Friday, October 17, 2008

Entre assignment i assignment ...



  • Em pregunto si alguna vegada seré eficient i aprendré a distribuir el meu temps d’acord amb una anàlisis cost benefici. El temps que inverteixo per una ínfima millora és clarament més costós que els beneficis que n’obtinc.

  • Ja sabeu que tinc una estreta relació amb Internet i que acompleixo el perfil de persona que si té l’ordinador a davant comprova si algú li ha escrit un correu cada 2 minuts (val, cada minut…). Doncs als Estats Units estic patint el fenomen contrari. Has de mirar el correu constantment. Tothom envia de tot. Rebo una mitjana de 40 correus al dia i no puc desxifrar quins m’interessen de quins són tonteries. M’estan estressant, imagineu-vos!

  • Estic en el país de Silicon Valley. El més avançat del món. Hauríeu de veure els cables de telèfons fets un cabdell. 2 mesos aquí i 5 reparacions. Ni Telefònica a Santa Eulàlia de Ronçana.

  • I per postres va l’operari d’at&t i em demana que d’on era i li dic de Barcelona. I em diu que el què parlàvem l’Albert i jo no semblava espanyol sinó algun idioma de l’Europa de l’Est, txec potser. Seria polac?

  • Als americans el perfum n o els agrada molt però que hi havia gent tan al·lèrgica que no pot tenir una entrevista amb tu si en portes, no ho sabia. Ja vaig procurar anar-me a dutxar.

  • Han format uns grups de 8 LLMs i 4 JDs que volen ser els nostres amiguets(apadrina un LLM...) i ens donen una suma considerable de diners per fer activitats plegats. A mi, se m’ha acudit proposar alguna cosa tipus portar regals a ancians o nens orfes com fèiem al meu col·legi i m’han mirat com si fos una comunista extraterrestre.

  • A la Law School molts seminaris i conferència a l’hora de dinar són amb “lunch -hipercalòric- provided” (tot i que Milton Friedman ja deia que there’s no such a thing as a free lunch, els free riders són també una espècie comú).

  • M’haig d’entrevistar amb un profe que ha estat a les administracions de Bush pare i de Bush fill...

  • RSVP, ASAP, PYI, BTW... No és cap llenguatge codificat però és que són tan in i estan tan busy i volen ser tan cool que clar...

  • Hi ha gent que diu que té bus mentality i només va amb bus. El món és ple de bojos, però en aquest país sembla que es concentrin.

  • He fet un pit de pollastre al forn per sopar i ha saltat el detector de fums. M’he esverat tant... Ja em veia als bombers aquí. I a la garjola perquè segur que no he seguit l’estàndard de diligència i he comès un delicte penat als 50 estats, al districte de Columbia i també a la legislació federal. No han vingut els bombers afortunadament. Penseu que a Chicago amb el foc hi tenen una flaca i t’envien 4 camions pel cap baix.

  • I el cuinava amb oli d’oliva. Sempre packed a Italy, però product of Spain, Italy, Greece o Turkey. L’etiqueta és l’exemple més clar de protecció del consumidor, oi? (ja sabeu la meva flaca pels productes de menjar d’ençà que treballava a la Sala).





5 comments:

Anonymous said...

Vanessa, guapa, com estàs? Ja tens has buscat un noviete americà? No t'hi quedis, eh?

Galudo said...

Et passa de tot, suposo que dona igual que estiguis a Catalunya o als EUA, sempre hi ha alguna cosa per queixar-se jejeje. Per cert, he agafat la indirecta no t'enviaré correus jejeje

Vanessa CP said...

Ramon, no ho voldrien pas que m'hi quedés.

Galudo, jo no em quexi dels mails dels aborígens (com diu el Dr. Argullol). Em queixo dels dels americans. I les coses que em passesn les constato, però no em queixo. Sempre estàs igual!

I si el què vols és un pretext per no escriure'm doncs d'acord!

V.

Anna E. said...

Tu, Sra. Disbauxes, des de quan fas veure que estudies per tirar-te una foto it'sfortoday? Ai, pateixo, pateixo molt! I si et tornes com jo?

Vanessa Casado said...

Srta. Disbauxes en tot cas! I a sant de què em dius tu ara Disbauxa?

Jo és que sempre faig cas al què em diuen i em van aconsellar que aprofités l'experiència a US per passar-m'ho bé i no treballés massa (catedràtics dixit) per tant...

Potser sí que hauria de tenir més focus...

I no pateixis tu, que ja pateixo prou jo!

Petons

V.