Per què? No ho sé. No sé ben bé perquè avui em ve de gust posar aquest poema. Perquè és època de decidir. Perquè tot i que sempre vaig esverada, dono massa voltes a les coses. Perquè ja sabeu que em trasbalsen una mica els examens. Perquè parla del demà construït avui i ahir. Perquè admiro gent que conec que el personifica. Potser seria millor fer-lo servir com a cirereta del pastís (de fet, en vaig triar un tros pel discurs de graduació), però simplement avui l'he volgut posar.
SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
(L'àmbit de tots els àmbits, 1981)
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
(L'àmbit de tots els àmbits, 1981)
2 comments:
Preciós.
Tu, també ets escultora dels dies que vindran.
una abraçada.
Tots en som. Tot aniria millor si tothom intentés fer obres d'art patrimoni de tots.
Un petó, Joan.
P.S. La cançó de Sopa de Cabra, molt bonica també. Cadascú tenim les nostres intocables.
Post a Comment