Thursday, October 09, 2008

Aspectes més o menys quotidians que em sorprenen


(un paisatge quotidià: el suro del meu escriptori)


  • Reclamo el meu dret a tenir un quiosquer. N’he vist un en tot Hyde Park i a l’altra punta. El diari el puc comprar a Starbucks, al supermercat o en aquella mena de bústies del carrer. Però jo vull el senyor X que em saludi. Estava tan mal acostumada... al quiosc on comprava sempre el diari em regalaven piruletes i, fins i tot, la Rosa per Sant Jordi.
  • Els diumenges el diari val 5 dòlars. És com comprar-te una novel·la. No te l’acabes ni en tota la setmana. De fet, com que els fulls són més grans i el meu estudi petitó, potser me’l puc empaperar.
  • Abandono la dieta mediterrània. No pas perquè no trobi els productes ni perquè ja m’hagi americanitzat i adori les hamburgueses amb mil tones de ketchup i mostassa o les patates fregides (o, millor dit, submergides en oli). Em passo a la dieta kosher (en català, caixer) perquè jo no sé què els donen als jueus en general i als israelites en particular que tots són tan llestos (el meu trauma ve d’intentar comentar criticant un article).
  • Vaig anar a la bilbioteca a demanar si tenien un llibre d’una sèrie (Economics of Administrative Law) perquè no el trobava al catàleg i al veure que no el tenien, el bibliotecari (que ja m’agradaria tenir a mi el currículum de molts d’ells) es va disculpar i va fer l’ordre per comprar-lo. Demano un segon llibre perquè no el trobava tampoc i em diuen que hi ha una còpia a una altra biblioteca de la facultat, però que no patís que també en compraven un.
  • Són tan egocèntrics que a la màxima competició de beisbol (on s’enfronten els guanyadors de la American i de la National (la divisió té motius històrics) leagues) li diuen World Series.
  • Es vota el primer dimarts de novembre després del primer dilluns de novembre perquè els dimarts és l’únic dia no conflictiu per cap religió.
  • Ja estic experimentant la por al mètode socràtic. El professor pregunta aleatòriament per veure si has llegit el què tocava i has d’argumentar. A federal jurisdiction (l’estudio no fos cas que un dia tinguéssim a l’estat un poder judicial descentralitzat) no hi pateixo pas perquè tant el professor com els de darrer curs de dret em miren amb condescendència.
  • Una curiositat: les quatre estrelles de la bandera de Chicago. Commemoren les fites en la història de la ciutat: el foc de 1871 (del qual es van recuperar ben aviat gràcies a l'empenta que caracteritza els habitants de la ciutat), l'Exposició Universal de 1893 i l'Exposició del segle del progrés de 1933. Potser la propera seran les Olimpíades de 2016. Em penso que competeixen amb Rio perquè Madrid ho té ben cru.
  • Illinois, land of Lincoln. Això és el què apareix a les matrícul·les. Cada estat té les seves. N’hi ha de curioses, mireu els altres nicknames. Faré fotos de les matricules divertides.
  • Les eleccions estan molt presents (la crisi més però sobre ella no en sé opinar gens ni mica). Hi ha dues webs interessants al respecte.
  • Ara ja sé que aquí la bona fruita i la bona verdura ve de Idaho o d’Iowa. Si abans a casa comprava patatas canabec, aquí les d’Idaho.

(la planta)

3 comments:

Anonymous said...

Vanessa, veig que malgrat et manqui la dieta mediterrània, l'esperit mediterrani encara va amb tu, la qual cosa em reconforta en la mesura del possible ;)

Espero que, tot i que t'empassis un grapat d'apunts federals, no et serveixin el dia de demà per bastir res més que la propera República Federal dels Països Catalans :P

Una abraçada ben forta!

Maiol Sanaüja
www.maiol.cat

PS: Per cert, em pots veure en el següent video [http://www.youtube.com/watch?v=ce1VBKZnXtI&eurl].

Patricia said...

Hola! Veig que has posat al suro el paper amb les fotos que vaig fer! Yupi! Molt bones les curiositats que vas observant... Et diré que l'altra dia a TVE el d'esports va referir-se al Real Madrid i Atlético de Madrid com els equips espanyols... Egocentrisme a tot arreu, el que passa és que aquí el periodista s'ha disculpat, allà no crec que ningú es disculpi...
Per cert, al suro tens una entrada per Vicky Cristina Barcelona, no? Et va agradar? Què bo veure Bcn tant lluny!
Un petó

Vanessa Casado said...

Maiol, no pateixis. Segurament m'adonaré que el federalisme no és aigua clara! Una abraçada!

Patty, i tant que tinc les teves fotos! Em calen!

Els americans disculpar-se? Hahahah. They are the world!

Vicky Cristina Barcelona em va agradar, sí. A més, la morena fa un màster en Catalan identity!

Un petó!

V.