Viatge 26-31 d’agost (II): Ithaca i Philly

Dimecres vam fer cap a Ithaca. Els paisatges del trajecte eren al·lucinants. Arbres, camps, grangetes que semblaven tretes dels contes, vaques pasturant, pobles que semblaven de mentida de tan idíl·lics, carrers de botigues portaventurescos (adjectiu que l’Albert ha encunyat per referir-se a aquestes construccions dels US, país sense passat, que imiten estils arquitectònics europeus com el gòtic)... No hi havia ni cobertura de mòbil.

Arribats a Ithaca, poble gran on hi ha la universitat de Cornell, vam fer cap a la Law School per trobar-nos amb en Sergio i l’Esther. I tots plegats cap a dinar a un lloc on eren capaços de servir amanides sense 10.000 kg de salses no identificades. Havent dinat, vam fer un cafè. El millor, o l’únic bo, que m’he pres durant les meves setmanes als US. Segons m’expliquen, el cambrer va quedar en molt bona posició en un concurs de preparadors de cafè.

En acabat, em van dur de visita per la universitat i l’Albert va aprofitar per saludar professors que coneixia de la seva estada. Impressionant. “In the middle of nowhere”, sí, però preciosa. Salvant les distàncies em recordava el Santa Fe on tenies bosc a dues passes de la classe, animalons... Ja hi havia força enrenou perquè els undergraduates (freshmen els diuen als de primer) ja estaven immersos en les orientacions i BBQ (barbacoes) associades. La localització t’ha de permetre concentrar-te però ha de ser dur la distància de tot perquè NYC o Philadelphia queden prou lluny.

A la tarda, vam fer un volt amb l’Esther per “commons” que és com anomenen el centre (downtown) d’Ithaca. El nucli del moviment hippie que s’ha mantingut des dels 60. Les melenes ara són grises i la roba un xic més descolorida, però segueixen amb la seva filosofia. Hauran escollit Ithaca pel nom? Pel mite o per l’elaboració del socialisme utòpic. Vaig gaudir d’un smoothie (el meu darrer vici... En alguna temptació haig de caure en aquest país on el menjar és a tota arreu). Un sopar molt mediterrani i cap a Chapter House. Un bar mític pels graduates de Cornell. Parets guixades, taules de fusta i bols de crispetes. La veritat és que inexplicablement tenia encant.

L’endemà vam conduir fins a Philly (Philadelphia) i vam dinar amb en Benedetto. Que ens va portar a un mercat (lluny de l’encant de la Boqueria que ja sabeu que em fascina) on a més de parades de carn, peix o fruita i havia parades de menjar cuinat i taules. Una zona estava dominada per gent d’aspecte Amish (noies rosses, blanques, amb còfia...) però que feien servir electricitat. Estranya barreja. Tenien uns pretzels (jo tota la vida els he dit brètzels en català) boníssims i acabats de fer. Puddings de totes les fruites imaginables i coses la mar d’artesanes i riques en colesterol i greixos saturats. Tenia encant.

Al vespre ens vam trobar (després de trobar que per passar-nos dos minuts de rellotge de l’hora marcada al parquímetre, que és d’aquells individuals on has d’anar tirant monedetes, ens multessin) amb en Carlos Gómez i vam visitar un xic la University city, el barri o campus de UPenn dins de Philly. Es caracteritza per un tipus de maó vermell que han emprat en tots els edificis institucionals. Després d’intercanviar opinions amb Ben (Benjamin Franklin), vam gaudir d’un sopar on ens vam explicar les anècdotes del nostre “aterratge” als US. El restaurant era un bon mexicà perquè quedi clar que els burritos tex-mex no és menjar mexicà tot i que jo els adoro. Encara maleixo el jalapeño que em vaig cruspir fent-me la valenta. Els cambrers ens van demanar pel Bulli i el Barça... Quins productes internacionals!