Friday, September 15, 2006

Passin i vegin...

Oixque és el crit que es fa al cavall per tal que giri a l’esquerra... em penso que el significat és evident, i si no, ja s’anirà destil·lant de les meves opinions. Altres títols m’han ballat pel cap: des de Quadern roig, recordant a Pla, fins a Calaix de sastre, perquè hi escriuré (si és que acompleixo el propòsit de ser constant) sobre les diverses coses que m’interessen, particularment el dret (sí, té pinta d’avorrit, ja ho sé!) i la política (la meva militància no és cap secret i, per tant, negar el biax dels meus escrits seria una estupidesa). Suposo que les frases fetes, una altra de les meves dèries, apareixeran a tort i a dret, així com les paraules que ja han caigut en desús però que a casa meva encara se senten de boca de la meva iaia.

Espero que us sembli un xic interessant (i que algú em faci algun comentari)!

4 comments:

Anonymous said...

Felicitats per aquesta nova aventura que encetes: segur que molts disfrutarem llegint el que escrius, i que això ens ajudarà a ordenar els pensaments amb la claredat amb què ets capaç de transmetre les coses.
Que poguem fruïr amb les frases fetes que ens recordis i redescobrir el lèxic nostrat que no hem estat capaços de mantenir en ús: prometo afegir-m'hi. Endavant!

Anonymous said...

Fins ara m’havia autoimposat llegir cada dia, sens falta, l’article d’opinió d’un conegut periodista, no per afinitats polítiques, sinó per l’aparença de veritat dels seus punts de vista vitals. Em penso que a partir d’ara l’obligació de llegir articles es duplica i, la veritat és que de molt bon grat!

Espero que això no quedi com a mera anècdota i poguem cridar sovint “Oixque!”, que el cavall giri cap a l’esquerra i, al girar, trobem una de les teves visions de passat, però sobretot d’un present que ens permeti encarar el futur que anhelem.

Vanessa, a qui vulgui caldo tu n’hi pots afegir tres tasses a travès del teu blog perquè ja ho diuen allò de que qui no vulgui pols que no vagi a l’era per tan, els que et vindrem a llegir demanem que parlis sense embuts i si em deixes, jo també m’hi afegiré!

Joan Safont said...

Benvinguda a la blogosfera catalana! Et seguiré!

Anonymous said...

Felicitats Vanessa. Sempre he pensat que arribaries lluny.