Àpats tradicionals d'aquestes dates

M’encanten les tradicions populars (una excentricitat com qualsevol altra) que sovint van associades a certs àpats. A casa sempre les hem preservat les tradicions, en gran mesura perquè convivim plegades generacions diverses, perquè en els pobles hi ha costums que perduren i perquè jo hi insisteixo ara que la meva besàvia, la iaia Lola ja no hi és. La Quaresma, que s’enceta el dimecres de cendra amb la creu al front (“pols ets i en pols et convertiràs”) i l’enterrament de la sardina, toca la seva fi. Aquella vella geperuda amb set potes i una penca de bacallà a la mà ja va ben coixa. A perdut les set cames que tenia després de la disbauxa de Carnestoltes, que comença el dijous gras amb la coca de llardons, la truita i la botifarra d’ous.

La Quaresma té base religiosa òbviament, però ha passat a formar part de la cultura i jo la reivindico com a tal. Simbolitza època d’abstinència i contenció. El dejuni havia estat molt dur, però ara no en resta més que la prohibició de menjar carn els divendres. Ara som indiferents entre els àpats de carn o peix, però abans quan la vianda era escassa, era un sacrifici prescindir d’un bon tall de cansalada o d’un tros de botifarra, els quals eren complements calòrics indispensables de la calderada de mongetes del ganxet (les “seques” del Vallès) o de cigrons per afrontar els darrers dies d’hivern i els primers de la fresca primavera.

Buscant informació per Internet, he esbrinat que els meus estimats bunyols de Quaresma no eren per Quaresma inicialment, doncs no es consideraven prou austers, sinó que eren les postres per Carnestoltes. Ara, però, se’n fan els dimecres i divendres de Quaresma. A casa en fem de vent. A l’Empordà són sovint com rosquilles amb un regust a anís. Les altres variants són menys autèntiques.

Entre els dies de Quaresma, sempre s’ensopega el dia de Sant Josep. Aquest dia, per qui no ho sàpiga, és típic a Catalunya, menjar crema.

El divendres sant, avui, a moltes llars catalanes es menja bacallà amb panses i pinyons (a casa, hi afegeixen ou dur per si no és prou enfarfegat). Ara el bacallà és un menjar de ric com diu la meva iaia, però abans, es veu, que era ben barat. S’ha encarit com gairebé tot el què venen a les pesques salades que ha passat a ser delicatessen.

I finalment, la mona de Pasqua que regala el padrí al fillol. El símbol de que la penitència associada a la Quaresma s’ha acabat. Diria, si no vaig errada, que és tradició només als Països Catalans (no ho sé si a Ses Illes se celebra...). En principi era un pa de pessic o coca amb ou dur, però la xocolata l’ha conquerit. Les actuals figures increïbles (crec que d’influència d’altres indrets com Alemanya on hi ha conillets de xocolata) a sobre de pastissos de confitura amb pollets i ninots de goma han pres el lloc a la coca en forma de tortell amb ous al voltant.

Ah! se m'oblidava la tradició de les Caramelles. A cada indret és diferent però a Santa Eulàlia els nens recorren el poble des de les 8 del matí de dilluns de Pasqua fent parada a cada veïnat a fer la cantada per guanyar alguns dinerets i ser obsequiatss amb galetes, refrescs... Es veu que a cada poble tenen lletres diferents. Al meu es canten els Goigs a la Verge. Ja no els recordo massa bé i no els he trobat a la xarxa... Diuen alguna cosa semblant a: El primer (o un altre ordinal) sou Verge Santa, flor del verger celestial, vostra dignitat és tanta, que el món nostre traspasseu...