This is America, let’s globalize it!

La setmana passada em van dir aquesta frase i em va fer barrinar una estona. Primer, es constata que US s’apropia de tota Amèrica. Segon, són ells els globalitzats perquè s’hi troba de tot o els globalitzadors?

Aquest serà un escrit més sobre el reguitzell de coses que em sorprenen de la cultura americana en el meu dia a dia:

- L’olor a hamburguesa a quarts de 9 del matí.

- L’Obamamania que experimenta Chicago. Restaurants on els cambrers duen samarretes amb el missatge "Obama eats here".

- Que no hi hagi controls a moltes de les biblioteques universitàries (a Cornell no n’hi havia i a part de la Law School de la U of C no n’hi ha). Quants llibres quedarien a les nostres?

- Que ens intenten ensenyar com “nertworkejar” (i nerdworkejar també): tinc realmentebarreres psicològiques a vendre’m com un producte en 30 segons a un cóctel.

- Està ben vist veure cervessa directament de l’ampolla ("a morro") en un esdeveniment formal.

- No acabo d’entendre com reciclen perquè tens la brossa normal i plàstic, paper, llaunes… barrejat en un altre contenidor. Sembla que s’estan tornant “green” a l’europea però a mi em costa de creure quan veig el packaging de cada producte que compro. Per exemple, els ous porten com a mínim tres oueres protegint-los.

- L’Administració ha de ser arreu igual? Especialment l’espanyola. Vam anar a inscriure’ns al Consulado de España en Chicago (no fos cas que em posi en algun embolic i m’hagin de deportar...). Està situat a una de les artèries més importants de la ciutat: Michigan Avenue. I què ens trobem? Un home amb un excès de Malibu (no m’estressis) en vena. El funcionari en qüestió tenia tres passaports per fotocopiar i quan arriba el nostre torn i li donem els papers ens aconsella, després de dir-nos empollons (els estudiants de U of C tenen fama de “booky”) que tornem al cap de dues hores i mitja (a les dues abans de tancar la barraca. L’horari també el mantenen) perquè té acumulació de feina. I la seva única tasca semblava ser aquella perquè en tornar estava absort en una cerca de blackberries per google. I el pobre ens dóna el telèfon d’emergència del consulat i ens especifica que no el truquem per tonteries com problemes sentimentals.

- Que vols material escolar per la “vuelta al cole”? Doncs trobaràs paquets immensos de bolígrafs, post-its, llapis... Per què vols un sol subratllador? Compra un paquet de vint!

- Llesta com sóc, no vaig entendre la meva cuina i vaig comprar tres (immenses) caixes de mistos... La cuina s’encén sola amb la seva pròpia espurna. He hagut de comprar espelmes per amortitzar la inversió.


- Vam trobar a uns JD baixant de l’autobus que es disputaven qui era més alt (JDs són els estudiants de Dret a US. Aquí la Facultat de Dret és una Graduate School, és a dir, que abans d’aplicar ja tenen una carrera). Bé, total, l’interessant de tot plegat és que em vaig posar a parlar amb un d’ells i el dir-li que era de Barcelona (ara ja tothom sap que I’m from Catalonia i alguns m’imiten l’accent horrible que tinc parlant anglès) es va posar a comentar-me coses de Espanya. No sé exactament com vam acabar parlant del País Basc i em vaig quedar ben sorpresa perquè coneixia força la situació. Li vaig demanar com n’estava tan informat i em va dir que ell era d’Idaho i que a la seva ciutat (“de cuyo nombre no puedo acordarme”) s’hi va concentrar molta diàspora basca. Tenen el percentatge més alt de bascos per càpita fora de l’Estat Espanyol i el País Basc (tot ell).

I en breu, comença l’aventura... La setmana d’orientació del programa de LLM. Serà divertida però els nervis ja em comencen a fer patir. El grup de LLM (puc parlar especialment dels que hem seguit el curs d’introducció al sistema jurídic americà i d’anglès) és variat pel què fa a nacionalitats i personalitats, però ens avenim molt bé i fem molta gresca i xerinola (els pisos de Regents, on viuen la majoria, són fantàstiques pistes de ball). Vam acabar ballant la Macarena (serà l’himne del màster ja m’ho veig a venir) pel Variety Show que van organitzar pel final del curset (molt American... molt!). Vam ser els més divertits amb diferència... Tot i que un senyor gran cantant folk (Oh, Clementine; This land is my land...) també és molt mític.

I la meva frase de "Albert, take the picture, it's for today!" s'està fent famosa! La meva fama de "bossy" em persegueix.