Una curiositat: La Bougie du Sapeur

Ja sabeu que estudio francès per amor a l’art ja que és una llengua menys útil que l’alemany, però com que vaig encetar-la abans que l’anglès doncs he optat per continuar avançant-hi a pas de tortuga. La raó? Suposo que un cert aroma a Europa, la cultura que porta implícita, la impossibilitat de pronunciar bé, la suavitat (bé, amb la meva veu no és tan cremós, ho reconec). Resulta frustrant tenir la meva xerrera i no poder-la vehicular per la impossibilitat de matisar el vocabulari. Si algú ha anat mai a classes de francès sabrà que a diferència del què sol passar a les d’anglès, els professors francesos molt orgullosos de la seva cultura, te la transmeten en qualsevol activitat. Així, he despertat la meva curiositat per la cultura de l’estat veí i la francofonia en general (una mena de Commonwealth lingüística en paraules del gran Joan Barril l’altre dia al Cafè de la República).

Doncs bé, ahir vaig descobrir una cosa d’allò més original. A Espanya hi ha “El jueves (la revista que sale los miércoles)” i a França “Le canard enchainé” i d’altres més vulgars. Ara bé, cada 29 de febrer (si cau en diumenge, també fan edició especial. Si no vaig errada en els càlculs, això passarà un cop cada 28 anys!) que sigui any de traspàs (i l’apreciació no és estúpida perquè en el calendari gregorià cada quatre anys hi ha any de traspàs, tret que coincideixi amb un any no divisible per 400) apareix La Bougie du sapeur (L’espelma del sapador). Aquest any l’oobjectiu era fer una sàtira de l’actualitat sense mencionar (el superheroi ?) Sarko(zy). El dibuix del sapador és homenatge al personatge de comic el sapador Camembert (com el formatge) de Cristophe (àlies de George Colomb), un artista francès que va néixer un 29 de febrer i que fou mestre de Proust.

Si voleu deixar d’herència als vostres fills una subscripció, per 100euros rebreu a casa tots els números que apareguin al segle XXI!