Sopar Rebeca

Darrerament només escric sobre qüestions puntuals personals que puguin tenir una miqueta d'interès, per això ara us parlaré d'un sopar. Podeu preguntar-vos qui és la Rebeca? Doncs us avanço que no va presentar-se al sopar, ja està bé ja...És que "desdeluegu" hi ha gent ben pocavergonya, de fet, només cal mirar algun dels assistents al sopar. Abans que el surrealisme del meu escrit continui creixent us aclariré que REBECA és Red de Becarios de la Caixa, apa, pels qui no us ho havia comunicat, deduïu-ne l'exclusiva: a la Vanessa li han atorgat una beca per anar a estudiar als EUA i la recollirà de les mans del Rei (absteniu-vos de comentaris). Torno que sempre em perdo. Doncs sí, això vol dir Rebeca i no com algú pensava (es diu el pecat, però no el pecador): aquests són tan prepotents que li enxufen el nom de re-beca, com si fos la rehòstia!

Reconduint-me: es va celebrar al Caixa Fòrum un sopar de l'Associació de becaris (totes les destinacions, totes les promocions) precedit d'un tast (hi haurem de tornar) guiat a l'exposició de "Passió pel dibuix, de Poussin a Cézanne" i "Càndida Höffer a Portugal (aquesta és de fotografia. La bona dona, ja amb cabells grisos, fa fotografies d'espais interiors, sempre públics, mai privats, generalment buits de gent. A més, empra una càmara quew triga 3 minuts a disparar-se). No vaig veure massa becaris amb la lliçó empollada i discutint sobre el traç de Delacroix i de Géricaut. Cosa que parla en favor d'ells. Hi ha gent amb inquietuds, però no, tots, ratllen el friquisme (i amb l'ajuda de l'Eduard podríem teoritzar sobre les corrents doctrinals majoritàries dins del friquisme... però, ara no toca!).

A continuació, hi havia còctel i sopar. El més important és que hi havia gent que marxarà com jo (un cop m'acceptin a algun lloc...Sempre ens quedarà un màster de macramé a Arkansas o de Bobbin lace a Tampa university. A més, tots desitgem que algú vagi a parar a Nebraska per fer turisme… Ara que comptant que a Santa Eulàlia m'ha arribat avui la invitació al sopar en format paper, m'assabentaré de si m'admeten quan em jubili peruqè si enlloc de venir de Barcelona, la carta ve de "el otro lado del charco"...) als EUA. I podeu dir, i perquè és important? Ho és perquè a banda de plorar les penes plegats sobre les maleïdes applications (un home molt afable-no és irònic- de lla taula presidencial em va demanar si ara només era "applicant" o feia alguna altra cosa.No comments), compartirem unes "colònies" d'una setmana a Bloomington i Chicago. La veritat és que hem fet bones migues. Alguns semblava que ens coneixíem de tota la vida. Penseu que en Carles i la Paula (no becària -per desgràcia més nostra que no pas seva- que gustosament vam adoptar) semblen tan esverats com jo (bé, potser sóc molt positiva...). Copa de cava i pica-pica i a fer-la petar (potser caldria dir que es fa networking per posar-nos en el paper), que a mi no m'agrada pas... A destacar, les croquetes de la iaia amb beixamel que provocaven la necessitat de fer una OPA al cambrer que les duia. Em preocupa una mica fer dret en aquest ambient perquè qui no fa nanotecnologia, fa art digital, museologia o cinema documental. Llavors tu dius dret i gairebé t'has de disculpar tot i que ho intentes vestir una mica. Vam ser amb diferència la taula més engrescada, modèstia a banda.

A la foto: La Núria (relacions internacionals o dret), un becari d'una promoció anterior i en Carles (relacions internacionals)

Sopant: Eduard (MBA), Javier (Telecos), Susana (cinema), Marc (museologia), Paula (animadora social), Carles i Núria.

Havent plegat (foto tirada pel president de l'associacó de becaris que el senyor es dedicava a fer endavinalles amb frases del Rei... S'ha de reconèixer que parlava a tota llet però que com a guionista d'en Buenafuente no desmereixeria).

Com veieu, la Susi no tindrà problemes per tenir material per fer una peli, donem per molt!