competició de beisbol (on s’enfronten els guanyadors de la American i de la National (la divisió té motius històrics) leagues) li diuen World Series.
• Es vota el primer dimarts de novembre després del primer dilluns de novembre perquè els dimarts és l’únic dia no conflictiu per cap religió.
• Ja estic experimentant la por al mètode socràtic. El professor pregunta aleatòriament per veure si has llegit el què tocava i has d’argumentar. A federal jurisdiction (l’estudio no fos cas que un dia tinguéssim a l’estat un poder judicial descentralitzat) no hi pateixo pas perquè tant el professor com els de darrer curs de dret em miren amb condescendència.
• Una curiositat: les quatre estrelles de la bandera de Chicago. Commemoren les fites en la història de la ciutat: el foc de 1871 (del qual es van recuperar ben aviat gràcies a l'empenta que caracteritza els habitants de la ciutat), l'Exposició Universal de 1893 i l'Exposició del segle del progrés de 1933. Potser la propera seran les Olimpíades de 2016. Em penso que competeixen amb Rio perquè Madrid ho té ben cru.
• Illinois, land of Lincoln. Això és el què apareix a les matrícul·les. Cada estat té les seves. N’hi ha de curioses, mireu els altres nicknames. Faré fotos de les matricules divertides.
• Les eleccions estan molt presents (la crisi més però sobre ella no en sé opinar gens ni mica). Hi ha dues webs interessants al respecte.
• El mercat de la Universitat d’Iowa: un mercat electrònic on la gent aposta pels candidats.
• Una web amb previsions acurades.
• Ara ja sé que aquí la bona fruita i la bona verdura ve de Idaho o d’Iowa. Si abans a casa comprava patatas canabec, aquí les d’Idaho.
  

(la planta)