Més "aventures" a NYC

Sí, aventures. Jo li dic aventures/anècdotes a qualsevol cosa, ho sé. Però a mi m’entretenen.

Aquests dies per NYC, no he parat. En part perquè estar ocupada evita que m’enyori de Chicago i de Barcelona, de... I, en part perquè he tingut més vida social que a casa (ha! I això que a Chicago em deien old lady!). La gent que ja corre per aquí fa temps sap que NYC és el pitjor lloc per sentir-te sol perquè és ple de gom a gom i que resulta hostil fins que no trobes el teu lloc. Per això, tots (becaris de la Caixa, amics i coneguts de la upf, amics d’amics...) s’han cuidat de treurem a passejar, és d’agrair tot i que m’estressi la feina. La zona de Grenwich village i l’East village ja els començo a conèixer. Hi ha massa de tot i algun carrer està tan farcit de bars o restaurantets sense massa harmonia que podria passar per qualsevol lloc de la costa catalana on es reben molts “guiris”. De fet, avui passejava per la zona propera al sud de Central Park i pensava que quantes fotos hauria arruïnat perquè els turistes fent-se fotos a Tiffany’s o a Gucci i jo per allà...

Però hi ha racons amb encant. Ja he pogut tastar una arepa (sí, busqueu a l’arxiu sobre Colòmbia i veureu que era la causa de que jo guanyés uns quilets en la meva estada) amb l’Evelyn, una companya de Chicago. He anat a la zona “in” de Brooklyn creuant el pont de Williamsburg (demano un aplaudiment per mi tinc por a les alçades i aquest era tot un repte).

Això de compartir pis no és el meu somni. Però he posat normes i he fet un horari i s’hi ha aplanat sense odiar-me, almenys aparentment. Ara això sí, una m’ha dit que si li ensenyaria a fer servir els productes de neteja (s’accepten comentaris).

Poc a poc la meva habitació va sent una mica més meva. No pas perquè els papers s’acumulin desordenadament organitzats damunt la taula, sinó perquè ja li he vist el què a la vànova, perquè he comprat una llum d’escriptori que em té enamorada, perquè ja tinc el suro amb records… i perquè l’Ivy ja és amb mi. La meva planteta està tota esplèndida tot i que encara ha de trucar el seu lloc permanent. No descarto que tingui amigues temporals... a totes les botigues tenen uns poms de flors que fan molt de goig i ara que m’han regalat un gerro, potser algun dia em dono un caprici.

Demà encara haig d’anar a buscar trastos que vaig dur de Chicago. No sé pas on posaré tot, però ja me les enginyaré. Si em vaga també aniré a un mercat al carrer a veure què tal la fruita. Ja sabeu que un dels meus hobbies és anar al supermercat (i si no ho sabeu, ja us ho explico) doncs ja controlo els de la zona i les seves ofertes. I demà, toca fer la compra per les slide salads.

Per acabar, un relat divertit. Avui he anat a fer el tour a la biblioteca i la bibliotecària era una senyora d’uns 60 anys amb un marcat accent estranger, rus m’atreviria a dir. Quan algú li ha suggerit que la biblioteca era un iglú, s’ha indignat. Ens ha ventat que a les bones institucions a US fa fred a l’estiu i calor a l’hivern, que era cultural i que prenguéssim vitamines (hi ha botigues senceres només dedicades a pastilletes miraculoses). Això i que dormíssim poc per treure el màxim suc a la ciutat.

La feina, de nou, un altre dia. Només comentar que un professor, em va dir si era jo la de la Pompeu Fabra i em va fer il·lusió que la marca upf m'identifiqués. Sí, estic sonada i la distància em fa ser rosapastel...