Les seleccions esportives formen part de la normalitat d’una nació. La reclamació dels catalans i catalanes fa anys que dura però l’Estat espanyol i la majoria d’organismes esportius internacionals han fet el sord. L’espot elaborat pel partit Catalunya – Euskadi ha aixecat polseguera (El podeu descarregar a http://www.seleccions.org/home/home.asp ). Us en faré cinc cèntims: s’hi veuen nens jugant a futbol i un d’ells que va guarnit amb la samarreta de la rojigualda no permet al minyó que porta la samarreta catalana que jugui lluint-la. Fins aquí res més proper a la realitat o, no és cert que des d’Espanya s’han fet mans i mànigues per impedir que es reconegués el dret dels catalans a fruir amb les seves seleccions esportives? Només cal recordar el lamentable espectacle de Fresno.
Un altre exemple el trobem en la comparació entre l’Estatut del 30 de setembre i el text Mas – ZP doncs el 134.1 b) reconeixia com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya: “El foment de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals.” I malauradament no puc transcriure cap trosset de l’Estatut refrendat el passat juny doncs la competència ha caigut totalment (vegeu l’article 134 actual). Això sí, Mas es va fer la foto a Macau i la seva JNC desplega orgullosa la pancarta “Catalonia is not Spain”, fins aquí la seva consciència nacional.
No criticaré Gasol per les declaracions del seu nacionalisme espanyol ni la de la resta d’esportistes catalans que per a poder participar en competicions d’alt nivell vesteixen l’uniforme espanyol, com va fer Masip tants anys, però sí que em xoca que algú amb consciència nacional no pugui negar-se, almenys d’acord amb l’article 76.1 f) de la Llei estatal 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport, a participar amb la selecció espanyola.
No negaré que està molt bé tenir selecció catalana de Pitch and Putt, però ens cal poder participar en les competicions dels esports arrelats al país dels campionats internacionals i de les Olimpíades i hauríem de poder-ho aconseguir sense haver de negociar amb “nocturnitat i traïdoria”. És, ras i curt, el nostre dret.
Un altre exemple el trobem en la comparació entre l’Estatut del 30 de setembre i el text Mas – ZP doncs el 134.1 b) reconeixia com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya: “El foment de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals.” I malauradament no puc transcriure cap trosset de l’Estatut refrendat el passat juny doncs la competència ha caigut totalment (vegeu l’article 134 actual). Això sí, Mas es va fer la foto a Macau i la seva JNC desplega orgullosa la pancarta “Catalonia is not Spain”, fins aquí la seva consciència nacional.
No criticaré Gasol per les declaracions del seu nacionalisme espanyol ni la de la resta d’esportistes catalans que per a poder participar en competicions d’alt nivell vesteixen l’uniforme espanyol, com va fer Masip tants anys, però sí que em xoca que algú amb consciència nacional no pugui negar-se, almenys d’acord amb l’article 76.1 f) de la Llei estatal 10/1990, de 15 d’octubre, de l’Esport, a participar amb la selecció espanyola.
No negaré que està molt bé tenir selecció catalana de Pitch and Putt, però ens cal poder participar en les competicions dels esports arrelats al país dels campionats internacionals i de les Olimpíades i hauríem de poder-ho aconseguir sense haver de negociar amb “nocturnitat i traïdoria”. És, ras i curt, el nostre dret.
4 comments:
De debó creus que l'anunci és "res més proper a la realitat"? Jo amb l'edat dels nens de l'anunci no entenia ni de banderes, ni de nacions, ni d'estats. Jo crec que com a molt és una metàfora i des del meu punt de vista no gaire afortunada, però això és la creativitat dels publicistes, no?
Tot i que saps (i a més s'ha vist al paràgraf anterior) que la meva opinió és, en molts aspectes, diferent a la teva llegiré diàriament el teu blog i t'animo a que segueixis sent crítica amb el que t'envolta i ens expliquis les teves visions.
Ànims i tota la força Vanessa!
De debó creus que l’anunci és “res més proper a la realitat”? Jo a l’edat dels nens de l’anunci no entenia ni de banderes, ni de nacions, ni d’estats. Com a molt diria que és una metáfora i, des del meu punt de vista, no gaire afortunada però això és la creativitat dels publicistes, no?
Per altra banda, tot i que saps (i crec que ja s’ha notat al paràgraf anterior) que les nostres opinions són tot menys semblants llegiré diàriament aquest blog perquè m’agrada com escrius i la teva visió crítica d’allò que t’envolta.
Et dono tota la força i ànims Vanessa!
Tens raó en què és una realitat metafòrica i que probablement els nens no siguin plenament conscients ni de banderes ni de nacions. Espero que les colles no es barallin i juguin plegats però com a "iguals". És a dir, aquests nens han de tenir dret a escollir quan siguin grans a quina selecció volen jugar i de moment el pas cap a una de les opcions està plenament barrat.
Com tu dius, és la creativitat dels publicistes, no cal perdre de vista que és un espot. En certa mesura em sap greu haver contribuit a la polèmica generada doncs es perden de vista qüestions realment importants. I especifico que només em refereixo a la polèmica, no al dret de terni seleccions nacionals.
Moltes gràcies pel teu suport!
Pel que fa ja "polèmic anunci", crec que la gent té la pell massa fina. Per mi aquestes susceptibilitats son difícils de creure. Ja que l'única finalitat es desprestigiar i fer demagògia.
Ens escandalitzem molt més pel que es pugui dir en un anunci que el que està succeint a la realitat!
Visca les Seleccions Catalanas!
Moltes feliçitats pel blog, està molt bé.
Clara
Post a Comment