La immigració espanyola dels anys 60 marxava a països europeus com alemanya a treballar i al cap d’uns anys tornava i muntava el seu petit negoci, invertint a casa seva no només els diners guanyats sinó també, i amb una importància clau, el coneixement de l’ofici, negoci ... que havien assolit.
La immigració és incòmode per una part de la població que pel cap baix se la mira amb recel. Això sí quan pensem en les amenaces d’insostenibilitat del sistema de pensions respirem lleugerament alleujats perquè creiem que de la immigració i de l’alta taxa de fecunditat de les dones immigrants n’obtindrem una solució (caldria més aviat parla de simple endarreriment del problema), sense valorar llavors les despeses que mereixen, lògiques i justes, i el fet que constitueixin una nova classe baixa més necessitada que desplaça a les rentes baixes “autòctones” (i no pretén resultar en cap cas pejoratiu) en ajudes.
Sembla de l’anterior que en general el sistema acull als immigrants legals com iguals, però si prenem en consideració el que hem dit de la taxa de dependència, tot sembla indicar que el treballador estranger que viu sol i paga religiosament els seus impostos a Madrid (òbviament), està invertint en el sistema espanyol sens rebre moltes coses de les que tindria dret (paga per l’educació, de la qual no gaudirà si els seus fills no viuen a aquí. És ben cert, que hom pot dir que el solter/a de 50 anys que no ha tingut fills, està en la mateixa situació, però...) cotitzant per pensions que no cobrarà doncs l’esquema que segueixen habitualment és retornar al seu país. D’alguna manera estem generant incentius a no tornar al seu país amb tots els beneficis que això comportaria per aquelles empobrides terres, que ho esdevenen encara més ja que la manca d’oportunitats fa que aquells més capacitats, joves, amb bona salut -si no hom no s’aventura a les penoses condicions de viatjar en pastera per exemple- i espavilats ) es vegin obligats a marxar malgrat el cost personal que el trasllat comporta i que no tornin per tal de revitalitzar la vida econòmica del seu país. En cap cas admet crítica el reagrupament familiar, que d’alguna manera assegura , però per mi si l’admet el fet que no hi hagi cap altra opció per no haver contribuit per no res. L’article no pretén ser polèmic, però sí generar una certa reflexió o debat.
6 comments:
Hola:
Doncs Vanessa com molt bé dius dóna per debatir, la inmigració i la seva necesitat per Catalunya es el gran mite que han fet correr els economistes liberals, es curiós que partits conservadors com PPC o CIU, que s´oposen a la inmigració il-legal (en la meva opinió santament)tenen dins les seves files , molts empresaris liberals que són els grans beneficiats de aquesta inmigració.
La inmigració no fa falta, s´hi no hi haguessin inmigrants, hauriem buscat un altre model de creixement, més sà, i no basat en baixa productivitat , construcció, hotels o salaris de pobresa o de miseria, els catalans viuriem millor, tindriem un estat del benestar com a Dinamarca, Flandes o Suissa, d´alta quualitat, amb educació pública de qualitat i sanitat, els catalans tindrien bones feines (al sistema li interesaria), peró no . Catalunya ha decidit crèixer amb un model neoliberal, a sobre potenciat per el tripartit, amb les seves ajudes a inmigrants vers els catalans, legalitzacions masives (a altres paisos, partits com el Vlaams Blook , nacionalistes conservadors de Flandes, protesten)amb l´aquiescència dels medis de comunicació que beneeixen l´arribada d´inmigrants i silencien les posicions crtiques autoctónes, fent pasar per xenofob, la defensa auténtica dels interesos nacionals.
Catalunya es massa solidaria amb gent que no és del pais, i que fa que la qualitat de vida dels catalans s´ensorri, per culpa d´ells baixen els salaris, la educació, la sanitat, la seguretat ciutadana, peró com interesa a una minoria, s´ha creat aquest discurs de positivisme. La inmigració ensorrarà Catalunya, peró això al tripartit no li importa.
No sé si el post s'entén bé, eprò jo pretenia dir tot el contrari a allò que tu sostens: la immigració fa molta falta i ens n'estem aprofitant tot omplint-nos la boca dient que som solidaris.
Cert Vanessa! La immigració ens fa falta, però cal dosificar-la. L'estat espanyol sembla l'arca d'en Noè i Catalunya el vaixell anant a la deriva sense rumb!
Una abraçada!
Hola jefa, el teu bloc és un referent.
Una abraçada
Hola Vanessa, sóm en Joan i l'Eva...t'enviem molts petons.MUA
Sembla caldre una cerca continua i forçada de justificacions per seguir permetent l'entrada massiva d'immigració que vivim enguany els Països Catalans com la resta d'Europa.
A aquest blog com a tants d'altres llocs la millor justificació es atiar insistentment un sentiment de culpabilitat col.lectiu nostre -català i europeu- envers els immigrants arribats ja aquí pero també respecte els moltíssims milions d'immigrants potencials encara per arribar.
És tan senzill com que no tenim cap obligació d'admetre més immigrants, econòmicament no representen cap benefici real per les nostres societats, que no és el mateix que el benefici de tants empresaris que exploten els immigrants i els fan servir com eina per precaritzar les condicions laborals -fer-los més competitius, diuen eufemísticament- dels treballadors nadius catalans i europeus.
Culturalment s'ha ideat el concepte de multiculturalitat del que s'ha parlat a bastament pero que als països amb més experiència immigratòria, Gran Bretanya i França especialment, es rebutja no ja com a irreal sino per perjudicial.
Perque la multiculturalitat és irònicament un concepte originat i desemvolupat a la cultura europea que és absent a altres cultures.
Aliè a aquestes com demostra el fet que les grans comunitats d'immigrants presents des de fa ja 50 anys a Gran Bretanya o França tenen una clara i majoritària tendència a viure aïllades en si mateixes, amb els seus hàbits i valors particulars, relancionant-se amb la societat nadiva europea només l'imprescindible.
Per gaudir de totes les llibertats i el benestar que aquestes els ofereixen, que és pel que van venir, i poc més. No per satisfer els anhels de fer realitat somnis que potser només poden qualificar-se d'ingenus malgrat ser resultat de molt bones i legitimes intencions d'uns quants europeus somiadors.
La multiculturalitat s'aplica d'una forma esbiaixada, molt més dels europeus envers els immigrants que a l'inrevès, tots els creixents conflictes etnoculturals succeits arreu d'Europa occidental des de Suècia a França passant per Alemanya i Gran Bretanya dels que només trascendeixen mediaticament aquí uns pocs -revoltes de les banlieues i aldarulls a la Gare du nord a França, revoltes d'Oldham i Bradford a la Gran Bretanya, aldarulls a Malmö a Suècia, revolta d'Ondiep a Utrecht als Països Baixos i un llarg etc.- es deuen a aquest fet.
A que la convivència entre les comunitats etnoculturals originàries de fora d'Europa és cada vegada més difícil perque a aquestes no els interessa la multiculturalitat.
La resposta típica és que nosaltres els europeus, incloent els catalans, en tenim la culpa. De vegades titllant-nos de racistes només pel fet de ser-ho i parlar de la immigració sense hipocresies políticament correctes.
Quan és evident que a pocs indrets del món es viu com a Europa una arribada i instal.lació massiva de persones forànies que reben un tracte gairebé sempre molt millor del que reben, i rebràn, als seus països d'origen quant a drets polítics i socials i qualitat de vida.
Els Països Catalans no són un paradís, tampoc Europa, pero és evident que malgrat les dificultats que poden tenir en viure com immigrants mai són pitjors que als seus països d'origen per la seva amplíssima majoría.
En cas contrari no només no maldaríen per venir aquí sino que hi tornaríen.
Així que el discurs de la solidaritat forçosa, de la sospita permanent de la nostra culpabilitat col.lectiva envers els immigrants i els potencials immigrants que pel que sembla ens obliga a emmudir i resignar-nos front la seva arribada massiva, no te cap mena de justificació.
Aclareixo, perque és un altre tòpic com el de la solidaritat forçada, que el racisme em sembla babaus. El que no implica, tanmateix, cap mena de simpatia especial i doblement entusiasta per qualsevol persona només pel fet de no ser blanca com jo que arribi a la meva terra. Dispensa pel totxo de texte, enhorabona pel blog.
Post a Comment