Esquerra fa Montilla president. El govern d’entesa o Dragon Khan

Sí, senyors, esgarrifeu-vos, això és el què volen els convergents. Montilla és algú que no parla bé el català, certament. A mi tampoc m’atrau la idea de veure’l pronunciant un discurs al passeig dels Til·lers durant la diada, però això no és el més important.

Algú avui em comentava que a comarques, a alguns balcons de convergents de tota la vida hi onejaven senyeres amb un crespó negre. Aquesta és la seva idea d'integració? Sí? Doncs jo no la comparteixo. També avui he sentit frases com "és de Cornellà" i he estat a punt de respondre: "No, reina, és d'Iznájar", però igual l'emissora hagués patit un cobriment de cor. Si aquests són els seus arguments en contra del nou tripartit, la decisió no podia haver estat més encertada. Esquerra té camp per créixer, la majoria no es construeix únicament amb aquells que ja estem convençuts, cal arrossegar-ne motls d'altres.

El pacte s’ha cuinat amb rapidesa. Ha estat sorpresiu, arriscat. Rebrem crítiques, però mai es pot fer content a tothom. Segurament s’hagués entès millor si les negociacions s’haguessin fet interminables fins la “fumata blanca” i si s’hagués fet públic amb una certa distància d’ençà que CiU venia que ens donava la meitat de conselleries (que per una banda, em costa de creure quan ens doblen en pes; i per l’altra, mostra també un gran afany per obtenir cadires. Acusació que també rebrà Esquerra, però que si ens creiem l’oferta convergent perd pistonada).

No amagaré que no era la meva opció preferida. Segurament en clau de partit preferia l’oposició, els avantatges de la qual tampoc són clars doncs sense un convergelisme (que no sociovergència que qui més mana ha d’anar a davant) a govern (haguessin triat el suport parlamentari com a fórmula), haguéssim estat, en teoria, la segona força, eclipsada per Ciutadans i les seves bajanades cridaneres (tant de bo m'equivoqui i més enllà de consignes populistes centrades en el bilingüisme tinguin un programa al darrera i es pugui discutir dels temes que importen a la gent, perquè, per exemple, sobre la MAT o el 4t cinturó no han piulat). No tinc clar que no haguem aturat un possible pacte dels dos grans que hagués dut al país al desert, que no a l’oasi, perquè s’ho maneguen la mar de bé per repartir-se el què els convé ells que serveixen a grans interessos. I no ho tinc clar perquè no m’explico l’episodi dels pressupostos, com es passa d’una esmena a la totalitat a aprovar-los? A canvi de res? Ara bé, en una situació com l'actual, on no està en joc la reforma estatutària (que recordem, va ser Esquerra qui va posar sobre la taula), un pacte dels grans partits no sembla tant justificable.

No crec que haguem enganyat ningú. Demanàvem un vot per un projecte. Un projecte que no podrem realitzar al 100%, per això caldria la confiança de la majoria i ni tan sols així. Les opcions eren obertes, l'electorat no ha donat la majoria absoluta a ningú.

Un govern d’entesa amb els partits d’esquerres ens permetrà avançar els projectes socials, l’obra de govern engegada, perquè n’hi ha, per més que s’acusi al tripartit del contrari. No em sentiré menys independentista ni pensaré que malmeto l’estelada pel fet de formar govern amb un partit que tot i que té certa autonomia es quadrà amb els dictats de Madrid (sempre em quedarà el dubte sobre qui ens volia menys a govern si ZP o Mas+Duran. L'excusa? Perquè som uns immadurs arrauxats. La raó? Perquè no estem venuts a res). A més, sincerament, a CiU no li vindrà pas malament una dosi d’humilitat, tot i que l’electoral ja ha actuat de pedra de toc, Mas es veia president, però aquest no és un sistema presidencialista. No tinc poders per fer prediccions, però em temo que un pacte amb CiU (no oblidem la U) ens impediria fer política social, la descafeïnarien, i els avenços nacionals els voldrien rendibilitzar després de 23 anys de nacionalisme de pa sucat amb oli.

Encara queden moltes incògnites per desvetllar, condicionarem, segur. El repartiment de conselleries pinta bé, els rumors diuen no hem baixat del burro davant les pressions perquè en Carod no entri a govern. Hi ha conselleries claus, els nostres eixos: esquerra i nació. Aconseguirem que el projecte avanci, sense divisió social. Es vetllarà per la emancipació social i nacional, indissociables.

Si la batalla del tallat ens ha servit perquè 414.067 ens votessin, també ens servirà per a explicar-los el pacte. Seran 4 anys que esperem estables, però que no seran un camí de roses. I, deixem-nos de romanços, que el què cal és començar a governar, començar a millorar el dia a dia dels catalans i no aturar-nos en discussions infructuoses. Molts amenacen en no votar-nos mai més, espereu a formular judicis un cop acabada la legislatura, doncs si la passada es criticable, no va ser Esquerra qui la va llençar per la borda.