Muuuuuuu: les vaques, la llet, les quotes...

Miss vaca 2007

A l'Aroa, l'Anna G. i la Patty (com si d’u n llibre es tractés) per patir-me.

Tengo una vaca lechera,
no es una vaca cualquiera,
me da leche merengada,
ay! que vaca tan salada,
tolón , tolón, tolón , tolón.

Un cencerro le he comprado
Y a mi vaca le ha gustado
Se pasea por el prado
Mata moscas con el rabo
Tolón, tolón
Tolón, tolón

Qué felices viviremos
Cuando vuelvas a mi lado
Con sus quesos, con tus besos
Los tres juntos ¡qué ilusión!

No m'he begut (encara) el poc enteniment que em queda. Ni és per simplement continuar promocionant el meu "freakisme" (és més políticament correcte dir peculiaritat o especial). És la introducció a una reflexió sobre un tema que de tant en tant he comentat: la política agrícola de la UE (PAC, Política Agrícola Comuna).

La UE, tot i defendre a capa i espasa el mercat en competència, ha subvencionat sistemàticament el seu sector primari (amb el conseqüent comportament oportunista d'alguns agricultors).

Volem una agricultura ineficient permanentment subvencionada? Jo, sincerament, prefereixo els tomàquets petitons o els pebrots de superluxe en caixes, que semblen de sabates, que produeixen els holandesos. Hem d'apostar per la qualitat perquè en preu no podem competir. Els plàtans de canàries no són pas dolents, però la regió no s'enfonsa i la nostra alimentació no es veurà perjudicada si deixem que s'importin els de Costa Rica. Qüestió d'avantage comparatiu. De fet, aquest segurament seria un acte de solidaritat amb els països pobres que superaria en efectivitat moltes ajudes directes.

El mercat de la llet que ara estem analitzant és ja el súmmum de la desfachatez (desvergonyiment em sona més suau tot i ser la traducció) perquè les quotes és un problemàtic remei que pretenia resoldre un problema previ creat per la pròpia Comissió Europea en fixar ja en els 60's mesures d'intervenció en el mercat. Particularment un preu de referència. Si no s'assolia en la pràctica diària, les institucions europees es feien càrrec de la diferència. Aquest fet incentivà un augment desaforat de la producció que calia controlar i la manera de fer-ho va ser l'establiment de quotes que havia de contribuir a que els productors rebessin un preu major.

El llindar s'estableix per l'Estat que el reparteix entre els productors (aquí, grosso modo, l'execució correspon a les comunitats autònomes).

Avui trobem que s'ha restringit la producció però a alguns estats la seva oferta és menor que la seva demanda i els productors reclamen un augment dels sostres productius. En canvi, en d'altres, ja són excedentaris. Aquesta reacció diferent respon a la lògica de les diverses europes que conviuen en la UE. Les quotes s'establiren abans de l'entrada de l'Estat espanyol, per tant, és lògic que sigui un vestit no fet a la mida espanyola sinó de lobbies d'altres zones europees.

Per una banda, la regulació agrícola sembla apuntar unes línies mestres per promocionar uns pagesos joves, organitzats en entitats associatives i eficients (en part, de nou, gràcies a una multiplicitat d'ajudes) amb explotacions grans. Però, per l'altra, els preus que reben són ínfims, un percentatge molt petit del què paguem els consumidors finals.

Desconec quina és la clau del futur de l'agricultura i la ramaderia del nostre país, però la meva intuïció em diu que més valdria assegurar que els pagesos rebin uns preus adequats que els permetin un marge de benefici equivalent al de qualsevol altre empresari, que els donés incentius a l'eficiència, i no tantes subvencions. No pas perquè cregui que no en deriven externalitats positives per a tots del nostre sector primari, ans el contrari.

Bé, fetes les reflexions, torno al meu treball sobre vaquetes, animals als qual ja trobo moníssims. De fet, la gent que m'envolta ja en deu estar farta de sentir les meves històries sobre aquest treball que a més hem tingut la sort (nosaltres, no els pobres ramaders) de que s'ha posat d'extrema actualitat. Us faríeu creus de la quantitat d'associacions de productors, de la indústria làctia, d'organismes oficials... configuren el panorama d'aquest lobby. Fins i tot hi ha revistes especialitzades...Un allau d'informació, vaja. Interessant, però arribo a avorrir ja amb tanta vaca... Imagineu-vos que vaig arribar a proposar de presentar-lo vestides de blanc i de negre com una referència subtil a les vaques lleteres més típiques. El treball, el vivim. Però segurament, com sempre dic, també m'acabaria interessant un sobre maquinetes de fer punxa.

Per últim, algú em sabria dir d'on ha sortit aquesta cançó? És d'un anunci? Jo vaig buscar com continuava per curiositat però no n'he esbrinat l'orígen...