Thursday, November 02, 2006

Com era d'esperar, després de les votacions, els resultats


Suposo que la blogosfera deu treure fum hores d’ara, però m’estimo més escriure sobre les eleccions sense haver-me vist influenciada i possiblement allunyada del meu carnet.

Sembla que han estat unes eleccions on no tothom ha guanyat, les cares llargues a Nicaragua (que no a Ferraz) ho deien tot. Avui és el dia de Fidels difunts, serà que enyoren Maragall?

Mas guanyador en vots i en escons, certament, però no calien tants escarafalls per augmentar dos diputats únicament. Recordem que no estem en un sistema presidencialista malgrat tot, sense prejutjar en cap moment els pactes post-electorals on tot és per fer i tot és possible

Sembla (i dic sembla perquè no sabem si tot està dat i beneït hores d'ara per excloure'ns) que ERC té la clau, de nou, revalidant la confiança de part de l’electorat, però baixant dos diputats, que tenen un regust a mal menor després d’haver estat els apestats, els més criticats i després de l’episodi Estatut.

Tenim, per altra banda, el flower power d’ICV que han recuperat l’espai perdut fruit dels pactes a les províncies de Girona, Barcelona i Lleida amb els socialistes fa un parell de legislatures. Han rebut vots dels socialistes desencisats, ara que el PSC ha tingut fuites en totes direccions, un aspersor.

Advoquen tant ICV (govern d'esquerres) com PSC (i ara sí que no PSOE) per tripartit com a opció lògica, però la lleialtat durant tres anys també ho hauria hagut de ser de lògica. La qüestió a formular seria: els deixarà ZP? Si fem servir a Blanco d’indicador i tenim frases com “govern fort” de música de fons... Hores d’ara jo no descarto la sociovergència més o menys visible.

Per últim, en aquesta nit electoral, em referiré a C’s (Ciutadans-Partido de la ciutadania) la sorpresa d’aquestes eleccions. Reconec que a banda del lleuger decreixement d’Esquerra, els seus tres diputats m’han deixat l’estómac regirat. Una sensació estranya. Hi ha qui pensa que pot anar bé pel meu partit tenir un grup al Parlament amb unes posicions tan oposades a les nostres, per això, Acebes candidat. Es declaren d’esquerres, sense ser massa res més que frases punyents dirigides a aquells qui no senten el país com a propi. Però a mi la demagògia no m’ha agradat mai i ciutadans n’emana i molta. És hipòcrita dir que no ets nacionalista quan ho ets espanyol. Em fa ferir imaginar-me la tribuna del Parlament de Catalunya amb algú parlant castellà, és el meu Parlament i hi vull la llengua que em sento pròpia malgrat estan en el seu dret (potser caldrà llavors preguntar-nos perquè en el Parlament espanyol no hi podem parlar també en català). Parlen de potenciar les llibertats individuals i no els drets col·lectius, els propis dels grups nacionals, quan uns i altres són inherents a la persona que viu en societat tal com recullen els textos internacionals. Crits de “llibertat, llibertat” se sentien de fons a la seva roda de premsa. Senyors, a quina repressió estan sotmesos?

No sé què farem a Esquerra, sempre deixarem algú descontent. Sigui el què sigui, el nostre objectiu immediat és fer el millor per Catalunya i consolidar el projecte independentista i d’esquerres i la nostra fita és la Independència. Que ningú perdi aquesta visió. No pretenc però, ser milhomes.

11 comments:

Anonymous said...

Vanessa,
m'agradarà molt anar seguint els teus comentaris. De fet ahir al vespre ja teníem a mà totes aquestes possibilitats (i d'altres que se'ns van escapar!). A mi realment el que em sap greu és que no hi hagi hagut la possibilitat que entrés la candidata 23 de Barcelona, per qui tinc una veritable flaca...
Els pactes:la gent de Catalunya ha parlat eloqüentment (o ha callat amb igual contundència). Qui no ha piulat, encara, és en Zapatero i em temo que ell ta,bé té clau.
Per cert, m'agrada la foto...
Salut

Pau said...

Realment C's espanten a més d'un. Per sort, seguim tenint nosaltres la clau. S'haurà de veure. Hi ha qui planteja un tripartit amb en Saura president, que és l'únic que se l'ha guanyat. Tot son opcions...

Vanessa Casado said...

Ramon: el dia que entri el 23 per Barcelona, prepara les totxanes que fem com en Bush i aixequem la frontera... ;-)


Pau: Ho sento, però un tripartit amb Saura president em costaria d'empassar. No m'agrada el seguidisme que han fet aquests darrers tres anys. Tampoc em vull imaginar el discurs de Montilla un 11 de setembre (i que consti que no és per etnicisme, perquè en això seria la menys indicada per parlar). Igualment el discurs d'en Mas en solitud davant del Monestir de Ripoll al caure el vespre de l'altre dia se m'ennuega.

Ara que també tinc clar que el primer és el país i que el paper institucional del president s'ha de deixar en un segon pla perquè la clau és governar, fer polítiques que ens facin anar a millor (i que ningú en faci una lectura esbiaixada en clau de tripartit o de pacte amb CiU del meu comentari doncs vull que millorem en els dos eixos, el catalanista-independentista per nosaltres, però éxclusivament per nosaltres- i social).

Anonymous said...

un nou tripartit no ho veig tant clar, el psc no deixa de ser un partit satèl·lit del psoe i a en zp no li interessa una nova foto amb erc pq seria obrir la porta d'entrada al pp a madrid un altre cop, i llavors preparem-nos tots. per cert, c's no em fan massa gràcia.

Pau said...

Molt bo lo de les totxanes!! de totes maneres, sí que em fa rabia haver perdut dos diputats, perquè el 13 era en Pere...

Anonymous said...

Discreta com sempre. I el premi extraordinari que he vist a la web? (a veure si o publiques)

Anonymous said...

Hey, Vanessa! Ya veo que se me han adelantado con lo del premio. ¡Enhorabona! (Pongo el link para que todo el mundo pueda cotillear) ;) 3,272!!

http://www.upf.edu/spga/AvisosCG/anunciCG.pdf

¡Habrá que darte "incentives" para que te me vengas a trabajar por Canarias! (me da que voy a tener complicado lo de sacarte de aquí) ;)

Aunque me cuesta entender bastante el blog (este catalán dista bastante, por lo alto, de ser el estándar, que es con el que yo más o menos me desenvuelvo), y a pesar de que no comparto muchas de las opiniones que planteas, es de destacar la moderación en la forma de plantearlas y la forma en que recibes las réplicas. Ya te has ganado un lector asiduo. :)

Un saludo!

Anonymous said...

És fàcil la nostra postura Vanessa: qui accepti les nostres condicions, que sense cap mena de dubte no seràn una rebaixa pel país, tindrà el nostre vot. Qui ens ha votat ja estava previngut que erem uns "immadurs" uns "venuts" uns "adolescents de la política", uns dimonis escuats i uns inestables, però tot i així ens han votat més de 400.000 persones. Què coi ens han de tornar amb la mionga de que " heu enganyat als vostres votants..."

Seguim avançant!

( PD: murs a la frontera mai! frontera ben oberta a tots els espanyols que vullguin comprovar com som els catalans, que vagin al seu extranger i vegin que no és diferent de França, Holanda, Portugal ... )

Salut i Petons

SiKNUS.CAT said...

Què murs què murs... que inverteixes en el totxo? :P

Boh, una altra política corrupta. No ho semblaves, estava a punt de demanar-te el messenger i tot. xD

Vanessa Casado said...

Els murs eren una metàfora. Confio en què el dia que siguem independents, serem una societat oberta!

No, tranquil, no pretenc pas fer de Santa Eulàlia la Marbella catalana!

SiKNUS.CAT said...

Jo també hi confio. Ho hem estat sempre, és la nostra identitat. I m'agrada que sigui així.

Quin MSN tens?