El nou govern, quantitativament més femení

A ningú ha sorprès que es creés un Ministeri d'Igualtat i tampoc ningú es sorprendrà que jo m'estiri els cabells. Ja sé que el meu posat no feminista pot ser vist com una reacció a la moda perquè sembla que les dues tendències extremes estan à la page: ser rematadament feminista o mostrar-se en contra de les mesures violetes per sistema. Doncs no m'adscric a cap tendència.

És clar que voldria que el dia que m'endinsi al món laboral pogués cobrar el mateix que un homòleg masculí i que a quarts de sis pogués anar a buscar els nens a l'escola per gaudir de la tarda amb ells. És clar que cal un canvi de mentalitat social que en iguali més enllà de la mera formalitat. Però també és ben clar, als meus ulls, que no ho solucionaran mesures merament estètiques.

Un Ministeri d'Igualtat i, al capdavant, una dona. Per què no un home? Tots els diaris assenyalen Chacón com la primera ministra de Defensa (encara sort que no l'havia ocupat cap dona abans perquè, en cas contrari, el titular seria la primera ministra -de defensa- embarazada. Segur que si un ministre té la dona embarassada no ho diuen enlloc). Potser un home encapçalant Igualtat seria més trencador i demostraria que la desigualtat de gènere, que no és la única ni segurament la més greu, és cosa de tots.

O aquesta titularitat femenina de les polítiques socials soft ve a reconèixer que les dones tenim uns valors diferents, una sensibilitat diferent, unes capacitats diferents? Diferent no vol dir inferior, ja ho sé, però els fets semblen assenyalar el contrari: qui mana a Economia, Treball, Interior o Afers Exteriors? No tenen les dones preparació per ser-hi? Si la intenció és fer visibles les dones com a persones amb "poder" i impregnar les polítiques (reals) dels seus suposats valors diferents no sembla que sigui aquest el camí adequat. Potser la transversalitat de gènere seria més real si les línies magistrals que es tracen des dels càrrecs on es talla el bacallà, les dibuixessin també dones.

De totes maneres, jo, de cosmètica no en vull. Per mi, la política és qüestió de mèrits. Per tant, no tinc preferències sobre si acaba amb a o amb e la paraula ministre/a.

Finalment, no m'agradaria tornar a sentir això de: és el primer govern on hi ha més dones que homes. I què?! Fins fa poc a aquest Estat i encara avui als estats més avançats (com les democràcies nòrdiques) era al revés i ningú hi deia res. Si el número de dones es destaca i és el què compta, malament rai.