Avui és la Diada Nacional del meu país, l’11 de setembre és per molts de nosaltres alguna cosa més que l’aniversari dels atemptats de les Torres Bessones. Avui no seré allà, no cridaré amb en Gonzalo i en Pau a la “mani” (m’ho passo més bé que una criatura… ja dic jo que amb l’edat m’abandona el sentit del ridícul). Sé que per molts és un pal però mireu, a mi m’agrada. De reflexions se'n podrien fer moltes. La sobirania omple planes ja, potser menys soroll caldria , metafòricament parlant.
I avui, que sóc lluny, prenc les paraules de Llach: "El meu país és tant petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí".
In, inde, independència!
In, inde, independència!
2 comments:
Avui no hi som tots!! Apart de la broma fàcil de dir faltan els pressos, falta la Vanessa.
Tu no hi pots faltar, semblarà una procesó el bloc JERKI...xD
Bona diada guapíssima, s'et trobarà a faltar!
P.D. Aragonés botifler!!
També em venia aquesta cançó al cap quan era lluny d'aquí. :)
No deu ser casualitat.
Post a Comment