Saturday, April 12, 2008

El nou govern, quantitativament més femení



A ningú ha sorprès que es creés un Ministeri d'Igualtat i tampoc ningú es sorprendrà que jo m'estiri els cabells. Ja sé que el meu posat no feminista pot ser vist com una reacció a la moda perquè sembla que les dues tendències extremes estan à la page: ser rematadament feminista o mostrar-se en contra de les mesures violetes per sistema. Doncs no m'adscric a cap tendència.

És clar que voldria que el dia que m'endinsi al món laboral pogués cobrar el mateix que un homòleg masculí i que a quarts de sis pogués anar a buscar els nens a l'escola per gaudir de la tarda amb ells. És clar que cal un canvi de mentalitat social que en iguali més enllà de la mera formalitat. Però també és ben clar, als meus ulls, que no ho solucionaran mesures merament estètiques.

Un Ministeri d'Igualtat i, al capdavant, una dona. Per què no un home? Tots els diaris assenyalen Chacón com la primera ministra de Defensa (encara sort que no l'havia ocupat cap dona abans perquè, en cas contrari, el titular seria la primera ministra -de defensa- embarazada. Segur que si un ministre té la dona embarassada no ho diuen enlloc). Potser un home encapçalant Igualtat seria més trencador i demostraria que la desigualtat de gènere, que no és la única ni segurament la més greu, és cosa de tots.

O aquesta titularitat femenina de les polítiques socials soft ve a reconèixer que les dones tenim uns valors diferents, una sensibilitat diferent, unes capacitats diferents? Diferent no vol dir inferior, ja ho sé, però els fets semblen assenyalar el contrari: qui mana a Economia, Treball, Interior o Afers Exteriors? No tenen les dones preparació per ser-hi? Si la intenció és fer visibles les dones com a persones amb "poder" i impregnar les polítiques (reals) dels seus suposats valors diferents no sembla que sigui aquest el camí adequat. Potser la transversalitat de gènere seria més real si les línies magistrals que es tracen des dels càrrecs on es talla el bacallà, les dibuixessin també dones.

De totes maneres, jo, de cosmètica no en vull. Per mi, la política és qüestió de mèrits. Per tant, no tinc preferències sobre si acaba amb a o amb e la paraula ministre/a.

Finalment, no m'agradaria tornar a sentir això de: és el primer govern on hi ha més dones que homes. I què?! Fins fa poc a aquest Estat i encara avui als estats més avançats (com les democràcies nòrdiques) era al revés i ningú hi deia res. Si el número de dones es destaca i és el què compta, malament rai.

5 comments:

Pumpkin girl said...

Ei, Vanessa! I tant q queda molt per a fer i caldrien alguns rentats de cervells (d'homes i de dones) però suposo q tot comença per un primer pas... WE CAN DO IT!!!
Res, q com veus et vaig llegint (ja veig q els brasilers tb, al tanto amb aquest del vino, ha ha). I per cert, tant de bo pugui inscriure l'ABAVY (assoc. de beneficiats per l'arribada de la vanessa a yanqueelandia). Sé q estaràs ben acompanyada per Chicago, de fet ho he sabut avui!!! I sí, com veig q tb et diuen altres, a mi tb magradaria q te'l triessis de la terra (a no ser q un john john se't posés a pelo...).
molts xxxx

Vanessa Casado said...

Reina! Quina gràcia! (per cert, si t'has creat un perfil, ja només et falta tenir un blog, que de ben segur ens faria riure tant o més quee els PhD comics).

Jo ni primers pasos ni cogombrets en vinagre: no pot ser que el que més destaquins sigui defensa i que hi ha més dones que homes! A sobre, mantenen la Magdaleena Álvarez (ni partía ni doblá).

T'ha fet gràcia això de l'APEDMV, eh? Es va crear quan vaig marxar a Colòmbia!Sort que m'he fet enrera i no marxaré mig juliol a Madrid que si no, em mataven! Jo també espero que t'hi inscriguis a l'ABAVY!

Sí, aniré ben acompanyada. Compadeix-lo des d'avui.

Un petó!

V.

Anna E. said...

Jo voldria entrar aquí sense sentir unes punxades horroroses dins del pit i poder-hi deixar el meu comentari serè. Ara però noto una mena d'ofec que no em permet dir-hi gaire res que no siguin paraules gruixudes o arguments irracionals. Només puc dir una cosa: PUTA ESPANYA.

I si, definitivament em radicalitzo i punt i final a la història.

Jo de gran vull ser Ministra de la Panxa Contentao o bé ocupar la cartera del Ministeri dels Panxacontents? M'hi cago.

I què fa la Chacón passant revista? Per mirar si els soldats plens de merda duen les sabates brutes de fang ja hi aniré jo...

Què me'n dius del Ministeri d'Afers Exteriors I COOPERACIÓ? Perdonin senyors PSOE, han oblidat que el seu país té tropes en conflictes bèlics esclatats? I no em diguin que fan accions humanitàries que no cola, no cola! Ja no cola res! I com dirien a espanya: aminomeladanconqueso!!!

Au, a la merda!

Joan said...

Vanessa et fai la ola!!

__...---||||---...___

ja se que no sembla una hola
pero almenys dona sensació d'altura no?

petons!!

Anonymous said...

Princess, què vol dir que vas ben acompanyada? :-o!