Saturday, February 03, 2007

El decret de castellà



Més enllà del què suposa una hora més de castellà a Catalunya on el català, sense atendre a les fredes dades estadístiques sinó al carrer, va en retrocés en quantitat i en qualitat, i pensant que els nens assoleixen força competències lingüístiques (algunes se sobreposen entre les diferents llegües) i que potser seria hora de reforçar altres àmbits, m’acostaré a aquesta polèmica des d’una òptica més jurídica.

El coneixem com a Decret de castellà, per tant una norma amb rang reglamentari emanada de l’Executiu Central. En base a quins títol competencial? 149.1.30 (bases de l’educació) de la Constitució Espanyola (CE). Per tant, es prefigura com a competència compartida: les bases, que haurien de ser principis (el mínim comú denominador) corresponen a l’Estat i el desenvolupament, que implica marge de decisió, poder implementar polítiques diferenciades, a la Generalitat. Però a aquest garbuix hi hem d’afegir que s'emparen en el 27 CE (dret a l'educació) per enfortir la seva competència basant-se en el 149.1.1 (La regulación de las condiciones básicas que garanticen la igualdad de todos los españoles en el ejercicio de los derechos y en el cumplimiento de los deberes constitucionales), un dels títols transversals que serveixen per trinxar les competències de les Comunitats Autònomes.

Aquest és un exemple més de tantes extralimitacions que l’Estat ha comès a l’hora de legislar allò bàsic, que l’han dut, en d’altres ocasions, a considerar bàsic fins i tot aspectes merament executius.

Si a qualsevol que no tingui ni idea de dret li preguntes què és bàsic, segur que li costa de definir. És doncs un concepte jurídic indeterminat. Però en qualsevol cas crec que per sentit comú, no ha de resultar una regulació detallada, sinó merament unes línies generals. D’això se’n deriva lògicament que aquestes es regulin en una llei i no en un reglament, norma inferior i subordinada a la llei, el qual no pot actuar de manera independent.

El govern central ja hi té la mà trencada en sobrepassar els límits legals i lògics en les competències compartides, però s’ha oblidat que l’Estatutet ha operat un canvi legislatiu i en el seu article 111 especifica, almenys fins que el Tribunal Constitucional no el retalli o l’interpreti restrictivament. L’Estat només pot regular per llei els principis bàsics segons la definició de què s’entén per competència bases-desenvolupament, disposada amb afany de protegir-se front les habituals ingerències.

El meu coneixement sobre la matèria és parcial, l’ensenyament és una competència ben enrevessada, ja en l’Estatut de 1979 tenia un tractament singular, el de competència plena. I l’actual 131 segurament tampoc “casa” (que diuen els castellans-i perquè llavos diguin que no en tenim un bon nivell-) bé ni amb la Llei Orgànica 8/1985 reguladora del dret a l’educació ni amb la 2/2006 de l’Ensenyament en general.I sí, la Constitución és la Norma Suprema a l’ordenament jurídic espanyol, però per temes competencials, cal prendre en consideració el bloc de la constitucionalitat que aglutina a més de la primera, l’Estatut.

I tot plegat és només una del reguitzell de raons que ens porten a rebutjar aquest Decret.

15 comments:

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell said...

Magnífica classe magistral de la Professora en Dret Constitucional: Vanessa Casado!

Totalment d'acord, molt ben raonat i explícit!

Canvia't el meu enllaç per:
- Maiol Sanaüja
- http://maiolsanauja.blogspot.com/

Una abraçada preciosa! Com també molts petons ;)!

PS: La millor jurista de l'Esquerra Nacional, sens dubte!

Vanessa Casado said...

Maiol, que ni sóc professora ni domino massa el tema. I respecte a aquest títol de "millor jurista de l'Esquerra Nacional" te'l contraargumento esmentant l'exemple més flagrant: Joan Ridao, però en podria citar molts d'altres.

Una abraçaca.

Lluís said...

Excel·lent article, Vanessa.

Maiol Sanaüja i Soler-Rossell said...

Per un modest estudiant de primer curs en Dret, llegir un article com aquest és molt gratificant i enriquidor!

Jo parlo de dones! La genuïna i indivisible jurista que arribarà ben lluny arborant l'Esquerra Nacional, sens dubte (reitero), ets tu!

Des d'aquí, el caliu d'una abraçada!

Vanessa Casado said...

Fins i tot circumscrivint-ho a dones...

Marc Puig said...

Gran article Vanessa

garmir said...

Hola:
L´estatut de Catalunya està pendent del que digui el Tribunal Constitucional, en tot cas , jo no entenc el tema de les batalletes de les llengues, el català per exemple si ja el parlem o escrivim bé perqué el converteixen en un obstacle per accedir a la funció pública demanant un nivell de suficiència que en realitat sembla de excelencia i amarga la vida a auténtics catalans, per un costat se´ns demana ser solidaris amb els nouvinguts (no entenc per qué , si no els li agrada Catalunya que se´n vagin)i per la altra banda es monten batalletes per no res , el català está bé peró com a molt el parlem 12 milions de catalans , el castellà i l´anglés ens obriran les portes del món al ser parlats per centenars de milions de persones.

garmir said...

Hola:
L´estatut de Catalunya està pendent del que digui el Tribunal Constitucional, en tot cas , jo no entenc el tema de les batalletes de les llengues, el català per exemple si ja el parlem o escrivim bé perqué el converteixen en un obstacle per accedir a la funció pública demanant un nivell de suficiència que en realitat sembla de excelencia i amarga la vida a auténtics catalans, per un costat se´ns demana ser solidaris amb els nouvinguts (no entenc per qué , si no els li agrada Catalunya que se´n vagin)i per la altra banda es monten batalletes per no res , el català está bé peró com a molt el parlem 12 milions de catalans , el castellà i l´anglés ens obriran les portes del món al ser parlats per centenars de milions de persones.

Vanessa Casado said...

A veure Garmir...

Opino que la riquesa lingüística és un tresor, aquet punt ja ens separa perquè tu proposes potenciar el castellà perquè el parlen més persones... Mal que mal, més valdria que els nens només estudiessin l'anglès i el xinès, no?

Per mi la solidaritat amb els immigrants és quelcvom natural, no m'ho han de demanar doncs pressuposo que deixar la teva terra, els teves arrels, els teus familiars, el teu paisatge no deu ser bufar i fer ampolles i que si t'hi veus abocat senyal que la teva vida al teu lloc d'orígen no és pas fàcil i confies en millorar-la. Tot i així, la immersió lingüística és necessària, noe ls ha de fer perdre identitat i els ajudaria a sentir-se integrats si realment el català fos la llengua que imperés al nostre dia a dia quotidià. Cal fer necessari el català.

També discrepo que el català s'escrigui i es parli correctament. No cal ser puristes tampoc, però Déu ni dó les errades que cometem. Tu saps la mà de vocabulari que s'està perdent?

I demanar un bon nivell de català a la funció pública impulsa la seva normalització (per exemple, mira com està el català a la justícia) i jo desitjo a més funcionaris excel.lents en tots els camps.

Anonymous said...

Hola Vanessa!
Tens raó amb tot el plantejament jurídic que has formulat, el que passa és que jo em mostro escèptic davant la justícia espanyola. Sóc dels que penso que es troba, malauradament, polititzada.Des d'un punt de vista més pràctic, dubto que la decisió d'incrementar en una hora l'estudi de la llengua castellana sigui una decisió necessària (algú té mancances a Catalunya respecte el coneixement d'aquesta llengua?). I per últim si es vol, no crec que sigui excessivament preocupant aquest increment d'una hora de llengua castellana, però si la incertesa que genera que des de Madrid es vegi com el primer pas per canviar un model lingüístic que no els agrada.

Anonymous said...

Caram, i jo que estava en contra del Decret del castellà només perquè ens imposava una hora més de castellà, quan no calia...
Aixxx, i jo que estic estudiant ara per l'examen d'introducció a l'ordenament jurídic, que el tinc divendres, i em semblava que el temari era difícil! :-P

Anonymous said...

Doncs ja triguen a presentar un recurs d'inconstitucionalitat no?

Vanessa Casado said...

Roger i Xavi, els arguments de canvi imposat en el model lingüístic tenen el pes primordial en la discussió. Però mira, a mi em "tira" moly el dret i per tant, ofereixo una opinió més o menys fundada (i malauradament enrevessada pel què dedueixo del comentari d'en Roger (sort per l'examen!) en dret. Si bé és cert que no tinc massa esperança en una solució satisfactòria si depèn dels tribunals (tot i que en aquest àmbit el TC els ha tocat la crosta a vegades als de Madrid!)... Confio en què ERC es planti com cal.

I Anònim... en aquest cas no es pot plantejar un recurs d'inconstitucionalitat perquè és un reglament i per tant cabria jurídicament (però la política no és només constenciós davant els magistrats!)únicament un conflicte de competències (59-72 Llei Orgànica del Tribunal Constitcional).

garmir said...

Hola:
Vanessa , es evident que tenim punts de vista discrepants, peró això enriqueix el debat politic , quantes mes idees millor.
A mi em sembla que treure el tema de les llengues es crear conflictes on no hi han doncs afortunadament a Catalunya tothom pot parlar la llengua que vulgui. Gràcies per llegir-me.

Moisès Rial Medina said...

Bon exercici de pedagogia juridica, Vanessa.