La nostra estada a Washington va ser molt divertida. Molt. I la ciutat em va encantar. Combina la zona mastodòntica del Mall amb barris estil anglès on hi ha la verdadera vida de la ciutat. Vam visitar la Brenda i en Carles, dos rebecaris. Uns guies excepcionals. Moltíssimes gràcies!
Divendres el vam dedicar a donar-los un cop demà amb la mudança i amb el super Rav4 llogat vam anar a Ikea. El seu piset cèntric els quedarà molt “in”. La veritat és que no va ser cap suplici. Vam aprofitar per fer la nostra pròpia llista de la compra per la futura excursió que farem a Ikea com a activitat de “leisure” del curs d’orientació. Després de tants dies viatjant, els sofàs i les chaises-longues eren temptadores. Per deformació professional, vaig comandar la recollida de mercaderies. No ho puc evitar, masses anys treballant a la Sala. Vam sopar a un Thai amb els dos rebecaris, un amic serbi de l’Albert i la seva dona i un amic d’aquests darrers que era una guia de Chicago (pronunciïs amb X com si fos català) amb potes perquè era chicagoan clar. Ens va donar un llistat de restaurants de totes les nacionalitats que us pugueu imaginar. Pobre Albert, havia d’anar prenent notes. Però sort que ho feia ell perquè el què és jo no he sabut mai l’alfabet en anglès. Em faig uns embolics quan volen que “spell” el meu nom...
L’endemà, dissabte, va tocar dia turístic. The Mall. Increïble. Banderes de barres i estrelles per tot arreu. Tot semblava a prop i tot era lluny. No s’acabava mai: El Congrés/Senat, la Llibreria del Congrés, la US Supreme Court (deformació professional), els Smithsonians (un reguitzell de museus que no te’ls acabes: art, aviació, història natural, història d’amèrica...), l’obelisc o “pirulo”, el Memorial, la White House... Vam arribar fets unes coques perquè entre el fart de caminar i el fart de riure, no ens quedaven forces. Vaig assolir un grau de cansament tal que no podia ni articular frases amb sentit. Però va ser molt, però molt, divertit. Com criatures.
A la Llibreria del Congrés hi havia una exposició sobre la constitució dels US (“Creating the United States”) i tenia com a resum del què és aquest país el següent: We the people / All men are created equal / Consent of the governed / Trial by jury / Freedom of speech. És per pensar-hi una estona. Sobretot quan t’adones de la desigualtat i de la impossibilitat del somni americà fruit de la escasa permeabilitat entre les classes. Vam acabar sopant a un mexicà. El sistema de demanar taula és molt curiós: tu la demanes i et donen un gadget quadrat i quan la tenen a punt, vibra i s’il•lumina. Així tu pots anar a algun dels bars del voltant i no esperar a peu dret a la porta. Diumenge estàvem tan cansats que el matí que teníem abans d’agafar l’avió el vam dedicar a mirar quatre botigues a una zona propera a Georgetown.
No comments:
Post a Comment